16 de maig 2012

Ecos de Barcelona poesia

A vegades la vida et dóna satisfaccions inesperades. Vet en aquí una que perllonga la felicitat que vaig sentir aquest passat diumenge a Barcelona, amb els meus amics en presència d'un bon centenar de germans de llengua i paraula, música i poesia. El títol del meu poema encapçalant la ressenya: No perdre el nord publicada dilluns 14 per l'Esteve Plantada al seu blog al lloc web del Festival. Que bé que està, oi? 

15 de maig 2012

El Joan Pere al Moog

He decidit publicar aquí els poemes que vaig llegir, acompanyat pel Maties Mazarico, el passat diumenge 13 de maig a la discoteca MOOG de Barcelona on es va fer l'homenatge a Jep Gouzy en el marc del XXVIII festival Barcelona Poesia.
Els dos primers, Anunci i Vida llescada... són del recull encara inèdit ARA.
Els tres altres són del recull que tinc en curs d'escriptura actualment i que tinc obert des de fa bon temps ja.
El Jep Gouzy's blues, ell, és de l'any 2000.









14 de maig 2012

Tornant de Barcelona

Aquest diumenge 13 de maig, a  20:30 h a la sala MOOG, Arc del teatre, 3, es va fer, organitzat per l'Àlex Susanna, i en el marc del XXVIII FESTIVAL, un homenatge al nostre poeta i amic de Sant feliu d'Amunt: JEP GOUZY, amb el motiu que enguany farà 80  anys.
Després dels parlaments de l'Àlex Susana de  la Mercè Trullen Thomas i de l'Eduard Escofet que van constituir la primera part, va venir la part pròpiament poètica i musical de l'acte que havien denominat: 
 «Jep Gouzy’s jazz-poetic-session». 
 En aquesta segona part, primer en Jep va interpretar amb l'acompanyament del nostre còmplice i amic Maties Mazarico i dels seus instruments: tamborí, mandola, clarinet de canya... el seu Tríptic per a John Coltrane -amb suplements-. Unes meravelles de jazz de debò.
Després em va tocar a mi donar lectura de cinc poemes que m'havia triat tenint a l'esperit que d'una manera o altre havien de fer sentir com un eco de certes obres d'en Jep. Com sempre, entre en Maties i jo, la total i mútua confiança, que tenim permet que les coses passin  . Per acabar la meva intervenció en Jep ens havia demanat expressament que cantéssim el meu Jep Gouzy's blues, aquest mateix que havia escrit i li havia dedicat l'any 2000 a l'ocasió de l'homenatge que se li havia fet a Sant Feliu d'Amunt. Llastimosament el compas i jo no ens avenim pas massa... però, vaja no li ho podia refusar, doncs... vinga, el vaig cantar. No comento.
Li tocava al Maties concloure la session interpretant cançons seves: poemes d'en Jep i d'en Francesc Català que havia musicat ja fa anys. El punt final, a la demanda d'en Jep, va ser la cançó homenatge al seus pares, una jota molt encertada i tot i que alegre commovedora.
Algú va dir que unes 120 persones van assistir a l'acte, no me n'esperava tant. Personalment em sento molt content, fins i tot feliç d'haver-me beneficiat de l'oportunitat de fer sonar els meus poemes a Barcelona, capital de la nostra estimada llengua.
Abans de posar el punt final a aquest post vull saludar l'Àlex Berenguer, lector-seguidor d'APuntS i PARladureS que em va fer el plaer de venir-me a escoltar i amb qui vaig poder parlar un momentet. Moltes gràcies, amic de les paraules.