30 de des. 2011

kindle: una modalitat de lectura més

El meu kindle amb un poema meu
Ja tinc kindle! I mira, en sóc satisfet. En fi, globalment, més o menys, perquè per dir-ho clar, aquest "dispositiu de lectura", diguem-ne tauleta (per no dir pad), com tota cosa, té uns quants  inconvenients que vas descobrint de mica en mica, entre tots els innegables avantatges que no comentaré ara, perquè ja estan comentats a bastament en totes les publicitats1. Més aviat, posaré el focus sobre alguns febles, el quals, val a dir-ho, penso que no són imputables a l'aparell ans als "continguts": fitxers de text o biblioteques.
Primer he notat uns errors de tipografia que dificulten la lectura com és el fet de no utilitzar els guions llargs per encloure un incís dins una frase o per indicar les intervencions dels interlocutors en els diàlegs. També la gestió errònia de les cometes dobles. I encara, en certs llibres, no en tots, l'exageració de la interlineació entre els paràgrafs.
Segon, a més d'això aquesta tauleta és molt poc catalana! M'explico: en el kindle, per mitjà de Amazon pots descarregar tot de llibres, els eBooks, que majoritàriament són en anglès, en francès i en castellà (anomenat: espanyol, ben segur) sense parlar de l'alemany i del portuguès. Els pocs eBooks en català es troben entre els "espanyols". Bo, és clar que Amazon.es no té (encara?) versió catalana (Amazon.cat?) i que a Amazon.fr, què li importa el català! Ara, qui sap si un bon dia ...

1: Penso que, en tota justícia, s'ha de precisar que pots descarregar (en francès almenys, que ho vaig fer) una gran quantitat de llibres gratuïts.

25 de des. 2011

Nadal massa ric?

Tots els adults... dic avies i avis, entorn de la taula del pica-pica aperitiu, tot bevent i mastegant xerren i cadascú hi va de la seva remarca:
     - Massa que en tenen de joguines, aquests mainatges d'ara.
     - És clar, nosaltres no en teníem tantes!
     - Home, una taronja i prou... I contents!
Però, totes i tots havien comprat al menys un dels paquets apilats al peu de l'avet per a que els infants, abans que res, els esparraquessin l'embolcall de paper virolat. Que és festa, no?

20 de des. 2011

El dictador esgotat

Sense riure... així nos ho acaben de dir, ben clar i coreà! A la Corea dels Kim també es verifica que amb els esdeveniments no és el fet que compta ans la manera que te'l conten. I ara, què?
D'una dictadura l'altra, més crua, més coent?
A Europa hom sent a parlar de llibertat com si nosaltres érem capaços de proporcionar-ne uns models a la resta del món. Aquí, de fet, és el calé que ens parla de llibertat per dir-nos que en tenim massa i com que que no sabem usar-ne, diuen, nos la volen restrènyer bona mica. Demana als grecs, als portuguesos, als italians què en pensen d'aquesta pretesa llibertat...Noi!
Recordem, la llibertat no es dóna, no es ven, ni que sigui a terminis, ni s'arrenda. Es pren i es defensa!

19 de des. 2011

N'Adrienne en el seu hort

Adrienne Cazeilles, en el nostre departament, qui no la coneix! Mira, qui no la coneix, qui no la llegeix és com si es perdés un got d'aigua, de la bona aigua del seny, ben fresca i regalada a l'istiu quan fa calor.
Personalment, fa temps que conec aquesta deu de saviesa senzilla que brolla de cals avis de l'Aspre, del mas del Poll (del pollancre) per damunt de Castellnou. Pràcticament, de sempre la conec. És de la família, la que et tries i  et confirmes amb el cor i l'esperit. El que ens diu ara, en el seu Voyage autour de mon jardin, em sembla que de sempre l'he sentit. Ja n'havia explicat bastant quan va publicar el seu primer llibre: Quand on avait tant de racines*; en bona part ha contribuït  a fer-me el que sóc.
L'Adrienne no escriu en català, per culpa de no haver-lo pogut estudiar a escola, segur, però la llengua nostra és ben present en tots els seus escrits perquè sempre la va sentir a parlar en la seva vida, que la porta en el seu cor i que és constitutiva de la seva persona íntima.
Des del seu aspre reconet del món ens va parlant de la vida,  de la natura, dels homes, doncs, de nosaltres... i amb paraules tan senzilles que ens fa tocar i tutejar l'universal. No com aquests que en diuen realisme del seu egoisme desesperançat i mofetes, ens tracten de somiatruites. Adrienne Cazeilles, ella, ens encarrega la seva utopia, una utopia assenyada i engrescadora, aquesta que diu que sense un mínim de somni no pots tirar endavant, no pots fer vida.
El jardí de N'Adrienne és petit i és el món sencer. Entreu-hi amb els ulls i l'esperit ben oberts i veureu com n'és d'agradable.

* Editions du Chiendent 1977. Reedicions a Trabucaire.

6 de des. 2011

Espartinar al Taller


Us hi esperem per compartir poesia en català, en francès i en italià...

28 de nov. 2011

Sfiorare le cose

El goig d'haver descobert un nou poeta -nou per a mi- em va fer la matinada de divendres més lluent. Li dono totes les gràcies a la Corinne que em va prestar el llibre publicat el 1995 a Bologna per l'editorial Sintesi.
Luciano De Giovanni era un poeta italià, nascut a Sanremo el 1922 de pare piemontès i mare francesa. En el prefaci, s'explica que va exercir diversos oficis entre els quals, carter i lampista, acabant per ser un poc llibreter. Això, aquest tipus de recorregut, em recorda el nostre malaguanyat Jordi Pere Cerdà. També me'l recorda l'estil d'escriptura, amb poemes  curts o bastant curts. En Jordi Pere Cerdà sovint esmentava, (com va fer-ho en el prefaci que va escriure pels meus INSTANTS)  Vladimir Jankelevitch i el seu "presque rien" que també va practicar el poeta italià. No cal dir doncs que em reconec en l'estil de Luciano De Giovanni...
Per exemple amb aquest poema que  dóna el seu títol  a un capítol i també a tot el llibre:

Sfiorare (1)
le cose

come il passero
che nel giardino abbandonato
saltella
tra foglia e foglia
(1) sfiorare: fregar, acariciar (f. effleurer, caresser)

També em retrobo en el que escriu Sandro Bajini en la seva introducció:
"De Giovanni scrive versi da sempre, incurante se vengano publicati o no; quel che gli preme è il loro autentico venire al la luce, il momento della scrittura, il miracolo per cui un attimo prima la pagina era bianca e adesso non più."
Dos  poemes entre els que m'agraden (amb traducció meva):



22 de nov. 2011

Etiquetes

La paraula més putanera de tot el vocabulari polític, això si!

Però, quan un partit pretesament d'esquerres fa una política de dretes i acata les lleis del mercat, la gent es diu que, aquesta política, tant se val que la faci un partit etiquetat de dretes!

15 de nov. 2011

Escriure i en català ?

30 d’oct. 2011

El Casal del conflent engega el CORRELLENGUA

Dissabte 29 de novembre de 2011, primera actuació pública del nou Casal del Conflent. El temps, com per donar el seu beneplàcit es va fer clement permetent que els actes previstos es desenrotllin de manera satisfactòria.


Els caminaires arriben del castell d'Arrià

 
Lectura del Manifest 2011

En Maties Mazarico amb el sac de gemecs


Lectura feta del manifest del Correllengua 2011 pel President del Casal, En Jordi Taurinyà, el nostra amic Maties Mazarico que havia acompanyat les  darreres passes dels caminants a so flabiol i tamborí, ens va fer sonar unes tonades d'arreu dels països catalans amb el seu sac de gemecs.


Després, acompanyats pel flabiol i el tamborí d'en Maties ens vam dirigir cap la sala Gelcen per assistir a la presentació per en Joan-Lluís Lluís del seu nou llibre: A cremallengua
 

 Em va tocar fer una mica d'introducció al nostre autor i aquí en poso la partida que toca al que penso del tema de les llengües "minoritzades", dominades com ho és el nostre català aquí a la Catalunya Boreal.

Això de les llengües és una història de poder, de dominació, la vella, revella història del desig que porta l'home de dominar el món i els altres. De fer de la vida humana una lluita contra la natura en comptes de fer-ne una recerca pacient i constant d'harmonia amb ella i amb els seus coetanis.
Tota dominació d'un poble sobre un altre, d'una cultura sobre una altra, necessita jerarquitzar -amb quins criteris?- pobles i cultures. Perquè és impossible dominar el seu igual... Tota dominació implica doncs, per poc que sigui, un menyspreu de l'altre. En primer lloc del que justament el fa altre: la seva llengua, rebaixant-la al nivell d'idioma o de dialecte incapaç de vehicular cap cultura d'alta categoria. Només pensar amb les colonitzacions que fins i tot van negar tota història als poble colonitzats, i ho tindrem més clar, no? Per tancar-ho, és, en absolut, la qüestió de la dignitat humana que va reflectida en el mirall de cadascuna de les llengües parlades arreu del món.

 Vaig concloure llegint aquest poema meu del futur recull: ARA


24 d’oct. 2011

23 d’oct. 2011

A veure!

Des del meu cervell estant
aquí darrera dels meus ulls
em miro el món
em miro el món perquè sóc home
i que l'home tot s'ho mira

S'ho mira
amb l'ull de l'ull
amb l'ull de l'orella
amb l'ull del nas
amb l'ull de la llengua
amb l'ull de la mà
D'aquí que tot t'ho vulgui fer veure
dient
Mira, quina música tan bonica...
Aquesta flor veus quina bona olor que fa...
Tasta-la i ja veuràs si és ensucrada la pera...
Veiéssiu com n'és de dolça la seva pell...

Doncs, mireu, ho trobo divertit
i aquest és el meu punt de vista!

5 d’oct. 2011

***************

No contesto mai a les trucades anònimes!  
(appels masqués)
que consti!

28 de set. 2011

Poesia de tardor

La poesia catalana viu... al sud, no cal dir! 
Quant a nosaltres, aquí, a la Catalunya boreal, podem somniar que una de les pròximes tardors d'aquest segle tan pragmàtic i tan estrany, a Perpinyàlacatalana o qualsevol altre illa del nostre arxipèlag també es farà un festival poètic de veritat.


23 de set. 2011

Alta o baixa?

L'INDÉPENDANT 23/09/2011
flabiol

flabiol

flabiol

flabiol

FLABIOL

FLABIOL 

Ja que aquest cop li han posat unes cometes, potser un dia, hi acabaran d'arribar a l'INDÉPENDANT, a escriure aquesta paraula amb la b alta que convé!
Informació per si de cas...
El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines dóna  volum IV, p.28 a(44) (en l'article FLAUTA) els derivats: flabioler, flabiolaire, flabiolejar, flabioleig i, enflabiolat, que és com m'acabaré de tornar un dia perquè és així que a Mallorca diuen per indignat.

21 de set. 2011

Tip

Tip, fart, en tinc fins a la barretina d'aquests programes televisius (émissions) etiquetats com a programes de debat. De fet són un espectacle, una obra de teatre, en la que alguns titelles, uns quatre -molt sovint els mateixos-, fan el paper d'especialistes que debaten entorn d'un tema d'actualitat. De tant en tant el moderador o un auditor -amb un S.M.S.- fa una pregunta, posem que sigui de caire econòmic i dirigida a l'economista present aquest dia. Doncs, el dit economista, a través de l'ull de la càmera, es mira tothom amb un somriure de commiseració i ens torna a explicar... si perquè es pensa que ja ens ho havia explicat ben clarament això que els pobres han de pagar, com sempre, i que bé ho sabíem i que doncs perquè fas la pregunta...babau!
I perquè no conviden mai -o tant rarament que és com mai- els heterodoxos, els que discrepen i no volen cantar aquesta sempiterna cançó de l'enfadós liberal? 
Perquè no conviden Frederic Lordon, per exemple o algú altre entre els que van signar i publicar (l'any 2010) el: Manifeste d’économistes atterrés (Manifest d'economistes astorats)?
Regularment, també, un dels convidats, un politòleg, amb llàgrimes de cocodril, ens parla del cas de Grècia... d'aquests pobres dels grecs que se n'estan passant de crues... i que no s'ha acabat... I vinga recordar-nos aquests atenesos de l'antiguitat, inventors de la democràcia. Quina democràcia? La paraula democràcia comença per δημος (demos), el poble. Però aquest poble era sense les dones, sense els metecs -esclar- i sense els esclaus -encara més clar-! De fet era una oligocràcia. D'on concloc que els proclamats especialistes són uns armanacaires, i prou, com deia el meu avi.

Ara, ja em diràs: doncs, perquè t'ho mires?
Bo... I si em vull mantenir ben esmolada la ràbia!

No vull posar el punt final al meu escrit de mal humor sense assenyalar aquesta adreça que em va fer arribar l'amic Carles i on trobareu una molt bona contrametzina.

19 de set. 2011

Els «Diafoirus» segueixent actuant...

Si, van seguint, però es veu que han trobat un altre camp d'acció: l'economia liberal. Això s'explica (en francès) en un blog que acabo de descobrir i que trobo molt interessant. A la data del 14 de maig de 2010 el seu autor deia: 

El poble grec agonitza i els Diafoirus  liberals li estant donant el cop de gràcia!

15 de set. 2011

Jordi Pere CERDÀ i els "Instants Poètics"

Veig que unes persones han anat a consultar la pàgina que vaig penjar al blog després de la visita d'En Jordi Pere Cerdà als estudis de Ràdio Arrels el mes d'abril del 2009. El meu convit havia estat motivat per la sortida, feia pocs mesos, del darrer llibre que va publicar el nostre poeta. És un "llibre"1 particular perquè consta de tres coses diferents que concorren a l'obra: el text poètic -bilingüe- de l'autor (Del Temps), una interpretació gràfica del pintor Patrick Loste i una gravació-creació musical d'acompanyament de Pascal Comelada (Instants)2 sobre/sota la lectura del mateix poeta. L'escolto -amb els ulls mullats- mentre escric aquestes ratlles. Una obra mestre. Una obra imprescindible!
M'havia semblat que seria molt interessant rebre En Jordi Pere Cerdà en el marc dels Instants Poètics. Per tenir un testimoniatge captat a cop calent de la seva lectura i, ben entès, dels seus comentaris -que no podien figurar en el Cd-. Doncs, així va ser... En guardo, en guardem, un record entranyable. Aquestes gravacions, que es van radiodifusar del 27 d'abril al 8 de maig del 2009, les havia penjades al blog... Però, res no va sense alguna desgràcia! Resulta que ara estan introbables dins el laberint mediàtic i postmodern de la xarxa. Van estar fent gestions per intentar retrobar-les ja que com va dir En Bringuet Ballester, són històriques. Però, mira com va la cosa... acabo de retrobar, en la meva Cdteca personal, la còpia que en varem fer en aquest moment... així que podrem molt aviat tornar enxarxar el document... Una mica de paciència, només.

1: Voixédition, 2008 (Richard Meyer, mas d'Avall 66200 Elna)
2: I si...

14 de set. 2011

I ara que s'ha acomiadat el nostre gran poeta...

A cotlliure el dia 24 d'abril del 2010


Aquest poema, el vaig recitar l'any passat a Eus el dia 11 de setembre de 2010



Quin buid!

12 de set. 2011

En Met Baran i les pedres

Acabo de llegir el poema que va penjar al seu blog el proppassat dia 7 de setembre... Proposo aquesta meva foto com a il·lustració parafràstica de la primera estrofa del seu poema. La vaig fer a principis de juliol, visitant l'abadia de Bona Comba (Bonnecombe, en francès) a l'Avairon (Aveyron). 

La paret del cementiri dels monjos. 



També poso aquí un poema entre els vuit del  recull: Goig de la pedra, part del meu llibre Instants (CCG EDICIONS Girona 2004)
   

10 de set. 2011

Vetllada amb el Foment 11 de setembre


Ahir, a Vernet, l'amic Maties i jo vam participar a la vetllada que organitzava el Foment 11 de setembre abans d'emprendre, com fa cada any, des de fa vint anys, la pujada al Canigó. L'objectiu és trobar-se a la pica el dia 11 al moment de la sortida del sol.
Després del sopar -socissa i botifarrons torrats a la brasa, "tabolé", formatge i galetes- la vetllada girava entorn d'un homenatge a Joan Pere Le Bihan i Rullan *.
En Maties, amb el sac de gemecs, va tocar una ensalada de peces populars bretones i mallorquines i també, amb flabiol i tamborí,  el seguit de tonades de la festa de l'Ós de Prats de Molló. Després vaig llegir 4 poemes meus en Maties acompanyant-me amb mandola i "clarinet".
La vetllada es va concloure per un petit recital d'en Joan Pere que ens va cantar una tria de cançons entre les quals algunes de les seves com per exemple: El delegat de les gallines.
Noi, nos hem passat rebé! Gràcies al Miquel Mayol per haver-nos convidats. Potser que en Miquel em faci arribar algunes fotos...

* President de la Bressola.

23 d’ag. 2011

Ja tenim Casal!

Aquest proppassat divendres a les 19.30, al liceu Renouvier de Prada on s'està celebrant la 43ena Universitat catalana d'estiu es van aplegar una bona trentena de persones amb l'objectiu de crear un Casal Jaume Ier per a la nostra  comarca del Conflent.
En aquesta assemblea es van elegir els quinze membres del Consell d'Administració el qual es reunirà el pròxim dimecres 31 d'agost, sala Guifred el Pelut a les 20.30 a Rià i haurà d'elegir la mesa de la nova associació.
Penso que ens podem ben felicitar i alegrar d'aquesta creació perquè d'ara endavant, se'ns obren moltes més possibilitats per promoure la nostra llengua -ja que és ella qui nos fa catalans-, la nostra cultura, fomentant tota mena d'activitats.

Visca!

7 d’ag. 2011

Lectura...

Si en fa de temps que dura i que ho sabem!

L'any 1905, un grup d'amics intenta fundar un falansteri però topa amb el problema del diner, de la gent que en té i a qui l'han de demanar... un d'ells s'exclama:
 - En somme, disait Testevel, ce que nous ne pouvons pas leur expliquer, tout uniment, à ces illustres paltoquets, à ces boyards, à ces nababs, à ces virtuoses de la prostitution, à ces dinosaures de la finance, à tous ces hommes éminents qui se foutent pas mal de nous, comme de tout, comme du reste, ce que nous ne pouvons absolument pas leur expliquer, parce que c'est trop simple, c'est que nous voudrions vivre.
Georges DUHAMEL
de l'Académie française
CHRONIQUE DES PASQUIERS
volume V : Le désert de Bièvres

-Al cap i la fi, deia Testevel, el que no podem explicar-los, llis i ras, a aquests il·lustres gamarussos, a aquests boiars, a aquests nababs, a aquests virtuosos de la prostitució, a aquests dinosaures de la finança, a tots aquests homes eminents que se'n foten de nosaltres, com de tot i com de la resta, el que no podem de cap de les maneres explicar-los, perquè és massa senzill, és que voldríem viure.
(La traducció és meva. )

Doncs: engegar les agències de ràting a fer punyetes, tancar les borses i confiscar el diner que necessitem!

16 de jul. 2011

Can Rapinya

D'ençà que vam deixar les claus del món a mans del sacrosant mercat, aquest  fill de puta se'ns va cruspint!

11 de jul. 2011

Paràfrasi de Baudelaire


En un carrer de Santa Aulària d'Olt (Sainte-Eulalie d'Olt) 
 a l'Avairon (Aveyron
la desgràcia, d'aquest pobre jove falcillot... Rei dels aires! 



Les seves ales de gegant li impedeixen caminar.

27 de juny 2011

Una bona lectura

Per un cop, serà un llibre escrit en francès*... Perquè un home que diu, parlant de la cançó: «C'est l'objet d'art idéal. On ne le répétera jamais assez» (És l'objecte d'art ideal. No es repetirà mai prou.) és un home que es mereix tota la nostra atenció i la nostra consideració. Parlo de Michel Bühler, cantant suís que ja porta 40 anys de perseverança en aquest art que també anomena PPPC (més petit producte cultural). A la seva web, entre altres coses, hi trobareu el catàleg complet de les seves obres. S'ha de dir així perquè, a més de ser cantautor, és escriptor i autor de teatre...



* agradi o desagradi... se me'n fot!

24 de juny 2011

Flama de Sant Joan

El dia de Sant Joan, al sol es cou el pa.
Fins Sant Joan, no et treguis un fil d'estam.

Molt sovint, als refranys  els agrada contradir-se. Però notem que si ahir no vam patir calor, avui, sembla que l'estiu hagi obert la porta... i doncs que així, enguany, els proverbis diguin la veritat.
A la Porta de França, a Vilafranca de Conflent, després d'haver acollit la Flama, vinguin cantarelles i sardanes amb les nenes i nens de la Bressola acompanyats per Maties Mazarico i la seva mandola.
Per fer ballar la sardana curta a la gent del Foment sardanista de Prada, en Maties va fer sonar el tamborí i el flabiol.
 

17 de juny 2011

Terres i temps

A la galeria de la Mediateca Pompeu Fabra de Prada, fins demà és present l'Elena Martí que ens proposa els seus
"PAISATGES INTERIORS"
treballs amb terres i òxids. Paper, fusta i llaunes velles per contar-nos el pas continu i obstinat  del temps.

  
Coi, la meva foto no és gaire bona... el fons surt gris!

 Amb l'Elena coincidim en això de les terres, dels tons i matisos càlids que permeten, també en una certa economia de recursos per a un màxim d'expressió, la qual cosa em sembla bastant japonitzant... A més, coincidim en la utilització de materials ordinaris, xarons, grofolluts, mancats de dignitat, però que... res més, sinó que no passa res a part del temps i que s'ha de veure.

12 de juny 2011

Bona notícia

Aquest matí, sobre la paret que tanca el jardinet, del costat de tramuntana, al sol, s'hi passejava una singlantana*. Déu n'hi do! qui sap el temps que no se'n veia cap... només dragons. De veritat m'ha fet goig com si venia de retrobar un conegut, un company de la meva jovenesa. Et dono la benvinguda singlantana i també et dono les gràcies ; si, les gràcies perquè m'has fet reobrir el llibre del poeta francès René Char: LES MATINAUX,  per rellegir : Complainte du lézard amoureux. En la darrera estrofa, diu la singlantana a la cardina: 
[...]
Qui, mieux qu'un lézard amoureux,
Peut dire les secrets terrestres ?
O léger gentil roi des cieux,
Que n'as-tu ton nid dans ma pierre !

Orgon, août 1947
Qui, millor que una sargantana enamorada,
Pot dir els secrets terrestres?
O lleugera gentil reina del cel,
Si poguessis tenir el teu niu dins la meva pedra !
René Char, Les matinaux  (nrf Poésie/Gallimard 1950)

* singlantana : nom rossellonès de la sargantana.


28 de maig 2011

Indignar-se

Plaça de Catalunya, a cops de pal, Barça abans que tot... 
Una raó més per indignar-se!
  
Em recordo haver llegit en el programa: INSTANTS POÈTICS que vaig portar durant cinc anys a Ràdio Arrels, aquest poema d'En Miquel Martí i Pol, que ara em torna a sonar fort en el cap:


27 de maig 2011

Indignació

Per a tots els de totes les places...
de Catalunya, de la Puerta del sol, de la République...
Per a tots els que estan lluitant per tenir "pa" i dignitat aquestes roses d'unes indignades del 1905.

24 de maig 2011

Ricet BARRIER

 25/08/1932                             21/05/2011




       Rendez-vous 

Informació...

La mateixa informació vista d'un costat i de l'altre del Pirineu. 
Deixant de banda la sintaxi vet aquí el que diu l'AVUI (web) d'aquest matí
La policia de Nova York troben “creïble” les denúncies de la cambrera de l'hotel.

Il el que surt a portada de LIBERATION  (http://www.liberation.fr/)

Des traces de l'ADN de Strauss-Kahn ont-elles été retrouvées sur les vêtements de la femme de chambre? C'est ce qu'affirment des médias américains et français. Le bureau du procureur et le porte-parole du NYPD ont refusé de confirmer ces informations à Libération. 
 Que es van trobar traces de l'ADN de Strauss-Kahn sobre la roba de la cambrera?  És el que afirmen mitjans de comunicació americans i francesos. El despatx del procurador i el portant veu del NYPD es van negar a confirmar aquestes informacions a Libération.

Els dos diaris treuen la seva informació dels seus corresponsals a Nova York... I ara, com ho farem nosaltres per fargar-nos una opinió?

22 de maig 2011

Quina barra!

Com tots els humans ets únic, perquè així va fer-te la Natura... i tu, ara, voldries ser original!

3 de maig 2011

Liberté, que de crimes on commet en ton nom !


Le décret n° 2011-219 du 25 février 2011 relatif à la conservation et à la communication des données permettant d’identifier toute personne ayant contribué à la création d’un contenu mis en ligne a été publié hier au Journal Officiel sans tenir compte de l'avis de la CNIL rendu le 20 décembre 2007.

El  decret n° 2011-219 del 25 de febrer de 2011 relatiu a la conservació i a la comunicació de dades que permeten identificar tota persona que hagi contribuït a la creació d'un contingut  posat en línia va ser publicat al "Diari oficial" de la República francesa sense tenir cap compte de l'avís de la CNIL* donat el 20 de desembre del 2007.

1 de maig 2011

サクラ (Sakura), encara

Només penjar aquí aquesta foto de cirerers del Japó, els veritables "sakura" que no són els nostres cirerers (sakuranbo) ja que els seus fruits no es mengen. M'acaba d'arribar del Japó. Moltes gràcies Yuko.

29 d’abr. 2011

Que consti

De cara al meu mòbil, al meu portàtil i altres escorcolladors de l'Internet, en això deixeble actual de Baudelaire, reivindico i proclamo el meus drets imprescriptibles a la discrepància, a l'anonimat i a la solitud 1.

1 i a la contradicció... la qual, la meva presència en aquest blog, fa palesa.


28 d’abr. 2011

Resposta

Penso que és hora de donar la resposta de l'endevinalla que vaig proposar.

La persona que va dir que es calia desfer de «l'Estat ferroviari, de l'Estat empleat de correus, de l'Estat assegurador»... o sigui de l'estat providencial és Benito Mussolini l'any 1922.

19 d’abr. 2011

Endevina, endevineta

Qui va declarar:

«Cal que se n'acabi amb l'Estat ferroviari, amb l'Estat empleat de correus, amb l'Estat assegurador.»

A veure, si em proposeu alguna resposta... seria divertit.

Jo us la donaré la setmana que ve.

17 d’abr. 2011

Sant Jordi 2011



 Aquest any passaré la diada de Sant Jordi a  Fillols i no sé si em serà possible donar un tomb per la plaça de Prada. Ja ho veuré. Abans, el dimecres a la tarda, a la mediateca Pompeu Fabre, assistiré, com a membre del jurat,  al lliurament dels premis del concurs de poesia organitzat per l'associació Alentorn entre els nens i nenes de les escoles de Prada.

15 d’abr. 2011

Recordar

2 d’abr. 2011

Sondeig?

I perquè em demanaríeu què penso de la putablicitat i dels merdias ?

31 de març 2011

サクラ (Sakura)


Des de la finestra del meu taller
-costat de tramuntana-
poc abans de la posta, ahir...

25 de març 2011

Sakura

23 de març 2011

Carrer del Peiró, 20


 Com acudir-hi a la cita?

22 de març 2011

Acte final


























Acte final amb una punta d'ironia...

21 de març 2011

Primavera fatal

Temps primaveral, temps fatal... El monstre és a terra! Aquesta pobre de la noguera de la ribera de Calmella, l'home que de l'heura la va deixar menjar, ara mateix l'acaba d'aterrar. Doncs, ara, el monstre, qui serà?
Si, és la primavera, n'és el segon dia, canten i volen els ocells, ja desfloreixen els presseguers, l'amor corre per l'aire i surt l'home pels camps, pels vergers amb serres i trossejadores mecàniques, amb tractors i màquines d'aspergir. Soroll i pudor. Primavera, temps de guerra. L'home mata la cuca que es menja la fruita que no es ven. Que m'ho expliqui qui ho entén!

20 de març 2011

Encontre d'inxes al pleniluni

Sembla mentida, però m'he perdut el text que havia penjat aquí!
Que em perdonin en Perepau i en Jordi Molina... Els asseguro que faré tots els possibles per recuperar tot el que em tornarà a la memòria d'aquesta vesprada encantadora amb tenora i acordió tot i que que fos dins l'hivern de l'església on la primavera encara no havia entrat.

16 de març 2011

Pensaments

Plujosa primavera

Les flors han caigut.
Amb confusió, contemplo un món
Privat de color:
I dins el vast cel buit
Cau la pluja de primavera.

Princesa SHIKUSHI (segle 13)
(Traducció meva a partir del francès tret de: La poésie japonaise, Editions Seghers, 1959)



Le Dieu s'est absenté
tout devient un désert,
en tas, les feuilles mortes.

Matsuo BASHÔ  (1644 - 1694)

Primavera... Ja?

Plou sobre les flors de presseguers i d'albercoquers. Com cada any, tindria ganes de dir. Noto que la gent que sento a parlar pel carrer o les botigues no se'n recorda gaire i es plany: "Quin temps tan trist, ens haurem de quedar a la vora del foc", deia una dona, l'altre dia, a cal carnisser i l'home al qui parlava assentia tristament. Ni s'adonen que si volen tenir aigua a l'aixeta per rentar-se, fer la sopa o posar-ne en el "Fil", bé n'ha de ploure!
A demés, a primavera, no hi sem... Hem d'esperar el 21 de març... i no ens oblidem que encara hem de passar els "Dies de la Vella"!
Segur que el Botticelli no va passar mai per les nostres comarques, però, ves per on, la gent, tot i que no conegui el seu quadre, té una imatge molt botticel·liana de la primavera!

P.S. La noguera del primer pla, que fa pinta de monstre fosc amb braços estesos, es va morint  a poc a poc, ofegada d'heura... I l'heura és el veritable monstre.

5 de març 2011

De la mandra

     Fa... ara no em recordo quant de temps em van regalar* un àlbum d'aquests per poder-hi redactar qualsevol cosa que et toqui la gana d'escriure. I mira, el vaig deixar verge de tota paraula durant mesos i més mesos... fins que, un bon dia em vaig decidir.
     El 28 de febrer de 2010 vaig escriure la primera ratlla. Vaig anar seguint amb més o menys de regularitat i amb uns intervals molt elàstics durant tot l'any 2010. I vet aquí que torno a patir un atac de mandra que déu n'hi do la virulència amb què es manifesta. El darrer escrit és del passat 29 de gener i s'acaba amb els dos aforismes que vaig penjar el mateix dia.

* De fet, la meva nora i no...

Tornant cap a l'arbre

Ja ho sé, fa molt de temps que no escric res, però estic enfeinat amb la revisió de les meves pàgines personals sobre la gent que té cognom d'arbre.

16 de febr. 2011

Amb una mica de retard

Això data del temps que llegia poesia à la ràdio i que doncs, també vaig llegir el poemes del Mossèn.

 

15 de febr. 2011

OC

M'acaba d'arribar el darrer número de la revista OC, amb data de l'estiu i tardor de 2010...  de tant difícil que és fer viure una revista literària i, el que és més, molt més, en unes llengües minoritàries -per no dir  minorades ni desvalgudes-. En aquest número, a la rúbrica : GERMANOR que porta en Jep Gouzy, hi surten tres poemes de la traducció que vaig fer, el 2008, del recull de Paul Éluard: Le dur désir de durer, El dur desig de durar. Vuit dels 19 poemes del recull (1946) van ser publicats al n°113 de la revista SENHAL de Girona, a la tardor del 2009.

4 de febr. 2011

A Egipte i a qualsevol lloc del món

"Tuer un homme, ce n'est pas défendre une doctrine, c'est tuer un homme."
Sébastien Castellion (1515-1563)

2 de febr. 2011

No digui...

He aprofitat que anava a la deixalleria per arribar fins a casa vostra.

29 de gen. 2011

Tunísia... i ara Egipte...

Tunísia... i ara Egipte... i demà...
I el Gran cor polifònic dels politòlegs per tots els diaris, totes les ràdios i teles, de quasi mut que era, ara, vinga cantar "la corranda de l'imprevisible" de la qual la tornada diu que "la violència mai no arregla res, que mes ai"... bordegassos !

Dos aforismes:

Quan la llet es desborda, no mira sobre què ho fa i aleshores, ai de qui ha deixat foc a sota la cassola!

D'aquests que, tenint acorralat el gos, l'aquissen i es posen bojos de ràbia i el culpen de la mossegada que els clava, què en pensarem?

28 de gen. 2011

Els ultratges del temps

Sí, injúries del temps que passa però també del temps que fa. De veritat la setmana passada va fer fred, bastant fred... com se sol dir vulgarment: una fred que pela!... com a prova, el bust del malaguanyat Pau Casals a la cantonada de l'avinguda del Cant dels ocells.
Ara, la nafra que se li veu sobre el nas deu tenir un altre origen, probablement.

17 de gen. 2011

Homenatge al poble tunisià

Sí, honor a tot el poble de Tunísia que sense disparar cap tret ha aconseguit tirar fora el dictador que des de fa 23 anys l'ofegava. Ara que, per fi, se li obra el camí tan difícil i  tan perillós però molt i molt entusiasmant de la construcció de la democràcia, que pari atenció a tots els que es voldrien fer califa al lloc del califa.

5 de gen. 2011

Eclipsi

... de democràcia a Hongria. Sí, desgraciadament així hi comença l'any, allà!
El fenomen es manifesta pel fet que la llibertat de la premsa ja no existeix més en aquest país de la U.E. com ho diu a portada el diari Népszabadság citat per: Courrier international.
El súmmum és que Hongria assumeix per sis mesos la presidència de la Unió Europea!
 

4 de gen. 2011

2011

Em recordo de quan era nen i que acompanyava el pare a la "rifla"...
I que quan el qui treia les boles sortia l'onze cridava ben fort:
ONZE!... les cames d'en Pau!
En Pere F. em comentava que ells deien: les cames de la "Brigitte". 
Tant se val... Aquest any és senar, s'acaba per 11, per tant, per dues potes...
doncs, a totes i tots us desitjo 
que tot l'any podeu caminar cap endavant sobre les dues vostres!