Temps primaveral, temps fatal... El monstre és a terra! Aquesta pobre de la noguera de la ribera de Calmella, l'home que de l'heura la va deixar menjar, ara mateix l'acaba d'aterrar. Doncs, ara, el monstre, qui serà?
Si, és la primavera, n'és el segon dia, canten i volen els ocells, ja desfloreixen els presseguers, l'amor corre per l'aire i surt l'home pels camps, pels vergers amb serres i trossejadores mecàniques, amb tractors i màquines d'aspergir. Soroll i pudor. Primavera, temps de guerra. L'home mata la cuca que es menja la fruita que no es ven. Que m'ho expliqui qui ho entén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada