29 de set. 2010

PARladureS

Quin dimoni d'interès presentaria l'individualitzar-se si no hi hagués vida social?

27 de set. 2010

Parladures amb notes

La Pascale, a qui dono les gràcies, va fer algunes fotos de la nostra actuació.

31 festival Nits de cançó i música








 Aixó va ser la nit de l'onze de setembre del 2010 a Eus a la Casa del temps lliure amb la complicitat dels amics Maties Maties Mazarico i Michel Picod.

Xampurreig


Sembla que a l'Indépendant  es van triar aquest títol per significar que el diari seria totalment independent de les llengües tot i que s'auto qualifiqui de "catalan "... (i no català, és clar).

A prova aquesta nova xampurrada que a més demostra que realment el diari no es planteja cap problema respecte d'una eventual preocupació lingüística de part seva. Segur que els no catalanoparlants diran: [lɛ trɔbadás] que indueix la grafia catellana trobadas o bé: [lɛ trubad] i fins i tot: [lɛ trubadǝ], si el lector és un rossellonès d'aquests que empren una forma afrancesada de la nostra llengua. (amb erra rascada,les dues, s'entén).
Perquè no escriure la forma ortogràficament correcta: "Les trobades medievals", entre cometes o bé: Les trobades medievals, en cursiva, per senyalar el canvi de llengua... seria una demanda exagerada?

21 de set. 2010

Records d'infància

Era a Paçà, l'any 50, tenia 7 anys. La mestra de l'escola era la meva mare... i aquesta és la darrera pàgina del nostre manual de vocabulari:

Gabet & Gillard 
Vocabulaire et méthode d'orthographe
cours ÉLÉMENTAIRE
 Librairie Hachette ©1935





Ara, m'he fet gran i els bohémiens, els bohemis, s'han tornat roms... 
ni tan sols gitanos com de sempre, aquí,  havíem conegut!

17 de set. 2010



He trigat voluntàriament quasi una setmana abans de comentar aquesta nit del passat onze de setembre. Quina data, oi? És que va ser triada perquè les actuacions que es feien aquesta nit en el marc del 31 festival Nits de cançó i música Eus 2010  eren en català!

Parladures(1) amb notes:

Va anar com una seda!... a començar per la vídeo projecció dels meus dibuixos de l'Auca de l'arbre a cura de Pascal Guiblain... Tot al llarg del recital, la il·lustració musical de l'amic Maties Mazarico -com sempre, si puc dir, perquè ell i jo  amb això ja portem experiència- va ser justa, adequada en les seves pertinència i discreció i per tant molt apreciada. Les lectures de les meves traduccions per Michel Picod, tot i que fos la primera vegada que ell i jo actuàvem junts, van ser totalment convincents, impecables, i per dir-ho  ben clar, d'un gran professionalisme.  El public es va adonar del que, a l'escenari, estava passant entre nosaltres, de com la salsa lligava, de com s'instal·lava una real complicitat i del plaer que, per mesura, ens anava ruixant. Aquí, els vull manifestar a tots tres, del fons del cor, la meva gratitud...
Després, havent acabat, quan vaig veure que la gent que em venia a trobar se'm presentava  amb uns somriures de goig i cares d'alegria, vaig sentir una gran, gran felicitat. Quan el poeta s'adona que el que va escriure en la solitud, en aquest cara cara amb la llengua que evoca Jacques Roubaud en el seu article Obstination de la poésie (2), ha trobat el camí d'algú altre en qui fa ressò, doncs, el poeta, dic, rep la recompensa més gran que pugui somiar. Van ser uns moments inoblidables de goig compartit. D'això siguin regraciats els organitzadors de les Nits que nos van convidar i els tècnics que van fer-ho possible.

1: Aquesta paraula la vaig manllevar en el seu darrer llibre: Finestrals d'un capvespre, (Trabucaire , Perpinyà, 2009) i amb permís seu, al mestre i amic Jordi Pere Cerdà.
2:  Vegin el post del 03/01/201


Postdata :
No es va fer cap captació de l'actuació... i no en tinc cap foto ; si algú que en va fer me'n volgués enviar li ho agrairia molt.