31 de març 2009

ENTRELLUM / ENTRELUZ / CLAIR-OBSCUR

Acabo de rebre uns exemplars del llibre d'en Toni IBAÑEZ guanyador del Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 del que vaig fer la traducció al francès. És important remarcar que aquest premi, atorgat per la Fondation Machado de Cotlliure, per primera vegada, recompensa un poeta català. El llibre, publicat per Cap Béar Editions és disponible a la Llibreria Catalana de Perpinyà. Recordem també que vaig rebre en Toni Ibañez a Ràdio Arrels com a autor convidat dels Instants Poètics el 7 de març de 2008.

30 de març 2009

EHA! N°11 Precisions importants

Com ho vaig anunciar, és aquest matí, poc abans de les nou, que ha començat la difusió dels Llamps d'Slam d'en Jep Gouzy amb l'acompanyament musical de Maties Mazarico. De fet, per mor de cabre en el format radiofonic habitual del programa que vol que no passem de, si fa no fa, 3 minuts, difonem unes versions "curtes".
Les versions integrals es podran escoltar sobre la web de la ràdio, i també -espero- aquí al meu blog.

Avui: pàgina 1
Slam de les coses que fugen- o fugiran
acompanyament de mandola

No us ho perdeu, que és cosa excepcional!

25 de març 2009

EHA! N°11

Llamps d'Slam
Jep Gouzy, encara un cop acompanyat per l'amic Maties Mazarico, ha enregistrat aquest matí mateix, en els estudis de Ràdio Arrels, 10 poemes trets del seu nou poemari: S(a)lam Aleikum, òpera bàrbara a peu coix que ha de sortir per la pròxima Sant Jordi, a:
Aquest número de EHA!, d'acord amb Edicions Trabucaire, constitueix una preestrena del llibre. La difusió radiofònica es farà, com sempre, cada matí poc abans de les nou... un poc més d'hora que de costum, degut a la llargària dels texts. Tots a l'escolta, espero, d'aquest lliurament excepcional de EHA!, a partir de dilluns 30 de mars.

22 de març 2009

INSTANTS POÈTICS V-14

Magí SUNYER
Nom de ploma de Magí Sunyer Molné (1958)

Si, si, heu llegit correctament el cognom del poeta a qui iran dedicats els Instants Poètics de la setmana. Com vaig trobar en Magí és un atzar total, però un cop feta la descoberta em calia absolutament enviar-li un missatge i trucar-lo. I és així que ell em va fer arribar el llibre seu d'on he tret els poemes que llegiré durant la setmana que ve:


L'error bellíssim

il·lustracions de Pere Español Bosch

edicions La Gent del Llamp
Tarragona
1993





Magí Sunyer, nascut a Reus, és doncs camptarragoní com diu la seva biografia. És doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on també es preocupa pels Mites nacionals catalans.

Com a poeta té publicats els reculls: Càntir de llum i febre (1978), Ginette (1982), L'error bellíssim (1993), I després, el silenci (2000), Conté un secret (2003).








20 de març 2009

Virgili

Ahir, darrer dia de l'hivern, a mitja tarda, baixant de Taurinyà, En Virgili mateix s'hagués arrestat, com vaig fer-ho jo, per enraonar un moment amb l'Ignasi, el pastor de Sant Miquel... i amb les seves ovelles de les que em menjo el mató que fa amb la seva llet.

Jo: Què, ovelles, com va tot això?
Cor de les ovelles: bé, bé!

Quina tarda tan esplèndida!
Jo, a diferència de Virgili, vaig fer unes fotos... i aquí en penjo una.


16 de març 2009

INSTANTS POÈTICS EN VIDEO

SETMANA ESPECIAL ALGÈRIA I PALESTINA

I

L'andana de les esperes
(lector: Jep Gouzy)
Dalila Hassain Daouadji
En Maties Mazarico acompanya improvisant amb un clarinet de canya de factura personal.
(Ja ho he sentit, falta un bocinet del començament... disculpeu.)


II
Cràter de l'oblit (llector: J.P. Sunyer)
Dalila Hassain Daouadji
En Maties improvisa l'acompanyament amb una flauta balinesa.
Les escumes trencades (lector: Jep Gouzy)
Dalila Hassain Daouadji
En Maties, aquí toca l'acompanyament amb mandola.



III

Reminiscències (llector: J.P. Sunyer)
Khadija Sassi
En Maties torna amb la flauta balinesa sense bec.
Recorda'm (lector: Jep Gouzy)
Khadija Sassi
Acompanyament improvisat amb la guitarra flamenca



IV
Palestina, Israel, quina dolçor de sucre i sofriments...

Jep Gouzy (1970)

La guitarra flamenca d'En Maties acompanya el rapsoda Jep Gouzy.



V
Vosaltres que sou...
Text apuntat durant una improvisació.
Kamel Yahiaoui
(Poeta improvisador palestí exiliat a Orà)
En Maties, ha tornat amb la mandola per acompanyar el text.

Tots els poemes llegits durant aquesta setmana especial van ser traduïts al català per En Jep Gouzy després d'haver tornat d'Algèria on va participar, amb en Maties Mazarico, als intercanvis fomentats a iniciativa de: France Méditerranée Pays catalan que aquí regracio encara un cop.

11 de març 2009

Carenejar

L'home és un individu social... individu i social, les dues paraules poden semblar contradictòries, fins i tot exclusives l'una de l'altra, però no ho són perquè funcionen dialècticament com definitòries de la nostra espècia. L'espècia humana.M'agrada sempre il·lustrar aquesta afirmació amb una imatge paisatgístico-geogràfica, si se'm permet el neologisme. La vida és una caminada, un recorregut, un itinerari amb un punt de sortida i un punt d'arribada, a través d'uns paisatges a vegades sorprenents. Viure és caminar. És recórrer. És passar en el món. I aquest món on passem no és buit ans poblat i hem d'obrir-nos hi camí. Se'ns presenta com una serra amb els seus dos vessants. L'un és el vessant social i l'altre el vessant individual. Si durant la nostra marxa, baixem massa sobre el pendent social, ens perdem fagocitats per la multitud i l'individu desapareix. Si al contrari, baixem massa sobre el pendent individual, també ens perdem dins una solitud estèril i la societat deixa d'existir. L'únic camí possible doncs, és el camí difícil, el de la carena. Viure és carenejar. Amunt, sempre amunt car la sortida s'ha de buscar per la part de dalt.

9 de març 2009

Dies de la Vella 2

Tenia la intenció de tornar al tema dels Dies de la Vella per comentar algunes coses de casa nostra. Però, acabo de trobar un blog de gran interès que segur podrà satisfer la curiositat de molts de nosaltres qui ens interessem per la cultura popular.


ETIMOLOGIES PAREMIOLÒGIQUES
RECULL DE LES ETIMOLOGIES I EXPLICACIONS HISTÒRIQUES QUE DONEN ORIGEN ALS DIFERENTS REFRANYS I DITES, AMB LA DOCUMENTACIÓ DE LES FONTS CONSULTADES.

8 de març 2009

INSTANTS POÈTICS V-13

Ricard CREUS i MARZO
(1928)
En aquests moments que es commemoren els 70 anys de la "Retirada" en molts llocs del nostre departament, he pensat que seria oportú tornar al recull de poemes de Ricard Creus: 36 poemes a partir del 36*. Durant la tercera temporada dels Instants Poètics ja havia fet lectura de 5 dels poemes del llibre. Però, aquest llibre desprèn tanta emoció, tanta força que he fet uns nous enregistraments dels poemes de la tercera temporada, afegint-los 5 poemes més. Així us proposo un recorregut a través l'obre sencera i per tant a través el període de la guerra civil, de l'inici fins a la derrota.

En Ricard Creus també en vam tornar a parlar, unes setmanes més tard, amb els Instants Poètics dedicats a la Sofia Chiaraviglio perquè ell és qui va fer la traducció de l'italià al català del seu recull Circolarita. (veure arxiu del blog 15/12/2008)
Amb en Ricard, en aquests moments, per telefon, havíem planejat la seva visita als nostres estudis per enregistrar uns Instants Poètics seus. Llastimosament no es va poder concretar per raons de salut. Però, ni ell ni jo no abandonem el projecte.

Per acabar, vull demanar-li disculpes per no haver estat capaç de donar correctament el títol del seu llibre durant tots els enregistraments:
36 poemes a partir del 36... i no altres coses com vaig dir!

*
36 poemes a partir del 36: (segona edició) Poesia al cànter n°01, CCG Edicions, Girona , 2004

7 de març 2009

Els dies de la Vella

Seria més bé dir: els anomenats dies de la Vella... I potser, també us sembli que en parlo massa d'hora, ja que encara ens queda el mes sencer abans que hi siguem als nostres Dies de la Vella. De fet, a Provença, ja és massa tard per parlar-ne. Perquè? M'explico...
En la seva obra mestra, Mirèio, Frederic Mistral, el famós poeta provençal, en parla al Cant VI, p. 434:
"Eiça quand la Vièio encagagnado
Mando à Febrié sa reguignado, [...]"
Tradueixo la nota que En Mistral va posar al final de l'obra per comentar aquests dos versos.


El pagesos del "Migdia"* han remarcat que els tres darrers dies de febrer i els tres primers de març, quasi sempre porten una revifalla de fred, i vet aquí com la seva imaginació poètica explica el fet: Aixo era una vella que un dia guardava les seves ovelles. Era a finals del mes de febrer, que aquest any, no havia estat rigorós. La vella, pensant haver-se salvat de l'hivern, es va permetre de desafiar Febrer així dient:

Adiéu, Fébrié! 'Mé ta febrado
M'as fa ni péu ni pelado!

Adéu, Febrer! Amb la teva febrada
No m'has hajat el pèl ni fet cap pelada!

L'escarni de la vella va irritar Febrer el qual se'n va anar a trobar Març: "Març! fes-me un servei!" -"Dos si cal!" respon l'amatent veí.- "Presta'm tres dies, i amb els tres que tinc, li  hajaré el pèl i li faré pelades!

Presto-me lèu tres jour, e tres que n'ai,
Péu e pelado ie farai!

Tot seguit es va aixecar un temps horrorós, pels camps, el glaç va matar l'herba, totes les ovelles de la Vella es van morir, i la Vella, diu la gent, reguitnava, "reguignavo". Des d'aleshores aquest període tempestuós porta el nom de "Reguignado de la Vièio", Reganyada de la Vella.

Aquesta història és quasi idèntica a la que, quan era petit, em contava la meva àvia -les ovelles, la Vella, la seva provocació, el manlleu de dies al més següent i el mal temps consecutiu- si no que passa un més abans que a casa nostra.

Però, més endavant, al Cant VII, p. 274, trobem una altre conte molt semblant: és la dels dies nefasts de la vaca. Tradueixo la nota de Mistral:

Els dies nefasts de la vaca, vulgarment dits li Vaqueiriéu. Són els tres darrers dies de març i els quatre primers d'abril, període temut dels pagesos. Hem vist a la nota 7 del Cant VI, el que els provençals entenen per la Vella. Vet aquí la continuació d'aquest"romanç":

Quan la Vella hagué perdut el seu ramat d'ovelles es comprà unes vaques; i havent arribat sense cap més entrebanc a finals de març, imprudentment va dir:

En escapant de Mars e de Marsèu,
Ai escapa mi vaco e mi vedèu.


Març, ofès en sentir aquestes paraules, tot seguit va anar a trobar Abril:

Abriéu, n'ai plus que tres jour: presto-me-n'en quatre,
li vaco de la Vièio faren batre!

Abril va consentir el prestec...; una tardana i terrible gelada tota l'herba va cremar i la Vella, altra vegada va perdre el bestiar.

Es veu que, pel que fa de la temporada, aquí retrobem la llegenda de casa nostra, però amb vaques.







 





* Migdia: enteneu migjorn, sud de França..

2 de març 2009

L'amic Maties

"Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer... "


diu la cançó popular i també sembla que ensenyi la foto d'esquerra. En aquesta hi surt el Maties Mazarico sacaire, però, si us hi fixeu una mica, ja notareu el tamborí que porta penjat a l'esquena i qui diu tamborí ja diu flabiol, és clar. Tan clar que en Maties a més de ser flabiolaire, també és factor de flabiols com es veu a la foto de dreta. Qui vol tenir un bon flabiol ja li pot encarregar! Potser sabeu que en Maties va tenir un paper molt important en la renaixença del sac de gemecs a casa nostra. Actualment, és professor de flabiol a l'escola de música del Conflent.

En Maties Mazarico és realment un pluri- instrumentista que a més del sac, del flabiol i el tamborí toca acordió diatònic, guitarres, mandoles, gralla, tarota i tota mena de flautes... La seva participació com improvisador enriqueix els INSTANTS POÈTICS dedicats a la poesia de Dalila Hassain Daouadji , de Khadija Sassi, de Kamel Yahiaoui i Jep Gouzy. Llàstima que no tingui, de moment, una foto del clarinet de canya amb què va acompanyar el primer poema! Quin so, em va deixar meravellat.



Com a instrumentista és conegut per haver estat membre del col·lectiu Guillem de Cabestany i fa poc del grup Els Ministrils del Rosselló, com a cantant va publicar un disc: A la vora del folk, a demés és compositor i ha recopilat les seves obres d'estil popular en el recull Tonades Caseres.
Per acabar, aquest bon home -que quan et demana con vas és que, realment, vol saber com vas- em fa la gràcia de donar-me la seva amistat.