26 d’abr. 2015

Habitem una llengua?

Mirant, ahir vespre, el programa Échappée belle a la 5  (francesa) subtitulat: Barcelone et la Catalogne, em va pujar una ràbia... la que m'agafa cada vegada que es presenta el mateix cas.  N'estic fart, ben tip de sentir els catalans parlar castellà cada vegada que estan entrevistats a la tele, per periodistes francesos. Com si els era totalment impossible trobar cap traductor català/francès. És que pels francesos, passada la ratlla, comença Espanya, més ben dit el que pensen que és Espanya. Perquè viuen en uns mapes amb els paisos pintats com a la Viquipedia on Espanya, com fet expressament, està monocromada de blau, i França de rosa, com la vida que s'hi fa.... home! Ja ho entenc, els catalans, a diferència dels francesos -unilingües- tots o quasi tots són bilingües, així que quan algú se'ls dirigeix en castellà, sense pensar-s'ho més, li responen amb la mateixa llengua. I endavant Joan, parlen del seu país, de la seva cultura, en "espanyol", que fins i tot podrien parlar de la seva llengua en castellà -cosa totalment possible-. Però, s'haurà d'acabar, això, algun dia, oi? perquè si no, com ho sabran els francesos que es troben a Catalunya i no pas a Espanya!

17 d’abr. 2015

TORCATIS, 70 ANYS

Torcatis:LA llibreria
Sí, 70 anys. 70 anys de dedicació al llibre, a l'art -de la pintura al cinema- i globalment a la cultura. 70 anys i sempre jove!
Per festejar l'esdeveniment, ràdio Arrels farà una emissió des de la llibreria, en públic i dins les condicions del directe, demà dissabte 18 d'abril, de les 10 a les 12 del matí. Difusió del programa el divendres 24 a les 18h10.
Doncs, feliç aniversari i per molts anys!

16 d’abr. 2015

Teresa per sempre...

Ara que la Teresa Rebull nos ha deixat, aquí poso l'enllaç cap a la web de l'amic Rodríguez-Amat on trobareu, a tall d'homenatge, un enregistrament captat al Palau de la Música catalana de Barcelona el 6 de juliol de 2006. Moltes gràcies Jordi per  aquesta atenció.

http://www.rodriguez-amat.cat/teresarebull.htm


També és temps de tornar a llegir el llibre: TOT CANTANT, autobiografia  publicada el 1999 a Columna i que ens va presentar a la Universitat Catalana d'estiu el mateix any.

Caminant entre les pedres
he alçat la pols dels camins:
m'han sorprès les tempestes
avançant entre neguits.

L'he vist


10 d’abr. 2015

Silenci romput

No us penseu que jo tingui tantes coses a dir. Coses originals o de més interès que les que els altres fan córrer per la xarxa. No. Potser és aquesta la raó profunda del meu llarg silenci. Acostumava dir, em recordo : Si el que vols dir no és més bonic que el silenci, doncs, calla... i m'ho vaig aplicar.

També m'he quedat  amb la tinta seca al fons del tinter i eixut de ploma. Però, però, vet aquí una revifalla que m'acaba de venir i s'ha escampat sobre el meu full en blanc :


Mentre que a Perpinyàlacatalana les caperutxes són més nombroses a la processó de la Sanch.