SANT JORDI

 Que, arreu del món, passem tots una bona diada de Santjordi.
Visca Catalunya i visca el català

«Més que de Catalunya, sóc habitant de la llengua catalana.»

Pep Vila: El jardí de les paraules

Llibres del quatre cantons

CCG Edicions 2001

VIDA POÈTICA

 La poesia catalana és un art ben vivent a casa nostra.

Mai no podrem regraciar a l'alçària de la seva implicació perseverant l'André Robèr, animador del Taller 13 a Illa i director de les Edicions Paraules i  també  la Joana Serra de la Llibreria catalana de Perpinyà. Aquí els asseguro del meu total i sincer agraïment. 

GERMANOR ?

 OC 148

Març de 2024

Aquest 148 és, per a nosaltres, un N° particular perquè, cosa que no s'havia produït mai, almenys d'ençà del 2012, es publica sense la rúbrica GERMANOR. La rúbrica tornarà a ser present en el pròxim 149.

Convidat

 S'es enauçat un mur roge: Hawad

Poesias

Gong - ressons: Brindaus

Lo men arbo: Danièla Estèbe Hoursiangou

Quand la lenga tonava: Nadina Borgès

Aragon, t'ai vist: Franc Bardòu

L'àngel que renais: Paulina Kamakine e Franc Bardòu

Pròsas

Punts de vista: Bruno Peiràs

Oliu e cipressièrs: Domenge Aussenac

Travèrsas

Do Kre I S, revista haitiana

Cronicas

Brindaus - Haïkus de legenda: Bruno Peiràs

Miquèla Stenta - Cronica de quauques jorns ordinaris: Bruno Peiràs

CATALÀ «ANTEFABRIÀ»

Fa poc, escorcollant la meva biblioteca, vaig trobar (més ben dit, retrobar) dos petits opuscles publicats a Barcelona dins una col·lecció anomenada: «Col·lecció En Patufet». L'un sota el Núm. 45 té per títol: Els ulls del Drach i porta la signatura d'un tal Alexandre Barba pel qual no he aconseguit trobar cap informació. (Potser algú me'n sabrà donar notícies?). L'altre, amb el Núm. 151 que s'intitula: El bruixot és d'en Manel Marinel·lo, el qual surt en el Nou diccionari 62 de la literatura catalana i també a l'Enciclopèdia (sota el nom de Manuel). El cas és que no em puc recordar com ni quan aquests dos llibrets van arribar on els acabo de retrobar! 

Segons el ja mencionat Nou diccionari 62 de la literatura catalana, la col·lecció En Patufet es va publicar a partir del 1904 -doncs, abans de la publicació de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra [Institut d'Estudis catalans] 24/01/1913-, i va existir fins al 1938. Va ser fundada per Aureli Capmany, dirigida per Josep Morató i finalment per J. M. Folch i Torres.  Els dos llibrets que tinc consten de 8 fulls (que són 16 pàgines) amb paper de poca qualitat i en formats aproximatius:  Els ulls del Drach: 7,6 cm x 12,4 cm ; El bruixot: 8 cm x 11,9 cm

Les portades són il·lustrades amb un dibuix de blanc i negre i les contraportades van amb anuncis o informació. És de notar que en els exemplars que tinc les portades van ser pintades amb llapis de colors pel seu precedent propietari...

La lectura de les dues primeres pàgines -d'un estil pompós i d'un interès narratiu que no comentaré- ens dona una imatge parcial del  català que s'escrivia a la premsa a començaments del segle XX. Tot i que no soc ningú per impartir lliçons lingüístiques, m'he passat unes estones fent el llistat de les formes emprades per l'autor i posant a la vora les que recomanen les normes actuals. 

• drach                   drac
• y (5)                      i
• tronchs                troncs
• centenaria          centenària
• resplandor          resplendor
• foch                     foc
• ingenuament      ingènuament
• ab (2)                   amb
• dolsa                   dolça
• pergami              pergamí
• apartarse            apartar-se
• pera (2)                per a
• enlairarse            enlairar-se
• alsés                    alcés
• l'Historia              la Història
• dirigintse             dirigint-se
• èxtasis                 èxtasi
• esplicar               explicar
• mari (2)               marí / mariner
• aixi                      així

Hom veu sobre quins punts va portar la reforma dita fabriana. Posar fi a una innegable manca de lògica (alguns diuen "anarquia" lingüística), suprimir castellanismes, occitanismes, gal·licismes, grafies antiquades i barbarismes, però, tot i que, a les nostres terres, certs de nosaltres li retreguin el rebuig de l'article "lo", al final aconseguint unificar, a benefici de tots, als Països Catalans, i per a tots els catalanoparlants arreu del món, la llengua escrita, fent del català una llengua moderna. Cosa de la qual tots podem regraciar el mestre que, d'ençà del 1948, dorm al cementeri de Prada on va viure els seus darrers anys a l'exili. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch

i també...

https://www.prades.com/articles-3/85-1568-pompeu-fabra-a-prada-el-seu-exili-en-terra-catalana-entre-familia-i-amics-1939-1948/

***

Pel que fa a en Manel Marinel·lo, bo i que presentant els mateixos problemes, trobo d'una qualitat narrativa més bona, els remeto a l'Enciclopèdia: 

https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/manuel-marinello-i-samunta

i a

https://ca.wikisource.org/wiki/Autor:Manuel_Marinel%C2%B7lo_i_Samunt%C3%A0

on trobaran una foto.

VIDA POÈTICA A CA NOSTRA!

 La poesia catalana és viva i ben viva a la nostra Catalunya boreal i fa goig que ho sigui...   Espero que sóc just a temps per fer passar la bona notícia!