Fa poc, escorcollant la meva biblioteca, vaig trobar (més ben dit, retrobar) dos petits opuscles publicats a Barcelona dins una col·lecció anomenada: «Col·lecció En Patufet». L'un sota el Núm. 45 té per títol: Els ulls del Drach i porta la signatura d'un tal Alexandre Barba pel qual no he aconseguit trobar cap informació. (Potser algú me'n sabrà donar notícies?). L'altre, amb el Núm. 151 que s'intitula: El bruixot és d'en Manel Marinel·lo, el qual surt en el Nou diccionari 62 de la literatura catalana i també a l'Enciclopèdia (sota el nom de Manuel). El cas és que no em puc recordar com ni quan aquests dos llibrets van arribar on els acabo de retrobar!
Segons el ja mencionat Nou diccionari 62 de la literatura catalana, la col·lecció En Patufet es va publicar a partir del 1904 -doncs, abans de la publicació de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra [Institut d'Estudis catalans] 24/01/1913-, i va existir fins al 1938. Va ser fundada per Aureli Capmany, dirigida per Josep Morató i finalment per J. M. Folch i Torres. Els dos llibrets que tinc consten de 8 fulls (que són 16 pàgines) amb paper de poca qualitat i en formats aproximatius: Els ulls del Drach: 7,6 cm x 12,4 cm ; El bruixot: 8 cm x 11,9 cm
Les portades són il·lustrades amb un dibuix de blanc i negre i les contraportades van amb anuncis o informació. És de notar que en els exemplars que tinc les portades van ser pintades amb llapis de colors pel seu precedent propietari...
La lectura de les dues primeres pàgines -d'un estil pompós i d'un interès narratiu que no comentaré- ens dona una imatge parcial del català que s'escrivia a la premsa a començaments del segle XX. Tot i que no soc ningú per impartir lliçons lingüístiques, m'he passat unes estones fent el llistat de les formes emprades per l'autor i posant a la vora les que recomanen les normes actuals.
- drach drac
- y (5) i
- tronchs troncs
- centenaria centenària
- resplandor resplendor
- foch foc
- ingenuament ingènuament
- ab (2) amb
- dolsa dolça
- pergami pergamí
- apartarse apartar-se
- pera (2) per a
- enlairarse enlairar-se
- alsés alcés
- l'Historia la Història
- dirigintse dirigint-se
- èxtasis èxtasi
- esplicar explicar
- mari (2) marí / mariner
- aixi així
Hom veu sobre quins punts va portar la reforma dita fabriana. Posar fi a una innegable manca de lògica (alguns diuen "anarquia" lingüística), suprimir castellanismes, occitanismes, gal·licismes, grafies antiquades i barbarismes, però, tot i que, a les nostres terres, certs de nosaltres li retreguin el rebuig de l'article "lo", al final aconseguint unificar, a benefici de tots, als Països Catalans, i per a tots els catalanoparlants arreu del món, la llengua escrita, fent del català una llengua moderna. Cosa de la qual tots podem regraciar el mestre que, d'ençà del 1948, dorm al cementeri de Prada on va viure els seus darrers anys a l'exili.
i també...
***
Pel que fa a en Manel Marinel·lo, bo i que presentant els mateixos problemes, trobo d'una qualitat narrativa més bona, els remeto a l'Enciclopèdia:
i a
on trobaran una foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada