4 de nov. 2015

Lo dia set de novembre...



Quan feia de poeta hertzià a Ràdio Arrels també vaig fer de mossèn  Jotapé. I el dit mossèn també feia de poeta. Un poeta que sempre se demanava si... per exemple:

Mossèn Jotapé se demana si:
DE 'ANY 1659, PELS CATALANS,
QUEDEN BONES COSES PER RECORDAR.

Aquest poema, el Maties Mazarico el va musicar i sota el títol de L'any 1659, el va cantar varies vegades. A més, figura (p. 34 i 35) en el seu recull "PRIMAVERA MAZARICO 100 partitures del Maties Mazarico editades en motiu de l'homenatge fet a ELS DIVENDRES A LA PLAÇA DEL REI a la primavera del 2015"  DINSIC I  GENERALITAT DE CATALUNYA.
Si, de cas, algú la volia cantar, aquí us la penjo:




9 d’oct. 2015

Els temps com van

Par les temps qui courent, me revient en mémoire ce poème écrit en 1991 (plus ou moins) à la faveur d'une séance de travail avec le Groupe d'Écouen piloté par Josette Jolibert alors que nous étions attelés à l'écriture du livre : Former des enfants lecteurs et producteurs de poèmes. (Hachette 1992).
J'enrage et c'e m'est  un crève-cœur de constater que ce texte est à nouveau d'actualité.


Vull posar en paral·lel a aquestes Emigrants aquest poema publicat en el meu recull ARA (Trabucaire 2014). El poema deu datar dels anys 200/2007 i el vaig llegir el dia 11 de setembre de 2010 en el marc de NITS DE CANÇÓ I MÚSICA d'Eus... de fet ja n'havia fet una o dues lectures abans a Eus, aElna, a Cotlliure o a Prada. A aquest text, avui, no en puc ni vull retirar cap paraula de tant que em sembla urgent que canviem d'actitud de cara als problemes que se'ns plantegen ara.
Dues remarques.
1: S'ha publicat el text amb el vers: "i si no som hauríem d'esser... " en comptes d'ésser, doncs amb una falta... que assumeixo.
2: Quan llegeixo o recito el poema acostumo dir  "i si no som hauríem de ser..." que sona més bé, trobo.




23 de set. 2015

Poesia a la frontera

Estudi Carles Bros 19 de setembre de 2015
una part dels assistents a la trobada poètica dins el pati d'aquest magnífic lloc, antic trull. Entre ells na Consol Vidal i en Pep Panosa, també participants, també el Josepmiquel Servià.
















Amb la mandola còmplice d'en Maties darrera meu, a la qual em recolzo, llegir poemes m'és plaent.
Vaig llegir, per començar, una tria de poemes trets de INSTANTS, CCG edicions, Girona 2004 i per seguir uns quants altres del meu darrer llibre: ARA, Trabucaire, Perpinyà 2014.



















L'organitzadora de l'esdeveniment és Àngela Clos, poeta que vaig descobrir amb molt de plaer i que espero acollir ben aviat a GERMANOR en pròxim N° de OC. El convit el vaig fer també als altres participants si és que desitgin fer caminar les seves obres per les terres germanes d'Occitània.

Segur, sí, segur que tornarem a Colera... 


Les fotos aquí penjades em van ser enviades per Àngela Clos.

3 de set. 2015

Poesia a la frontera

Que té fronteres la poesia? Potser trobarem resposta quan ens trobarem el propvinent dia 19 de setembre  a Colera a iniciativa de n'Àngela Clos.
Per un altre cantó, jo, personalment, amb aquesta avinentesa, ja he trobat resposta a la qüestió de saber si els amics serveixen per a alguna cosa... si tant és que me l'hagi mai feta!







15 de maig 2015

B.B King

El rei se n'ha anat deixant-nos, tots, per sempre, amb el blues... Per sort també ens deixa la seva obra gravada que la puguem escoltar, que ens en puguem inspirar.
A tall de comiat jo li voldria dedicar aquest poema d'un tal mossèn Francesc Sunyer, que en el segle XV va participar a la conquesta de Nàpols on va viure. Tot i haver estat aquest mossèn un poeta menor, figura en el RIALC, és a dir el Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana  a la Universitat Federico II de Nàpols. Aquests poetes del segle XV, com també l'Ausiàs March, sembla que ja tenien el blues i cantava el mossèn, aquest blues molt negre:


1 Mes ameria tenir febre
2 que no com sent tal dolor
3 e tristor,
4 qui·m fa ’nar vestit de negre.

5 Nunque viu pus fort ventura
6 a negu que veig a mi,
7 ple d’enuig, dol e tristura
8 des que tot mon be perdi;
9 per que no·m do res a cure
10 sino planyer ma dolor
11 e tristor,
12 qui·m fa ’nar vestit de negre.

13 Amichs, parents quants avia
14 he perduts en un moment,
15 que no trob res qui bo·m sia
16 en dar me soccorriment,
17 ne veure la que solie
18 ni de perdre ma dolor
19 e tristor,
20 qui·m fa ’nar vestit de negre.

21 Solia passar ma vida
22 solament prenent deport,
23 leixant dol qui no s’oblida,
24 areu donar me la mort,
25 des que fou de mi partida
26 la per qui·m ve ma dolor
27 e tristor,
28 qui·m fa ’nar vestit de negre.

29 Avissar vull a quants sien
30 que no·m diguen res de pler,
31 car tot ço que dir porien
32 no val res, pus qu’, al voler,
33 seny e saber consentien
34 en sospirar ma dolor
35 e tristor,
36 qui·m fa ’nar vestit de negre.

37 Amor, tots me planyerien
38 qui sabessen ma dolor
39 e tristor,
40 qui·m fa ’nar vestit de negre.


I ara, agafeu una guitarra...

13 de maig 2015

OC

Coberta: Patrick Loste
GERMANOR
Sumari del N° 109 / 110 / 111 XIVa sèrie hivern de 2014

poemes de:
Toni Ibáñez-Ros: entrellum.blogspot.com/
Joan Todó-Cortiella
Jep Gouzy
Nicolau Caveribere
Manel Palahí Fàbregas: http://www.manelpalahi.com/


Estem preparant el següent, un doble, que serà el n° 112 / 113 de l'estiu de 2015. Poetes, esperem les vostres propostes...

26 d’abr. 2015

Habitem una llengua?

Mirant, ahir vespre, el programa Échappée belle a la 5  (francesa) subtitulat: Barcelone et la Catalogne, em va pujar una ràbia... la que m'agafa cada vegada que es presenta el mateix cas.  N'estic fart, ben tip de sentir els catalans parlar castellà cada vegada que estan entrevistats a la tele, per periodistes francesos. Com si els era totalment impossible trobar cap traductor català/francès. És que pels francesos, passada la ratlla, comença Espanya, més ben dit el que pensen que és Espanya. Perquè viuen en uns mapes amb els paisos pintats com a la Viquipedia on Espanya, com fet expressament, està monocromada de blau, i França de rosa, com la vida que s'hi fa.... home! Ja ho entenc, els catalans, a diferència dels francesos -unilingües- tots o quasi tots són bilingües, així que quan algú se'ls dirigeix en castellà, sense pensar-s'ho més, li responen amb la mateixa llengua. I endavant Joan, parlen del seu país, de la seva cultura, en "espanyol", que fins i tot podrien parlar de la seva llengua en castellà -cosa totalment possible-. Però, s'haurà d'acabar, això, algun dia, oi? perquè si no, com ho sabran els francesos que es troben a Catalunya i no pas a Espanya!

17 d’abr. 2015

TORCATIS, 70 ANYS

Torcatis:LA llibreria
Sí, 70 anys. 70 anys de dedicació al llibre, a l'art -de la pintura al cinema- i globalment a la cultura. 70 anys i sempre jove!
Per festejar l'esdeveniment, ràdio Arrels farà una emissió des de la llibreria, en públic i dins les condicions del directe, demà dissabte 18 d'abril, de les 10 a les 12 del matí. Difusió del programa el divendres 24 a les 18h10.
Doncs, feliç aniversari i per molts anys!

16 d’abr. 2015

Teresa per sempre...

Ara que la Teresa Rebull nos ha deixat, aquí poso l'enllaç cap a la web de l'amic Rodríguez-Amat on trobareu, a tall d'homenatge, un enregistrament captat al Palau de la Música catalana de Barcelona el 6 de juliol de 2006. Moltes gràcies Jordi per  aquesta atenció.

http://www.rodriguez-amat.cat/teresarebull.htm


També és temps de tornar a llegir el llibre: TOT CANTANT, autobiografia  publicada el 1999 a Columna i que ens va presentar a la Universitat Catalana d'estiu el mateix any.

Caminant entre les pedres
he alçat la pols dels camins:
m'han sorprès les tempestes
avançant entre neguits.

L'he vist


10 d’abr. 2015

Silenci romput

No us penseu que jo tingui tantes coses a dir. Coses originals o de més interès que les que els altres fan córrer per la xarxa. No. Potser és aquesta la raó profunda del meu llarg silenci. Acostumava dir, em recordo : Si el que vols dir no és més bonic que el silenci, doncs, calla... i m'ho vaig aplicar.

També m'he quedat  amb la tinta seca al fons del tinter i eixut de ploma. Però, però, vet aquí una revifalla que m'acaba de venir i s'ha escampat sobre el meu full en blanc :


Mentre que a Perpinyàlacatalana les caperutxes són més nombroses a la processó de la Sanch.