9 d’oct. 2015

Els temps com van

Par les temps qui courent, me revient en mémoire ce poème écrit en 1991 (plus ou moins) à la faveur d'une séance de travail avec le Groupe d'Écouen piloté par Josette Jolibert alors que nous étions attelés à l'écriture du livre : Former des enfants lecteurs et producteurs de poèmes. (Hachette 1992).
J'enrage et c'e m'est  un crève-cœur de constater que ce texte est à nouveau d'actualité.


Vull posar en paral·lel a aquestes Emigrants aquest poema publicat en el meu recull ARA (Trabucaire 2014). El poema deu datar dels anys 200/2007 i el vaig llegir el dia 11 de setembre de 2010 en el marc de NITS DE CANÇÓ I MÚSICA d'Eus... de fet ja n'havia fet una o dues lectures abans a Eus, aElna, a Cotlliure o a Prada. A aquest text, avui, no en puc ni vull retirar cap paraula de tant que em sembla urgent que canviem d'actitud de cara als problemes que se'ns plantegen ara.
Dues remarques.
1: S'ha publicat el text amb el vers: "i si no som hauríem d'esser... " en comptes d'ésser, doncs amb una falta... que assumeixo.
2: Quan llegeixo o recito el poema acostumo dir  "i si no som hauríem de ser..." que sona més bé, trobo.




Cap comentari: