4 d’oct. 2009

UN PROBLEMA

Ara que s'han acabat els Instants Poètics a Ràdio Arrels, no crec que es pugui conservar el nom d'aquest blog, tot i que no s'acabi l'aventura de les Edicions Hertzianes Arrels. Dic que no s'acaba... però ves a saber si trobaré gent d'aquí que tingui la veta poètica i la dèria de voler fer córrer obres seves per les ondes. És que som només un grapat, els poetes, en aquestes terres de la Catalunya boreal. On són els joves?

3 d’oct. 2009

DÉU N'HI DO, COM RÀPID PASSA EL TEMPS

Sembla mentida que m'hagi quedat tan de temps sense escriure ni una paraula aquí ! Ben bé com si no tenia res més a dir sobre res del món o res de la vida. Coses per dir:
Bo, per començar, m'acabo de donar de baixa del Facebook. Demano disculpes als amics i coneguts que m'hi deien o feien saber coses, però, lo altre com m'empipava, no es pot dir. Veus com la gent utilitza tecnologies de prestacions més elevades per comunicar coses més grolleres o insignificants! És clar que vivim en els temps de la comunicació que no comunica res... Modernitat, diuen.
Altra cosa. Ahir a la nit, sobre la cadena "France 3" vaig mirar el programa "THALASSA" (que ja fa temps que dura de tan interessant i famós com és) que es feia en directe de Barcelona. Quin goig. Per un cop. Sort que en Pernoud -el presentador-, va començar precisant-nos que "ici on parle catalan" perquè, després, de català no se'n va sentir ni una paraula! Tret dels noms pronunciats a la francesa pels locutors francesos ; aixi que nos van parlar de: la Costà Bravà, d'Ampuriàbravà, d'Ibizà, de Minorque, i del cap de [krös]... La gent entrevistada parlava castellà o francès com aquestes dues estudiantetes que sobre la Ramblà nos van parlar de la Plaçà dé Catalunyà... i quasi tot amb un fons musical de guitarres flamenques, com solen fer el francesos, i bon vent i barca nova, que això era Catalunya! Se'n rigui qui pugui, pero, déu n'hi do la feina que tenim encara per fer al cap de 350 anys!