13 de juny 2012

Vius i morts

Per acompanyar el meu bitllet d'ahir parlant dels arbres del massis de les Mauras, a Provença, poso aquests tres poemes que es troben en el capítol Invocacions del meu llibre (encara inèdit) ARA.









12 de juny 2012

Lei Mauras

Sa majestat suro
Aquest massis provençal que és el reialme del suro, al qual probablement deu el seu nom de muntanya negra -és a dir fosca-, acull, en les seves obagues humides, el castanyer. Però la castanyeda, avui, està llastimosament bastant abandonada. Això fa que s'hi remarquin amb cruesa tots els impressionants cadàvers dels vells gegants. L'arbre, que sap morir a trossos, aconseguix aquí la lenta transmutació de la seva fusta en pedra marbre per esdevenir la seva pròpia i patètica  estàtua funerària.

Morir a trossos
la seva pròpia estàtua funerària