14 de set. 2008

INSTANTS POÈTICS V-1

Alguns petits comentaris i precisions sobre la poesia d'en Josep Dallerès.
Tots els poemes del recull són curts, a vegades extremament. Mirem per exemple com comença el llibre: de tu a tu. Corre sobre cinc pàgines: de la 5 a la 13. Si, perquè el llibre només porta impreses les pàgines senars. Serà un sol poema escampat sobre 5 pàgines o bé es tracta de cinc poemes?



La poesia d'En Dallerès és poesia per sentir i si escolteu el programa durant aquesta quinzena, us podreu adonar de com sona, però també, ja que els poemes són texts, és poesia per veure. I això justament és el que m'agrada molt! Hauria de parlar també de la llengua remarcable, vocabulari acurat, triat, una llengua treballada sense que mai es faci pesada, tot un plaer! Això que jo en dic poesia... i espero que un dia podré parlar-ne amb el Josep Dallerès mateix.

8 de set. 2008

Fulletó

HISTÒRIA DELS TÈRMITS QUE SE VOLGUEREN SALVAR


I

On fem coneixença amb sa molt ponedora majestat,
la reina Isopterina MCMXLIII
i també amb els seus problemes del moment
que Déu n'hi do com en són d'urgents i complicats.


Això era una colònia de tèrmits que, de fa temps i per diverses raons -entre les quals la més preocupant era la pujada del nivell del mar i del riu veí- ara ja no es sentien a gust en el seu termiter. La reina Isopterina MCMXLIII, assabentada de la cosa i havent-se consultat a si mateixa tots els ets i uts del cas -com solen fer les reines dels tèrmits- es va plantejar el problema de com es podrien salvar. Hi havia el perill ben real que el termiter tot sencer pogués deixar d'existir i es feia palès que s'havia esperat massa temps. És clar, per causa de l'acostumada mandra -si es pot parlar de mandra amb aquestes bestioles- qualsevol tèrmit sempre es pensa que encara pot anar tirant de veta... Però, ara, de tant tibada, era a punt de petar!

Doncs, un vespre, la reina va manar que vingués a tota pressa en Tèrmit-Herald, capdavanter dels tèrmits missatgers i quan el va tenir prosternat al peu del tron, vet aquí què li va dir:

- Térmit-Herald, mano i vull, vull i mano que facis fer, a so de tabal i tururuts, la crida aquesta que ara mateix et dicto:

Tèrmits meus, de totes castes, grans i jovenics, pobres i rics, grassos i xics, escolteu: A tot obrer, a tot soldat, a tot tèrmit de la societat, li ordeno i mano que d'aquí a quinze dies, a sol ponent, es presenti amb el farcell nuat, a l'entrada gran del nostre malaguanyat termiter ja que l'hem de deixar per sempre. El perquè, tots el sabeu, el quan, us l'acabo de dir, i el com, ja ho veureu. Cada u de vosaltres que es mantingui ben atent a les directrius que li aniran donant els termissatgers. Tot tèrmit que faci tard se'l deixarà aquí i que s'hi ofegui. Qui pugui que ho entengui! Aixi com he dit que a l'acte sigui fet. Tèrmits sempre endavant! Nyic i nyac! i que visquin els tèrmits en les santes i humides tenebres per l'eternitat! Apa! Tèrmit-Herald, ara, afanya't, no perdis ni un moment!

-Oh reina fecundíssima! que no pateixi sa ponedora majestat, tot serà fet aixi com ha manat! Ja corro! Nyic i nyac!

I corrents descomparegué.


continuarà...

3 de set. 2008

INSTANTS POÈTICS


És la "rentrada" per a tothom, doncs també, a Ràdio Arrels, pels INSTANTS POÈTICS. El programa, que reprendrà el dilluns 15 de setembre i ha conservat el mateix horari*, entra ja en la seva cinquena temporada. Seguint la nostra passejada pels Països Catalans, començarem amb una lectura de poemes escollits en el recull: De tu a Tu (Ed. Maià 1990), del poeta andorrà Josep E. Dallerès. En Dallerès, jo no el coneixia i és la nostra amiga Miquela Vaills que me'n va parlar. I mira, com van les coses... donant una volta pel campus de la U.C.E., i, com sempre fent una visita a la parada d'en Joan Miquel Turon, tot remenant en una caixa de llibres que es venien al pes -sembla mentida però no n'és- vaig trobar el poemari d'En Dallerès! Aquest mateix dia que vaig comprar el llibre, vaig trobar En Jaume Fàbrega, el famós critic gastronòmic del TEMPS i vam estar parlant bona estona de cuina i de poesia, de poesia i cuina, i coincidint en aquesta idea que les dues "activitats" s'assemblen molt. Així que és molt possible que entre els dos us cuinem uns instants poètico-gastronòmics!
* Cada matí de dilluns a divendres, poc abans de les nou.

P.S. Parlant del meu arbre, el senet que em porta flors pel meu aniversari... em vaig oblidar una precisió important: cada vespre, quan minva la llum, l'arbre tancant les fulles -aclucant-les- s'adorm. Posaré una foto.