31 de març 2011

サクラ (Sakura)


Des de la finestra del meu taller
-costat de tramuntana-
poc abans de la posta, ahir...

25 de març 2011

Sakura

23 de març 2011

Carrer del Peiró, 20


 Com acudir-hi a la cita?

22 de març 2011

Acte final


























Acte final amb una punta d'ironia...

21 de març 2011

Primavera fatal

Temps primaveral, temps fatal... El monstre és a terra! Aquesta pobre de la noguera de la ribera de Calmella, l'home que de l'heura la va deixar menjar, ara mateix l'acaba d'aterrar. Doncs, ara, el monstre, qui serà?
Si, és la primavera, n'és el segon dia, canten i volen els ocells, ja desfloreixen els presseguers, l'amor corre per l'aire i surt l'home pels camps, pels vergers amb serres i trossejadores mecàniques, amb tractors i màquines d'aspergir. Soroll i pudor. Primavera, temps de guerra. L'home mata la cuca que es menja la fruita que no es ven. Que m'ho expliqui qui ho entén!

20 de març 2011

Encontre d'inxes al pleniluni

Sembla mentida, però m'he perdut el text que havia penjat aquí!
Que em perdonin en Perepau i en Jordi Molina... Els asseguro que faré tots els possibles per recuperar tot el que em tornarà a la memòria d'aquesta vesprada encantadora amb tenora i acordió tot i que que fos dins l'hivern de l'església on la primavera encara no havia entrat.

16 de març 2011

Pensaments

Plujosa primavera

Les flors han caigut.
Amb confusió, contemplo un món
Privat de color:
I dins el vast cel buit
Cau la pluja de primavera.

Princesa SHIKUSHI (segle 13)
(Traducció meva a partir del francès tret de: La poésie japonaise, Editions Seghers, 1959)



Le Dieu s'est absenté
tout devient un désert,
en tas, les feuilles mortes.

Matsuo BASHÔ  (1644 - 1694)

Primavera... Ja?

Plou sobre les flors de presseguers i d'albercoquers. Com cada any, tindria ganes de dir. Noto que la gent que sento a parlar pel carrer o les botigues no se'n recorda gaire i es plany: "Quin temps tan trist, ens haurem de quedar a la vora del foc", deia una dona, l'altre dia, a cal carnisser i l'home al qui parlava assentia tristament. Ni s'adonen que si volen tenir aigua a l'aixeta per rentar-se, fer la sopa o posar-ne en el "Fil", bé n'ha de ploure!
A demés, a primavera, no hi sem... Hem d'esperar el 21 de març... i no ens oblidem que encara hem de passar els "Dies de la Vella"!
Segur que el Botticelli no va passar mai per les nostres comarques, però, ves per on, la gent, tot i que no conegui el seu quadre, té una imatge molt botticel·liana de la primavera!

P.S. La noguera del primer pla, que fa pinta de monstre fosc amb braços estesos, es va morint  a poc a poc, ofegada d'heura... I l'heura és el veritable monstre.

5 de març 2011

De la mandra

     Fa... ara no em recordo quant de temps em van regalar* un àlbum d'aquests per poder-hi redactar qualsevol cosa que et toqui la gana d'escriure. I mira, el vaig deixar verge de tota paraula durant mesos i més mesos... fins que, un bon dia em vaig decidir.
     El 28 de febrer de 2010 vaig escriure la primera ratlla. Vaig anar seguint amb més o menys de regularitat i amb uns intervals molt elàstics durant tot l'any 2010. I vet aquí que torno a patir un atac de mandra que déu n'hi do la virulència amb què es manifesta. El darrer escrit és del passat 29 de gener i s'acaba amb els dos aforismes que vaig penjar el mateix dia.

* De fet, la meva nora i no...

Tornant cap a l'arbre

Ja ho sé, fa molt de temps que no escric res, però estic enfeinat amb la revisió de les meves pàgines personals sobre la gent que té cognom d'arbre.