26 d’ag. 2010

Un poc de música

Penso que és el moment d'escoltar un poc de música, i per exemple aquesta...

10 d’ag. 2010

(Pre)història


« Finie la belle tranquillité des temps paléolithiques ou néolithiques, où l'horloge du temps ne comptait que les millénaires ! Voici le temps des batailles et des mouvements de peuples ;  l'histoire, désormais, va surtout s'amuser à faire le compte des peuples vainqueurs et des peuple vaincus, des généraux glorieux et des morts anonymes, des traités de paix et des  « chiffons de papier » ! Telle se définit l'accélération de l'histoire.»

Jean Abélanet
Conservateur du Musée de Tautavel
Les temps d'avant l'histoire  
Tome 1 chapitre 1
in: LE PAYS CATALAN 
2 volumes
sous la direction de Jean Sagnes (Maître-Assistant à l'Université de Perpignan)
Pau, Société nouvelle d'éditions régionales et de diffusion, 1983
ISBN 2 904 610 01 4


Ja s'ha acabat la bella tranquil·litat dels temps paleolítics o neolítics, quan el rellotge del temps  només comptava els mil·lennis ! Vet el temps de les batalles i dels moviments de pobles ; la història, d'ara endavant, s'entretindrà sobretot fent el recompte dels pobles vencedors i dels pobles vençuts, dels generals gloriosos i dels morts anònims, dels tractats de pau i dels  de "paper mullat"! Tal es defineix l'acceleració de la història.

La traducció és meva.

4 d’ag. 2010

Venir cabra

De petit, jo, a la "Cabra del senyor Seguí 1", no la podia sofrir, l'odiava. M'era impossible sentir o llegir la seva història sense arrencar a plorar com una magdalena... Hi ha qui em dirà que és normal, ja ho sé, però, vaja, no en volia saber res. I això em va durar. Durar.
Mes ara que, canut, el cabell se m'ha fet del mateix color que el seu pelatge, d'un altre ull me la miro i fins i tot l'admiro. Tot comptat i debatut, de cara als llops que, tot prenent-nos el pèl, de dia en dia, ens van arreglant el món -ho pretenen, Pere-  vaig decidir (ja fa un bon moment) que d'ara endavant,  jo faria de "Cabra del senyor Seguí". Que vol dir tot això? Senzillament que sé bé prou que al final m'hajaran la pell, però no ho aconseguiran amb el meu vist i plau, és clar, no ho consentiré. Mai! Dissenteixo, discrepo. Em declaro dissident, que consti. Per afegiment, pegaré cosses, faré com la cabro de moussu Seguin, que se bateguè touto la niue emé lou loup, e piei lou matin lou loup la manjè. Així ho diu Alfons Daudet per concloure la seva lletra al seu amic Gringoire. I així concloc jo la meva carteta a l'amic Pere Figueres que m'acaba de fer passar un Power Point molt interessant intitulat (antifràsticament): "J'accepte".

1: És clar que es tracta de "La chèvre de monsieur Seguin" en la famosa "Lettre de mon moulin" d'Alphonse Daudet. Al seu diccionari "Lou tresor dòu felibrige", Frederic Mistral apunta una dita provençal on es tracta de la cabra i del senyor Sagnié i que diu així: faire coume la cabro de moussu Sagnié, que se bateguè touto la niue 'mé lou loup e qu'au jour lou loup la manjè.