28 de nov. 2011

Sfiorare le cose

El goig d'haver descobert un nou poeta -nou per a mi- em va fer la matinada de divendres més lluent. Li dono totes les gràcies a la Corinne que em va prestar el llibre publicat el 1995 a Bologna per l'editorial Sintesi.
Luciano De Giovanni era un poeta italià, nascut a Sanremo el 1922 de pare piemontès i mare francesa. En el prefaci, s'explica que va exercir diversos oficis entre els quals, carter i lampista, acabant per ser un poc llibreter. Això, aquest tipus de recorregut, em recorda el nostre malaguanyat Jordi Pere Cerdà. També me'l recorda l'estil d'escriptura, amb poemes  curts o bastant curts. En Jordi Pere Cerdà sovint esmentava, (com va fer-ho en el prefaci que va escriure pels meus INSTANTS)  Vladimir Jankelevitch i el seu "presque rien" que també va practicar el poeta italià. No cal dir doncs que em reconec en l'estil de Luciano De Giovanni...
Per exemple amb aquest poema que  dóna el seu títol  a un capítol i també a tot el llibre:

Sfiorare (1)
le cose

come il passero
che nel giardino abbandonato
saltella
tra foglia e foglia
(1) sfiorare: fregar, acariciar (f. effleurer, caresser)

També em retrobo en el que escriu Sandro Bajini en la seva introducció:
"De Giovanni scrive versi da sempre, incurante se vengano publicati o no; quel che gli preme è il loro autentico venire al la luce, il momento della scrittura, il miracolo per cui un attimo prima la pagina era bianca e adesso non più."
Dos  poemes entre els que m'agraden (amb traducció meva):



22 de nov. 2011

Etiquetes

La paraula més putanera de tot el vocabulari polític, això si!

Però, quan un partit pretesament d'esquerres fa una política de dretes i acata les lleis del mercat, la gent es diu que, aquesta política, tant se val que la faci un partit etiquetat de dretes!

15 de nov. 2011

Escriure i en català ?