El goig d'haver descobert un nou poeta -nou per a mi- em va fer la matinada de divendres més lluent. Li dono totes les gràcies a la Corinne que em va prestar el llibre publicat el 1995 a Bologna per l'editorial Sintesi.
Luciano De Giovanni era un poeta italià, nascut a Sanremo el 1922 de pare piemontès i mare francesa. En el prefaci, s'explica que va exercir diversos oficis entre els quals, carter i lampista, acabant per ser un poc llibreter. Això, aquest tipus de recorregut, em recorda el nostre malaguanyat Jordi Pere Cerdà. També me'l recorda l'estil d'escriptura, amb poemes curts o bastant curts. En Jordi Pere Cerdà sovint esmentava, (com va fer-ho en el prefaci que va escriure pels meus INSTANTS) Vladimir Jankelevitch i el seu "presque rien" que també va practicar el poeta italià. No cal dir doncs que em reconec en l'estil de Luciano De Giovanni...
Per exemple amb aquest poema que dóna el seu títol a un capítol i també a tot el llibre:
Sfiorare (1)le cose
come il passeroche nel giardino abbandonatosaltellatra foglia e foglia
(1) sfiorare: fregar, acariciar (f. effleurer, caresser)
També em retrobo en el que escriu Sandro Bajini en la seva introducció:
"De Giovanni scrive versi da sempre, incurante se vengano publicati o no; quel che gli preme è il loro autentico venire al la luce, il momento della scrittura, il miracolo per cui un attimo prima la pagina era bianca e adesso non più."Dos poemes entre els que m'agraden (amb traducció meva):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada