26 de nov. 2012

L'alternativa més que mai necessària


I si de debò, per fi, venia l'hora del poble!
"que en tenim prou de nos fer representar"
com cantava Joan-Pau Giné


Ja ho sé... ja ho sé... aquests també són representants i només són tres... però podem somiar que seran d'una altra farina, oi?


21 de nov. 2012

Entre mar i llacuna

Un passeig agradable amb sol i vent sobre el tómbol, que de fet, és doble, de la península de Giens ahir a la tarda.
La passejada la vam fer seguint  la banda de terra oest, del costat de la rada de Toló. Déu n'hi do, la gentada que hi havia aquest dimarts! Totes les edats s'hi trobaven representades, des de jubilats ja grandets que caminen xano-xano tot xerrant -tal com fèiem nosaltres- fins a joves que corren, passant per tot de bona gent amb gos o sense gos. Uns sobre l'asfaltat, altres damunt del talús de sorra, altres encara sobre la platja a ran de mar.
 
 el costat de mar, a l'oest



  
el costat de la llacuna, a l'est
18.30
Algunes precisions:

El tómbol oest  porta un camí asfaltat anomenat, en francès: "route du sel" (ruta de la sal). La llacuna (550 hectàrees), "l'étang des Pesquiers" o sigui l'estany dels Pesquers és, com encara es pot veure, una antiga salina tancada l'any 2001 i que pertany al Conservatoire du Littoral. És el domini dels ocells marins: gavians,  i flamencs.

20 de nov. 2012

Menjar bé i bo

Per a tots els qui, passant per Toló (oc: Tolon / fr: Toulon), volen menjar bé, bo i autèntic, només una adreça, aqueta!

Aubrac sur mar

Aquí, a demés d'assaborir, entre d'altres productes -com per exemple los tripons o la trufada- la famosa carn d'Aubrac, també podreu apreciar l'acollida franca i calorosa de l'amic "Jaco" (Jacó). No solament aquest enamorat del rugbi* en sap de remenar l'aligot, però, per escreix es revela tan "manejamots" com cuiner. Us servirà amb tota la gentilesa de la gent de per allà dalt del Llengua d'Óc, la seva esposa Marie-Odile. Bon profit, doncs i atenció amb el vi de Marcilhac...

 *el rugbi d'abans, com explica ell.

15 de nov. 2012

L'amic Carles diu i escriu

Molt bé, aquí us poso l'enllaç on podreu llegir què en pensa En Carles de la banca.
Ai, no, no és a l'Avui... és a la revista digital de cultura Núvol.

Corrandes en són corrandes...

i corrandes en són cançons. 
El meu amic Carles, fa pocs dies, va enviar un text a l'Avui per si de cas li publicaria... És clar que com el text diu coses -que jo, personalment, trobo molt pertinents- de la crisi, dels bancs, del poder i de les seves relacions, ves a saber si el diari, ell, les trobarà igual de pertinents!
El tema aquest es veu que no és nou com nos ho conta una corranda* molt coneguda al Rosselló i que, desgraciadament, a hores d'ara, sona tant actual.

Fa:
Diuen que els temps ja canvien,
que ens passem la vida,
amb festes i balls.
Però, ara, tres cops per setmana,
de tant passar gana,
fotem molts badalls.
Abans per una pesseta,
menjaves costelles,
amb un pa ben blanc,
i ara amb quatre pessetes,
ni un plat de mongetes,
tens al restaurant.

 La tornada diu així:

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem (bis)
volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens donen (bis)
no callarem!

i la darrera fa:

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem (bis)
volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens donen (bis)
ens el prendrem!

Ara, la "corranda" no conta si als qui la cantaven els contestaren a cops de porra.

* que de fet és una havanera amb lletra parcialment adaptada de la "Trinca" sembla.