28 de set. 2011

Poesia de tardor

La poesia catalana viu... al sud, no cal dir! 
Quant a nosaltres, aquí, a la Catalunya boreal, podem somniar que una de les pròximes tardors d'aquest segle tan pragmàtic i tan estrany, a Perpinyàlacatalana o qualsevol altre illa del nostre arxipèlag també es farà un festival poètic de veritat.


23 de set. 2011

Alta o baixa?

L'INDÉPENDANT 23/09/2011
flabiol

flabiol

flabiol

flabiol

FLABIOL

FLABIOL 

Ja que aquest cop li han posat unes cometes, potser un dia, hi acabaran d'arribar a l'INDÉPENDANT, a escriure aquesta paraula amb la b alta que convé!
Informació per si de cas...
El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines dóna  volum IV, p.28 a(44) (en l'article FLAUTA) els derivats: flabioler, flabiolaire, flabiolejar, flabioleig i, enflabiolat, que és com m'acabaré de tornar un dia perquè és així que a Mallorca diuen per indignat.

21 de set. 2011

Tip

Tip, fart, en tinc fins a la barretina d'aquests programes televisius (émissions) etiquetats com a programes de debat. De fet són un espectacle, una obra de teatre, en la que alguns titelles, uns quatre -molt sovint els mateixos-, fan el paper d'especialistes que debaten entorn d'un tema d'actualitat. De tant en tant el moderador o un auditor -amb un S.M.S.- fa una pregunta, posem que sigui de caire econòmic i dirigida a l'economista present aquest dia. Doncs, el dit economista, a través de l'ull de la càmera, es mira tothom amb un somriure de commiseració i ens torna a explicar... si perquè es pensa que ja ens ho havia explicat ben clarament això que els pobres han de pagar, com sempre, i que bé ho sabíem i que doncs perquè fas la pregunta...babau!
I perquè no conviden mai -o tant rarament que és com mai- els heterodoxos, els que discrepen i no volen cantar aquesta sempiterna cançó de l'enfadós liberal? 
Perquè no conviden Frederic Lordon, per exemple o algú altre entre els que van signar i publicar (l'any 2010) el: Manifeste d’économistes atterrés (Manifest d'economistes astorats)?
Regularment, també, un dels convidats, un politòleg, amb llàgrimes de cocodril, ens parla del cas de Grècia... d'aquests pobres dels grecs que se n'estan passant de crues... i que no s'ha acabat... I vinga recordar-nos aquests atenesos de l'antiguitat, inventors de la democràcia. Quina democràcia? La paraula democràcia comença per δημος (demos), el poble. Però aquest poble era sense les dones, sense els metecs -esclar- i sense els esclaus -encara més clar-! De fet era una oligocràcia. D'on concloc que els proclamats especialistes són uns armanacaires, i prou, com deia el meu avi.

Ara, ja em diràs: doncs, perquè t'ho mires?
Bo... I si em vull mantenir ben esmolada la ràbia!

No vull posar el punt final al meu escrit de mal humor sense assenyalar aquesta adreça que em va fer arribar l'amic Carles i on trobareu una molt bona contrametzina.

19 de set. 2011

Els «Diafoirus» segueixent actuant...

Si, van seguint, però es veu que han trobat un altre camp d'acció: l'economia liberal. Això s'explica (en francès) en un blog que acabo de descobrir i que trobo molt interessant. A la data del 14 de maig de 2010 el seu autor deia: 

El poble grec agonitza i els Diafoirus  liberals li estant donant el cop de gràcia!

15 de set. 2011

Jordi Pere CERDÀ i els "Instants Poètics"

Veig que unes persones han anat a consultar la pàgina que vaig penjar al blog després de la visita d'En Jordi Pere Cerdà als estudis de Ràdio Arrels el mes d'abril del 2009. El meu convit havia estat motivat per la sortida, feia pocs mesos, del darrer llibre que va publicar el nostre poeta. És un "llibre"1 particular perquè consta de tres coses diferents que concorren a l'obra: el text poètic -bilingüe- de l'autor (Del Temps), una interpretació gràfica del pintor Patrick Loste i una gravació-creació musical d'acompanyament de Pascal Comelada (Instants)2 sobre/sota la lectura del mateix poeta. L'escolto -amb els ulls mullats- mentre escric aquestes ratlles. Una obra mestre. Una obra imprescindible!
M'havia semblat que seria molt interessant rebre En Jordi Pere Cerdà en el marc dels Instants Poètics. Per tenir un testimoniatge captat a cop calent de la seva lectura i, ben entès, dels seus comentaris -que no podien figurar en el Cd-. Doncs, així va ser... En guardo, en guardem, un record entranyable. Aquestes gravacions, que es van radiodifusar del 27 d'abril al 8 de maig del 2009, les havia penjades al blog... Però, res no va sense alguna desgràcia! Resulta que ara estan introbables dins el laberint mediàtic i postmodern de la xarxa. Van estar fent gestions per intentar retrobar-les ja que com va dir En Bringuet Ballester, són històriques. Però, mira com va la cosa... acabo de retrobar, en la meva Cdteca personal, la còpia que en varem fer en aquest moment... així que podrem molt aviat tornar enxarxar el document... Una mica de paciència, només.

1: Voixédition, 2008 (Richard Meyer, mas d'Avall 66200 Elna)
2: I si...

14 de set. 2011

I ara que s'ha acomiadat el nostre gran poeta...

A cotlliure el dia 24 d'abril del 2010


Aquest poema, el vaig recitar l'any passat a Eus el dia 11 de setembre de 2010



Quin buid!

12 de set. 2011

En Met Baran i les pedres

Acabo de llegir el poema que va penjar al seu blog el proppassat dia 7 de setembre... Proposo aquesta meva foto com a il·lustració parafràstica de la primera estrofa del seu poema. La vaig fer a principis de juliol, visitant l'abadia de Bona Comba (Bonnecombe, en francès) a l'Avairon (Aveyron). 

La paret del cementiri dels monjos. 



També poso aquí un poema entre els vuit del  recull: Goig de la pedra, part del meu llibre Instants (CCG EDICIONS Girona 2004)
   

10 de set. 2011

Vetllada amb el Foment 11 de setembre


Ahir, a Vernet, l'amic Maties i jo vam participar a la vetllada que organitzava el Foment 11 de setembre abans d'emprendre, com fa cada any, des de fa vint anys, la pujada al Canigó. L'objectiu és trobar-se a la pica el dia 11 al moment de la sortida del sol.
Després del sopar -socissa i botifarrons torrats a la brasa, "tabolé", formatge i galetes- la vetllada girava entorn d'un homenatge a Joan Pere Le Bihan i Rullan *.
En Maties, amb el sac de gemecs, va tocar una ensalada de peces populars bretones i mallorquines i també, amb flabiol i tamborí,  el seguit de tonades de la festa de l'Ós de Prats de Molló. Després vaig llegir 4 poemes meus en Maties acompanyant-me amb mandola i "clarinet".
La vetllada es va concloure per un petit recital d'en Joan Pere que ens va cantar una tria de cançons entre les quals algunes de les seves com per exemple: El delegat de les gallines.
Noi, nos hem passat rebé! Gràcies al Miquel Mayol per haver-nos convidats. Potser que en Miquel em faci arribar algunes fotos...

* President de la Bressola.