12 de set. 2021

Ser Català en català

  Ser català

 Ser català
-que és ser home-
no es decreta ni es decideix
no es denega ni s'impedeix
no és cap culpa ni cap glòria
no és cap pena ni és cap goig
i si de dret no et dóna cap escaig
vigila que
-només pel fet de ser-ho-
no te'n vulguin treure cap

8 de set. 2021

La Sibil·la ha pres comiat

 In memoriam

Renada-Laura PORTET
28/08/1927...05/09/2021


V


El teu temps, Sibil·la,
no comença ni s'esgota
en cap espai de temps.
Vas i vens
entre cel i terra, 
t'ofereixes,
bo i refusant-te,
lluna que obres una finestra
dins la nit dels mots
amb una falsa claror
repel·lida.
Ets la inquietud que ens cal
en allò que no és essencial.
Com un llibre t'inventem
per a dir
tot el que no sabem dir.
Cop d'arquet
a través del cor.

Aquest text va ser publicat en el n° 104 (2013) de la revista OC a la rúbrica GERMANOR.


         Primera edició 1986                                        2005


Així s'acaba : "Una dona t'escriu"
    "No sé si et retrobaré, després de tants anys, tu, la nina secreta que tot ho esperava de la vida. Allà lluny, i a altures inaccessibles, plana el temps, un temps que separa i que tendeix a una eternitat on tot es perd, cripta fonda de les coses celades... Allí, en aquella enigmàtica cripta, no pot penetrar la mirada.
    Què fer, doncs ? De moment, ocupar la faç del present. I em queda una cosa per fer. Posar forma a un espai que alguns, a l'entorn meu, han volgut buit. Aquest espai meu, omplir-lo de lletra, de música, de memòria, de primaveres i de dies d'estiu, de la carn sensual del món, de la felicitat absoluta de viure.
    Potser que tot no està perdut ?"
Per més informació :

Personalment,conservo el record del dia que va venir a Ràdio Arrels per gravar 10 poemes seus en el marc del programa "INSTANTS POÈTICS" (segona temporada 2005/2006)... Qui sap si en queda algun rastre en arxiu; perquè m'agradaria que no es perdés la seva perfecta dicció poètica.




6 de set. 2021


Paperots 15

Amb el vent de marinada
miro
com amunt i avall
        es belluga
com                balla
       l’ombra
       del lilà


Paperots 16

Sonants
sonades...

Al campanar
només sonen
les acabades

11 de juny 2021

GERMANOR

 ÒC 137

Tenim a mans ja fa alguns dies el  N°137 de ÓC -número d'estiu-, on presentem a Robert Pastor amb poemes extractes de dues de les seves obres:

«Mai no tornaràs a Ítaca , Ulisses », Edicions del Diari d'Andorra (1994)
i
«Entre l'aigua i la pedra»,  Edicions del Diari d'Andorra (2000)

Robert Pastor (València, 1945) ha deixat enrere una llarga carrera de periodista, al País Basc (1967-1990), a Barcelona (en­tre 1990 i 1993, de manera intermitent), a Lleida (1990-1993) i finalment a An­dorra (a comptar d’octubre 1993), suc­cessivament com a cap de redacció i subdirector del Diari d’Andorra i com a director de 7Dies. Durant l’etapa basca, a més de mantenir sempre col·laboracions amb mitjans catalans (va ser el primer corresponsal de l’Avui al País Basc), va veure publicats més d’una vintena de lli­bres en espanyol, la majoria col·leccions d’entrevistes o cròniques de gran format, però també alguns de creació com ara la novel·la històrica Ynessa de Gaxen y otras 5 brujas (1978); Trebiño en Álava (premi Ciudad de Vitoria d’assaig 1983); Cuen­tos (1984) (relats breus); un breu poemari, Si existe, Ulises, Ítaca (1990) (segon premi del certamen de poesia Villa de Pasaia). A Andorra ha continuat l’activitat com a es­criptor amb els poemaris Mai no tornaràs a Ítaca, Ulisses (1994) (accèssit al Premi Grandalla de poesia) i Entre l’aigua i la pedra (2000), ambdós publicats per Edi­cions del Diari d’Andorra. Els van seguir Aquí les penjaven, assaig (premi Principat d’Andorra d’investigació històrica 2003) i la col·lecció de relats Perdut i altres històries de les Valls (2016) amb l’editorial Anem. La darrera publicació ha estat la novel·la històrica “Ossos i cendres” (Editorial Límits, abril de 2019).

En aquest GERMANOR 137 també van inclosos 3 Paperots meus entre el 14  penjats en aquest blog on porten el N° 1, el N°3 i el N°10.

SUMARI del N° 137

Convidat
Elías Caurey: Poèmas guaranís

Omenatge
Pas tan simple: Jean-Luc Pouliquen
Sergi Bec, l'amor la poësia: Joan Claudi Forêt

Poesias
Joan Maria Petit: Felip Gardy
Quina cançon: Danièla Estèbe Hoursiangou
Tramontana: Rotland Garrigas
Dasièr matin: Crestian Rapin
Quò es 'quò Cant.alt: Lilià Dorbel

Pròsas
Temps perduts -seguida: Sèrgi Labatut

Liure cors
Lei miraus trebolats de l'istòria -4: Rotland Pecot

Germanor
Mai no tornaràs a Ítaca, Ulisses. Entre l'aigua i la pedra: Robert Pastor
Paperots: Joan Pere Sunyer

Cronicas
Paulina Kamakine - Parulas de hemnas:
Danièla Estèbe Hoursiangou
Lafon / Joncour -Lectura de dos romans franceses
Joan Pau Creissac
Miquèla Stenta - Eu o l'autra Origina dau Monde: Bruno Peiràs

22 d’abr. 2021

Simbolisme de la porta

La porta, símbol des dels temps més remots ben segur, però, símbol de què?


Foto Joan Pere Sunyer 04/2021
     

El jeroglífic egipci «porta»
[sb3]


Poema tret del capítol Insomnis del meu llibre «ARA»   
publicat el 23 d'abril de 2014 per Edicions Trabucaire  



                

14 d’abr. 2021

Paperots 14

 Tot caminant i espantant pardals

Darrere l'arbre        què s'hi amaga?
Sota la fulla            què hi dorm?
Darrere el mur        què s'hi reclou?
 
I per damunt
del núvol
 per damunt          què s'hi estén?

En aquest cau         què hi jau?
En cada paraula      què hi rau?

Vocabulari il·lustrat

 


finestra (s. XIII; del ll. fenestra, íd.) f 1 1 CONSTR Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l'aire. 2. CONSTR Estructura constituïda per un bastiment i un o dos batents amb què es tanca una finestra.

(Gran Diccionari de la llengua catalana juliol de 2007)

17 de març 2021

Paperots 13


Tu 
                  el pany i
jo 
                  la clau
ensems
      ens        obrim
      camins d'amor   i
      camins de vida

16 de març 2021

De peus a la galleda



POESIA / POEMA    POEMA / POESIA 
poemasia o poesiema
?

 

El 2018, l'editorial Llibres del segle va publicar a la seva col·lecció: poesia sèrie CULIP l'obra poètica de Carles Camps Mundó que el mateix autor designa com a «obra reunida» (cosa que m'agrada molt) amb el títol: LA MORT I LA PARAULA obra poètica (1988-2018)
Amb aquesta obra reunida el poeta no va deixar ni ploma (ni teclat) de banda sinó que va prosseguir la seva tasca poètica editant el passat més de febrer a les edicions Saldonar el recull DESIG DE VEU. També va compondre l'opus EL POEMA, que que forma part del seu llibre encara inèdit: L'instant inexacte, opus que ÒC acaba de publicar a la seva rúbrica convidat, amb traducció a l'occità de Joan Ives Casanova. Aquí el poeta es planteja -ens planteja-  i escorcolla la problemàtica de l'escriptura poètica.  
Repassant el conjunt de títols de l'obra campsiana qui no s'adonarà de la presència obstinada (qui sap si obsessiva) dels mots: paraula i veu sense parlar d'oració...
I ara, amb tot això, no puc deixar, personalment de preguntar-me quina cosa és el que escriu el Carles, el que escric jo. Sé que ell, com jo diem que escrivim poemes... fem poesia?
El mateix Carles escriu a la introducció de Desig de veu: 
«No la poesia no serveix per res concret. O simplement per res. D'aquí el seu gran servei. És capaç de fer-te descobrir com ets quan no ets utilitzat. Quan no ets utilitari. Quan et vesses humanament, sense comerç. En un món funcional, el poema com a disfunció. Poetificar és estrènyer el cercle del llenguatge al voltant de l'última resistència: la inexistent, i per això irreductible. D'aquí la increïble, l'absurda, la patètica, la gratuïta, la magnífica persistència de la poesia.»
Per més informació: 

 Ara, a veure què n'han pensat certs altres:

«He escrit poesies...»
Jordi Pere Cerdà
quarta de coberta de: FINESTRALS D'UN CAPVESPRE
Trabucaire 2009


Federico Garcia Lorca
(de viva veu a Gerardo Diego)

Obras Completas 
Aguilar 7a edició 1964
«Però què diré jo de la Poesia? Què diré d'aquests núvols, d'aquest cel? Mirar, mirar, mirar-los, mirar-lo, i res més. Entendràs que un poeta no pot dir res de la Poesia. Això deixa-ho als crítics i professors. Però ni tu ni jo ni cap poeta sabem el que és la poesia. Aquí està, mira. Jo tinc el foc a les meves mans. Jo l'entenc i treballo amb ell perfectament, però no puc parlar d'ell sense literatura. Jo entenc totes les poètiques ; podria parlar d'elles si no canviés d'opinió cada cinc minuts. No sé. És possible que algun dia m'agradi moltíssim la mala poesia, com m'agrada (nos agrada) avui amb bogeria la mala música. Cremaré el Partenó a la nit, per començar a aixecar-lo el matí i no acabar-lo mai.
A les meves conferències, a vegades, he parlat de la Poesia, però l'única cosa de la qual no puc parlar és de la meva poesia. I no perquè sigui inconscient del que faig. Al contrari, si és veritat que sóc poeta per la gràcia de Déu -o del dimoni-, també ho és perquè ho sóc per la gràcia de la tècnica i de l'esforç, i de donar-me compte en absolut del que és un poema.»

 

Octavio Paz
La otra voz 1990

«He escrit poemes, no poesia, perquè es pot discutir interminablement sobre la segona mentre no és difícil convenir en la significació de la paraula poema: un objecte fet de paraules, destinat a contenir i secretar una substància impalpable, rebeca a les definicions, anomenada poesia.»

i també

«Tal és l'experiència de l'alteritat que es fa present en  la poesia i té lloc en el poema, on s'encontren l'autor i el lector mitjançant el llenguatge.» 

Jacques Roubaud
in Le Monde diplomatique
gener de 2010

«La poesia és un gènere que hom s'afanya a veure allà on no és -dins una posta de sol, dins l'slam, dins les convulsions escèniques d'un artista- i a no veure allà on es troba: dins un cara a cara del poeta amb la llengua. [...] El que acabo d'escriure és per defensar el punt de vista següent: que la poesia es fa dins una llengua, es fa amb mots; sense mots, cap poesia; que un poema ha de ser un objecte artístic de llengua a quatre dimensions, és a dir compost alhora per a una pàgina, per a una veu, per a una orella, i pera una visió interior. La poesia s'ha de llegir i dir.»

A aquesta idea, m'hi vaig adherir, la vaig fer meva com explico a la introducció de meu llibre Ara Trabucaire Perpinyà abril de 2014. 


Per concloure, de moment, aquí poso pel meu amic, aquesta il·lustració de que l'home és llenguatge i que el llenguatge també és una praxi ...

    CAMP(S) SEMÀNTIC(S)
o tres paperots dedicats a CCM

 

I
 
De la runa
      al desig
amb la veu
pujar el poema

II

Tant com
la poesia quedarà una artesania
ser factor de poemes

III

Fixa't com
tot escrivint-se
de dalt a baix
de ratlla en ratlla
puja el poema

dic puja com
diria s'erigeix
     o s'alça

un poema com una casa
                com un palau
                com una torra

                com un arbre


12 de març 2021

GERMANOR

 ÒC 136

Acaba d'arribar a la meva bústia el N°136 de ÓC -número de primavera amb una petita antelació-. Aquest 136, per a mi, és un n° particularment interessant perquè la presència del català hi és més important que de costum pel fet que el Convidat és el català Carles Camps Mundó.
A la rúbrica Germanor, acollim aquest cop «EL QUADERN D'ALMUDENA» de Josep Carles Laínez poeta valencià, però que escriu en diverses llengües de la península com ho explica en la seva nota prèvia. En la dita nota també explica la gènesi, en certa manera, d'aquests 21 poemes en prosa, escriu: 
«Quadern d'Almudena» té com a origen una llarga performance amb l'artista plàstica Almudena Millán basada en l'obra "Mr. Gwyn" d'Alessandro Baricco. S'emmarcà en el projecte Retrats escrits, impulsat per l'artista i professor universitari Pepe Romero, i en el qual també la filòsofa Rosa Maria Rodríguez Magda.
A demés, com m'ho va fer remarcar l'autor, aquesta publicació d'una obra seva a ÒC intervé 25 anys després d'una seva primera col·laboració a la nostra revista.

SUMARI del N° 136

Convidat
Carles Camps Mundó : El poema
10 poemes traduïts a l'occità (per respondre un desig del mateix autor, la qual cosa vull recalcar) per Joan Ives Casanova

Omenatge
Joan Maria Petit: Joan Frederic Brun
Renat Duran, la proximitat del monde: Sergi Labatut
Lolocal global : Peire Venzac

Poesias
Gauba, Autan : Danièla Estèbe Hoursiangou
Amont-naut : Silvèta Martí
Ai bocas dau monde : Silvan Chabaud

Pròsas
Ieu vivi un conte : Eric Fraj
Temps perduts : Sèrgi Labatut

Liure cors
Dins totis aquelis verds : Domenge Aussenac

Germanor
Quadern d'Almudena: Josep Carles Laínez

Cronicas
Lluís Llach - Escac al destí : Brunò Peiràs
Franc Bardòu - Lo dîvân de ma sobeirana : Joan Fredric Brun
Francic Combes - Cévennes / Cevenas : Joan Frederic Brun