21 de juny 2019

(13) El Taller / (13) Atelier

A la Galeria 13 s'hi va fer festa aquest prop passat dimarts 18 de juny a partir de dos quarts de set de la tarda. Sí al n°13 del carrer de la Santa Creu a Illa (de Tet com diuen ara) a ca L'André Robèr es van  aplegar una bona cinquantena de persones que responien a la crida feta per Pere Figueres i Jaume Saïs a totes i tots els qui volien festejar l'amo d'aquesta casa. Perquè li volien agrair el treball fet a favor de l'art, de la literatura i de la poesia en aquest petit país nostre. 
L'acte va començar amb unes lectures i recitacions de poemes entre els quals uns quants escrits especialment per a l'André Robèr. Així vam poder sentir poesia en francès, en català, en occità, en crioll de la Reunió i en àrab. Així es va confirmar, un cop més, el caràcter obert i fraternal d'aquest lloc artístic i cultural, jo diria únic. Imprescindible. Insubstituïble. Un lloc on gràcies a l'amo de la casa que fa de catalitzador i potser fins i tot de mag, opera una subtil i benèvola alquímia.
La gent havia portat coses per menjar i per beure. Doncs després d'haver satisfet l'esperit els participants es van dedicar al plaer de menjar i beure en bona companyia tot fent petar la xerrada.

Per a qui encara no coneix el lloc o per a qui en vol saber més, una visita a la seva web s'imposa

13 de juny 2019

L'Empordà a la primavera


Cinc dies de primavera passats a la Casa Taller Rodríguez-Amat a les Olives (Garrigoles) al bell mig d'enlloc del Baix Empordà, no gaire lluny de Verges. En aquest país petit que és ben bé tal com el canta Luís Llach:

El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí
Diuen que els poblets tenen por
tenen por de sentir-se sols 
tenen por de ser massa grans...

Amb la teranyina de rutes, rutotes i camins dibuixada sobre el taulell de joc de dames verd i groc estès al peu del Montgrí. Una dolça ondulació tallada per rius, rieres i rierols que acompanyen amb calma les aigües cap el Ter i cap al mar.

 

Moments agradables sobre la terrassa de la Casa Taller, amb vistes cap al sud, amb potser les primeres altures de les Gavarres com horitzó... Cinc dies d'amistat compartida. Cinc dies de converses, sense trencacaps i també, cosa apreciable, sense "en fait...", sense "voilà...". Cinc dies a Catalunya en Català.






15 d’abr. 2019

Somni prosòdic

El dia que recuperem les erres... les dues ben entès.
Mentrestant haurem de seguir aguantant la tercera, gutural, que personalment anomeno "erra rascada", i que els francesos també fan servir quan intenten articular la jota castellana.

8 d’abr. 2019

Poesia visual ?





Lectura de l'ocell

bec
cap
ploma ploma ploma
ull ploma ploma ploma ull
ploma ala ploma ploma ploma ala ploma
pota pota
cua

VOL



rebec
recap
reploma reploma reploma
reull reploma reploma reploma reull
reploma reala reploma reploma reploma reala reploma
repota repota
recua


CANT

03/03/12

5 d’abr. 2019


Café "le Broussy" à Rodez



"L'homme à la vertèbre cassée..."
avec une pensée pour Charles Gonzales
et pour son livre poème :
RÉCIT D'UNE NOCE OBSCURE
(L'incandescent Antonin A.)
La feuille de thé 2013
qu'il me dédicaça amicalement un soir à la "Maison du temps libre"
à Eus.

20 de març 2019

L'Illa dels poetes


PRINTEMPS DES POÈTES / 20 ans

Què hi passa Al Taller (13) Treize d'Illa ?


El que va passar ahir. Petita precisió: Denis Rambour va llegir poemes seus en francès i no en català com va anunciat en el programa.
Les lectures es van fer davant una sala plena d'una gent molt atenta i favorable (em va semblar). Va ser tot un plaer, nos ho vam passar molt bé.


El que passarà a finals de setmana





4 de nov. 2015

Lo dia set de novembre...



Quan feia de poeta hertzià a Ràdio Arrels també vaig fer de mossèn  Jotapé. I el dit mossèn també feia de poeta. Un poeta que sempre se demanava si... per exemple:

Mossèn Jotapé se demana si:
DE 'ANY 1659, PELS CATALANS,
QUEDEN BONES COSES PER RECORDAR.

Aquest poema, el Maties Mazarico el va musicar i sota el títol de L'any 1659, el va cantar varies vegades. A més, figura (p. 34 i 35) en el seu recull "PRIMAVERA MAZARICO 100 partitures del Maties Mazarico editades en motiu de l'homenatge fet a ELS DIVENDRES A LA PLAÇA DEL REI a la primavera del 2015"  DINSIC I  GENERALITAT DE CATALUNYA.
Si, de cas, algú la volia cantar, aquí us la penjo:




9 d’oct. 2015

Els temps com van

Par les temps qui courent, me revient en mémoire ce poème écrit en 1991 (plus ou moins) à la faveur d'une séance de travail avec le Groupe d'Écouen piloté par Josette Jolibert alors que nous étions attelés à l'écriture du livre : Former des enfants lecteurs et producteurs de poèmes. (Hachette 1992).
J'enrage et c'e m'est  un crève-cœur de constater que ce texte est à nouveau d'actualité.


Vull posar en paral·lel a aquestes Emigrants aquest poema publicat en el meu recull ARA (Trabucaire 2014). El poema deu datar dels anys 200/2007 i el vaig llegir el dia 11 de setembre de 2010 en el marc de NITS DE CANÇÓ I MÚSICA d'Eus... de fet ja n'havia fet una o dues lectures abans a Eus, aElna, a Cotlliure o a Prada. A aquest text, avui, no en puc ni vull retirar cap paraula de tant que em sembla urgent que canviem d'actitud de cara als problemes que se'ns plantegen ara.
Dues remarques.
1: S'ha publicat el text amb el vers: "i si no som hauríem d'esser... " en comptes d'ésser, doncs amb una falta... que assumeixo.
2: Quan llegeixo o recito el poema acostumo dir  "i si no som hauríem de ser..." que sona més bé, trobo.




23 de set. 2015

Poesia a la frontera

Estudi Carles Bros 19 de setembre de 2015
una part dels assistents a la trobada poètica dins el pati d'aquest magnífic lloc, antic trull. Entre ells na Consol Vidal i en Pep Panosa, també participants, també el Josepmiquel Servià.
















Amb la mandola còmplice d'en Maties darrera meu, a la qual em recolzo, llegir poemes m'és plaent.
Vaig llegir, per començar, una tria de poemes trets de INSTANTS, CCG edicions, Girona 2004 i per seguir uns quants altres del meu darrer llibre: ARA, Trabucaire, Perpinyà 2014.



















L'organitzadora de l'esdeveniment és Àngela Clos, poeta que vaig descobrir amb molt de plaer i que espero acollir ben aviat a GERMANOR en pròxim N° de OC. El convit el vaig fer també als altres participants si és que desitgin fer caminar les seves obres per les terres germanes d'Occitània.

Segur, sí, segur que tornarem a Colera... 


Les fotos aquí penjades em van ser enviades per Àngela Clos.

3 de set. 2015

Poesia a la frontera

Que té fronteres la poesia? Potser trobarem resposta quan ens trobarem el propvinent dia 19 de setembre  a Colera a iniciativa de n'Àngela Clos.
Per un altre cantó, jo, personalment, amb aquesta avinentesa, ja he trobat resposta a la qüestió de saber si els amics serveixen per a alguna cosa... si tant és que me l'hagi mai feta!