5 de març 2024

EDICIONS PARAULES

GUERGAL 

UNA NOVA COL·LECCIÓ DE LA CONEGUDA EDITORIAL D'ILLA

Doncs, sí, a finals de 2023 les Edicions Paraules, sota la direcció de l'incansable i perseverant André Robèr,  van inaugurar una nova col·lecció batejada amb l'apel·latiu   menorquí del vent de Nord-est que es coneix per les nostres encontrades com a gregal i també a Llenguadoc com a grec

La nova col·lecció ens proposa d'entrada dos poemaris de molt agradable aspecte i ma, per parlar com la gent d'impremta; enquadernació en color, a la rústica de format 12,5 cm per 19,5 cm. 

El primer, Terres, és la darrera producció d'una fidel de l'editorial, la Coleta Planas. Dic fidel perquè dels set poemaris que té publicats aquest és el quart llibre que edita a Paraules després de Transparent (2017) quan encara Paraules era una col·lecció de l'editorial K'A, Aigües sempre vives (2019), on era una de les sis coautores i Lluna de buzuki (2021 ).  
Remarquem que el seu nou llibre és encara un recull bilingüe igual que Carrer i dona hort (Les Presses littéraires, 2006 -si no vaig errat), com Transparent i Lluna de buzuki. *
En realitat, precisa l'autora, el llibre consta de dos poemaris: Terra d'insomni i Terra de somni, cosa que justifica el plural del títol: TERRES. Ara, jo, quasi diria tres, afegint-hi -tot i que més curt-: Proses d'estiu.
A propòsit del bilingüisme se n'explica a la quarta de coberta: «La poesia neix en dues llengües, arriba en francès o arriba en català segons els contextos i temes. [...] La traducció és una altra escriptura.»
* No oblido el seu primer «Muralles pintades de blau» (Editions nouvelle Pléiade Paris, 1997)


El segon recull, Per defugir l'oblit, és d'un nou vingut a l'editorial Paraules, Michel Bourret Guasteví, al qui, em sembla sem deutors del nom de la col·lecció perquè és el besnebot d'en Gumersind Gomila Guasteví (Maó 1905-Perpinyà 1970), poeta menorquí instal·lat a Catalunya nord el 1926. En Michel ja té publicats uns 29 llibres en autoedició a Atzavaraflorida entre els quals

en francès:  
Syllabes estivales (2023); Poèmes d'été (2023)
Gumersind Gomila, anthologie poétique (Editions de la Tour Gile, 2007)

en català:
Per mots i carrers (2019); Joies & Joia (2021); Alenades castelleres (2022)

El recull Per defugir l'oblit és, de fet, una mena de dietari com ho explica l'autor: «Per defugir l'oblit proposa una crònica de la vida quotidiana, entre vacances i rentrada, amb versos breus i poemes curts. Unes cosetes aparentment sense gaire d'importància però que ofereixen un mirall privilegiat de la condició humana o, almenys, d'alguns dels seus aspectes.»

Si el recull és totalment en català, l'obra -molt extensa i molt diversa- del Michel és una obra bilingüe. Només pegar una ullada al seu blog ens ho posa evident. 

Bona lectura!

28 de febr. 2024

GERMANOR

OC 147
Desembre de 2023

Gumersind Gomila 

Petita antologia amb poemes trets dels reculls: «La sorra calenta» (1943) publicat, cosa de remarcar, a Tolosa de Llenguadoc per la Societat d'Estudis occitans i «Llucifer, llegenda íntima» (1966), amb una breu presentació de Michel Bourret Guasteví. La publicació va il·lustrada amb una foto* -desgraciadament de blanc i negre- d'una obra del poeta menorquí que va viure tants anys a casa nostra.

*Col·lecció particular

19 de nov. 2023

RUMIADA 3

 



18 de nov. 2023

GERMANOR

 OC 146
Octubre de 2023

FRAGMENTS NOCTURNS
Josep Carles Laínez
Nota prèvia
[...] «Fragments nocturns» està conformat per diverses notes, gens autobiogràfiques, sinó més aviat amb una cercada voluntat teòrica -o almenys abstracta- sobre el fet de l'escriptura. Foren redactades durant l'hivern de 2013, i el títol és clarament denotatiu, però a l'ensems no...
Segueixen aquesta «Nota prèvia» de la qual acabo de citar la conclusió, uns 25 paràgrafs potser més ben dit aforismes, entre els quals no em sé retenir de copiar aquest que em fa ressò en la ment:

«El pitjor no és el desig de no dir res, sinó l'apatia a l'hora de dir alguna cosa.»


16 d’oct. 2023

IN MEMORIAM HUBERT REEVES

No oblidaré mai el dia que vaig creuar aquest gran senyor sobre la plaça de Prada. Llastimosament, ara, no em puc recordar l'any! Però, érem sols al bell mig d'aquesta plaça. Jo, aprofitant l'avinentesa, em vaig dirigir a ell i li vaig fer, en francès la pregunta: Monsieur Reeves, est-ce que je peux vous serrer la main ? Una mica sorprès, em va respondre que sí... Havent-li tocat la mà, i havent-lo regraciat per tot el bé de coneixements que ens trametia amb els seus llibres -que havia llegit- i també amb les seves conferències i documentals televisius, els seus programes radiofònics a France Culture li vaig recitar el poema meu que poso al costat de la seva foto a tall d'homenatge sincer i agraït. Va quedar un poc desconcertat. I aquí el vaig deixar...




À ceux qui sont épris
de science
et de poésie


« Je me sens vivant, à la surface de la planète Terre, à l'instant présent de l'évolution de l'univers »

« Le thème de «réconciliation» sera présent tout au long de ces pages. Dans la première partie : Reflets de lumière, nous verrons comment la vision scientifique et la vision poétique, loin de s'exclure, se rejoignent pour nous faire percevoir le monde dans sa véritable richesse.»

«Superbe, mathématiquement élégante et physiquement efficace, la théorie de Maxwell déclenche l'enthousiasme de l'étudiant qui la renconte pour la première fois. C'est un des grands moments de l'apprentissage de la physique.»



8 d’oct. 2023

RUMIADA 2

 




3 d’oct. 2023

RUMIADA 1

 



1 d’oct. 2023

1 D'OCTUBRE

Sense la seva llengua, cap poble no pot sobreviure. Tant que ho saben, arreu d'Europa on viuen Catalans, tots aquests que ens donen guerra, una guerra sense nom, però que nosaltres identifiquem com a lingüística, ja que la coneixem bé prou perquè fa més temps que temps que nos la donen.

Bo i que sent conscient que el moviment del felibritge rodanià tenia matisos ultraconservadors, trobo que aquests versos de Frederic Mistral, que tradueixo del provençal, conserven la seva universal pertinència. 

Intrèpid guardià del nostre parlar gentil,
Guardem-lo franc i pur i clar com l'argent,
Car tot un poble aquí s'abeura;
Car, de boca terrosa que un poble caigui esclau

Si té la seva llengua, té la clau
Que de les cadenes el deslliure.

Deixaré, provisionalment s'entén, la conclusió a Miquel Martí Pol citant la darrera estrofa del seu poema Ara, Miquel, del recull La fàbrica (1970/1971). "Desgraciadament", tot el poema queda d'una roent actualitat!

Miquel, aquest llevant 
fa molt de temps que dura,
i el terra és xop
i se'ns podreix la sola
de les sabates.
No trobes que ja és hora
de treure els peus del fang
i espolsar-se el clatell
i fer bugada?

25 de set. 2023

FER VIDA D'ARBRE

                            
Passejant vora el "canal" de Boera, per damunt de sant Miquel de Cuixà, aquest arbre, un Roure martinenc em va atraure la mirada. Particularment aquesta branca que s'allarga i es contorça com si patís per mesura que ocupa l'espai cap a l'altra riba de la sèquia. Fins on vol anar? Quin treball es dóna un arbre per ocupar un lloc -el seu- concurrentment amb els seus veïns que, com ell, també busquen aire i llum. Aire i llum! Competició pacient i sense agressivitat, ja que, si l'intent fracassa l'arbre deixarà d'alimentar la branca sense conseqüència greu per a ell. Com escriu Laurent Tillon a Être un chêne  Actes Sud 2021:
... éliminer les autres ? Non, clairement non. [...] Quercus garde une distance avec ses voisins parce qu'il est timide, parce qu'il "sait" qu'ils sont là, à ses côtés, et où ils se trouvent. Mais jusqu'où poussera-t-il son comportement diplomatique ?

Espai, aire, llum


Un bosc és, d'una certa manera, una societat d'arbres, arbusts, altres vegetals... (també animals).

Cet ensemble forestier est la démonstration d'une vie végétale en société poussée à un niveau que la faune n'est peut-être pas capable d'atteindre.

diu més endavant Laurent Tillon. Sabrem, nosaltres homes, treure d'aquí qualque lliçó? 


                            Em sap greu           diu la pedra
                            les teves arrels no m'han presa 
                            ans sóc jo      qui t'aguanto dret 
                            en la terra                        arbre!

J.P. Sunyer: Auca de l'arbre autoedició 2000 (correcció 2023)

Alzina
Alzina vora el canal de Boera


Deixo la conclusió a Tatanka Lyotake (Sitting Bull) 1854

                                Quan hagin abatut l'últim arbre,
                                enverinat l'últim riu,
                                capturat l'últim peix,
                                aleshores i no pas abans,
                                el cara pàl·lida s'adonarà
                                que el diner no es menja. 
Citat per Luciano Melis en el seu llibre: L'arbre philosophe Presse du Châtelet 2017
Traducció al català del text citat: Michel Bourret
 

23 de set. 2023

EQUINOCCI

Aquest matí, ella i jo vam sortir de passeig poc abans de 3 quarts de 9 i vet que mentre estàvem de camí, precisament a les 8:49:56, l'equador celeste tallava l'eclíptica sense que ni ens n'adonéssim! Així que sortint d'estiu, vam tornar de tardor amb un sol lluent com si res... i contents com passerells, mira. Quina meravella. Com n'és de bonic el món, i com pot n'ésser d'agradable la vida!