FINESTRALS D'UN CAPVESPRE (1era part)*

Quan, per uns instants deturant la seva caminada, Jordi Pere Cerdà, el poeta -l'home- gira l'ullada cap enrera.

"Torno cap a la infància. Havia refusat aqueixa immersió dins el sentiment de l'ésser que suporta, per cada individu, el passat. En realitat, refusava de plantejar que tot l'esforç de ma vida, el vincle de voluntat que representa l'escrit que l'ha acompanyada i que jo he vist com una provatura d'arrencar-me al sentiment que l'amara, l'emmara, l'empara i em té lligat... aqueix esforç pot ésser vist, i ha d'ésser vist, com un reconeixement de la força que té el cordó umbilical, que no hauria pogut acabar de tallar."

L'escriptor ens convida a fer amb ell uns torns de passeig, no només cap a la seva infància, sinó a través de la seva ara llarga memòria.

M'adono que aquí, com en Cant alt, com en els Passos estrets per terres altes, segueixo una tendència a abandonar l'esquema prefixat per endinsar-me en incursions múltiples en el temps, en els afectes, en els terrenys de l'empirisme social, com si cerqués unes dispersions, llavors que obeeixo a una formació del meu esperit que és associatiu."

El camí fa giragonses és clar, ja que qui escriu -encara que com a prosista- és el poeta. La passejada tampoc no és sempre fàcil i, a vegades, hem d'anar per trancs i barrancs, perquè la història mana que sovint recorda penes i dols. També s'encontren nombroses cantonades i forques on el narrador ens porta a darrera seu, per unes quantes passes, cap allà on no prevèiem d'anar, abans de tornar-nos al sender. I vet aquí que se m'acut el nom de Claude Simon i el seu Orion aveugle1. 
 "Un de ses bras étendu en avant tâtonnant dans le vide, Orion, le géant aveugle, avance sur un chemin en direction du soleil levant, guidé dans sa marche par la voix et les indications d'un personnage juché sur ses épaules musculeuses."
En el decurs de la caminada del gegant, a cada cantonada quatre "mirades", quatre perspectives... De la terra ramadera de Cerdanya i Conflent dels pares i dels avis a la revista Europe, passant pel Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i moltes lectures, camina aquest altre gegant d'En Jordi Pere Cerdà, però ell, amb tota la vista.

1 Claude Simon: Orion Aveugle, "Les sentiers de la création", Albert Skira éditeur, Genève 1970.

* FINESTRAL D'UN CAPVESPRE, Edicions Trabucaire, novembre de 2009