Ara, vet aquí com jo vaig arribar a conèixer la poesia de Salvador Espriu. Vet aquí com algú em va ajudar a salvar-me els mots i com aquest va ser el Raimon. Car és amb les seves musicacions que, de primer, em van arribar els mots de l'Espriu. I sempre recordaré el recital que va fer al teatre municipal de Perpinyà l'any 1966 (penso) i la cervesa que vam beure en un cafè de la llotja després del seu assaig de la tarda. Dos anys després, quan vivia al Val d'Oise, em vaig comprar "La pell de brau" bilingüe de la malaguanyada editorial Maspero amb prefaci del mateix Raimon. I més tard, el llibre de Sinera.
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de la cançó de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."
Així és com el que diu aquest poema, ho porto gravat en el fons del fons de mi mateix, i com em fa viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada