INSTANTS POÈTICS V-10

Miquel de Palol i Felip
(1885-1965)

POEMES DE TARDA

Primer, precisem que Miquel de Palol i Felip era l'avi de Miquel de Palol i Muntanyola, poeta i narrador nascut a Barcelona el 1953 al qui dedicaré més endavant uns altres Instants Poètics.
Miquel de Palol i Felip va néixer a Girona. El 1902, amb l'ajuda de companys del Grup de Girona i la col·laboració de Josep Carner, va fundar la revista L'Enderroch* i els Jocs Florals d'aquesta ciutat. Va fundar també el setmanari Catalanitat (1910-1911), d'ideologia republicana i nacionalista.
Com a poeta, Miquel de Palol assumeix el seu deute al simbolisme "decadentista", hereu de Baudelaire i Verlaine. La seva poesia és clarament clàssica (en el recull Poemes de tarda tots els textos són sonets) amb temes inspirats de l'antiguitat, de la natura i de l'amor. L'autor, a més, utilitza un ortografia "no-fabriana" com es pot veure en el sonet que poso al final.
Aquest any 2009 es festejarà, a Girona, el centenari de la publicació del seu llibre Camí de llum dins la Biblioteca del Poble Català el 1909. També es preveu per l'any vinent, la reedició, a cura de l'amic Pep Vila , del seu llibre de memòries: Girona i jo.

 











* òrgan gironí de les posicions esquerranes defensades per El Poble Català

Aleluia!

Si el ridícul, de veritat, podia matar...
n'hi ha uns quants que fa temps que farien malves!

Què nos vénen a tocar, ara, amb la diversitat... fa segles que a casa nostra hi nia, que la tenen davant del nas i quasi ni se n'han preocupat. És que necessitaven un president dels Estats Units que com un messies els la reveli! Ara en parlen però segueixen actuant conformes i semblants com sempre. Deuen tenir alguna cosa per vendre... Bo, potser vagi errat de comptes... I baldaments em pogués enganyar!

En català?

Potser que, com jo, moltes persones han llegit el darrer número de la publicació mensual del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló. Com sempre me n'he anat a mirat les pàgines en "llengües regionals". El català es troba a la pàgina 29 i sota la bandereta vermella que diu "culture" (en francès) hom pot llegir l'article següent:

Val la pena llegir aquest tros de prosa periodística! Noi, no sé quin català el va escriure... Ja si us fixeu només en el títol podreu notar que el redactor no s'ha mirat l'ortografia de Eurodistricte que, amb tot, li donava la foto del dessota perquè ell escriu Eurodistrict en francès.... A la primera frase de l'article : "L'Eurodistrict entre els dues Catalunyes va néixer..." no sé determinar si l'error prové de l'autor o bé de la persona que va teclejar el text; però em declaro lingüístacament satisfet del "dues". L'error torna aparèixer més endavant. En el text també hi surten un quants gal·licismes o francesades, més ben dit traduccions literals del tipus que, respecte de l'anglès, en francès s'anomenen "sky" (a causa de: sky! my husband!). Per exemple: "Avui la Catalunya..." o bé "l'espai transfronterer és en ruta...". Passo sobre Collaboració en comptes de Col·laboració. Acabo amb aquest article i vaig al que m'ha divertit més i que es troba en la columna de dreta: EN BREF. La història dels nostres pobles. Cito el començament: "Era una vegada la història dels nostres pobles... L'escriptor Jean Rifa explica la vida del nostre Rosselló. Del naixement de la ciutat de Vila Senyora a la famosa batalla de Peyrestortes... ". Cap conte català no comença amb el tan francès Era una vegada; potser amb: Una vegada era... o bé Això era... o encara: Un cop hi havia... Però el més divertit penso que és Vila Senyora que no havia sentit ni llegit mai. Això fa que vaig hesitar a reconèixer La Guingueta!
Qui sap si amb l'occità de la pàgina 28 passa igual? Amb l'occità no tinc competències suficients encara que el pugui llegir sense cap mena de problema.

EHA! ja té quatre anys...

Amb el seu N° 10, la publicació del qual ha començat avui mateix, EHA! "festeja", si puc dir, els seus quatre anys d'existència. Quatre anys de presència hertziana en el nostre rodalet boreal. Doncs, en aquest moment, donant una mirada cap enrere, vet aquí el que puc contemplar:

Tot això s'ha pogut fer gràcies a Ràdio Arrels i sobre tot gràcies al meu amic Berenguer Ballester. Potser us recordeu que EHA! va néixer a Perpinyàlacatalana (potser avui hagi vingut l'acatalana) en els locals de la ràdio al curs d'una conversa amb En Jaume Queralt que es demanava perquè la gent que escriu té aquesta dèria de publicar les seves obres sobre paper... L'amic en Jaume sempre porta idees interessants a sota del Stetson... Així que naturalment el trobem al comitè de redacció de la revista en companyia de la Miquela Valls i d'en Pere Manzanares. Moltes gràcies a tu Jaume, a tu Miquela i a tu Pere. Ara que, i no sé si la cosa m'ha de semblar estranya, aquest treball l'hem fet i el continuem de fer dins una indiferència mediàtica total. EHA! no s'ha beneficiat, fins ara, de cap ratlla ni ratlleta a la nostra premsa local, fossin ratlles de crítica (no reclamo elogis). Tampoc no s'ha beneficiat de cap paraula en les altres ràdios -i no parlem de la tele- de cap atenció per part de la fidelíssima vila de Perpinyà (capital de la cultura catalana 2008), ni del departament dels Pirineus Orientables ni, qui s'ho creurà, per part de la Casa de la Generalitat. N'hi ha per desanimar-se i enviar-ho tot a fer punyetes, però no ho faré ans seguiré tirant endavant traçant aquesta meva llaca!

                                                  

TINC EL COR A GAZA

Des de sempre
i sembla que no vulgui acabar mai
en tots els conflictes
sempre els nens són
qui els primers pateixen

diumenge 4 de gener a les 20h a la plaça Sant Jaume (Barcelona)

INSTANTS POÈTICS V-9

Manuel Milà i Fontanals
(vilafranca del Penedès 1818-1884)

ROMANCER CATALÀ

Amb Milà i Fontanals ens situem en el moment on s'acaba el període anomenat -mal anomenat- Decadència i on, a Catalunya, comença la Renaixença. Renaixença que no hem de confondre amb el Renaixement (en francès: la Renaissance). La Renaixença va ser aquest moviment portat per la burgesia del Principat i que va permetre la reapropiació de la cultura catalana i molt més, la recuperació i redignificació de la seva imprescindible eina: la llengua catalana.
Milà i Fontanals, a més de participar en la restauració dels Jocs Florals i en la reforma ortogràfica, va dedicar bona part de la seva activitat a la poesia popular catalana. Així va publicar el 1882, en castellà, Romancerillo catalán, on va aparèixer per primera vegada impresa la Canço del Comte l'Arnau. És en aquest Romancer (tercera edició a cura de Joan Antoni Paloma a Edicions 62) que he triat els romanços que us llegiré a aquesta quinzena.
El romanç és a mig camí entre la poesia i la cançó -i vet aquí perquè m'agrada tant a mi- i segur que ja - sense parlar del Noi de la Mare- en coneixeu molts i molts. Espero que us agradin. Us poso el de la Maria Enrica que, personalment, em sona com un blues (molt "picolable", no, Carles Serrat?).

Català or not català?

Qui voldria una prova més que la llengua és el camp d'una aferrissada i constant batalla, que vingui a Perpinyà l'acatalana!

EHA! N° 10

Per fi, per fi, arriba el N° 10 de la revista de les

Edicions Hertzianes Arrels.

Des del començament de la nova temporada vaig anar passant ànsies i més ànsies perquè em semblava que no trobaria mai ningú per a fer-lo aquest numero 10! Fins que, per sort, la Miquela Valls em va assabentar de l'existència d'en Joan BOSCH. Moltes gràcies Miquela. En Joan Bosch correspon exactament amb l'objectiu essencial de EHA! que és donar camí a obres inèdites d'autors de casa nostra, altrament dit de Catalunya del nord, perquè EHA! vol ser una revista de creació poètica. Que consti! Que es digui! Que s'escampi! Perquè només podem comptar amb nosaltres mateixos ja que no ens beneficiem de cap eco ni sosteniment tret de Radio Arrels i aquest blog. En joan Bosch és un català que viu fora de casa, a Tolosa de Llenguadoc i que ben sortosament per a nosaltres ha servat la veta que tots ens fa el que som, catalans, vull dir: la nostra estimada llengua. Ell mateix es presentarà més detalladament abans d'enregistrar uns poemes triats en el seu recull per ara totalment inèdit: L'escarvella. També en té dos altres escrits i no publicats: El cant del gafarró i La trumfa venturera.

En joan Bosch i jo, us esperem a l'escolta a partir del dilluns 12 de gener de 2009,
cada matí poc abans de les nou.

INSTANTS POÈTICS V-8

Sofia CHIARAVIGLIO

Aquesta quinzena, torno a uns enregistraments que vam fer el febrer de 2007 amb la meva amiga Sofia Chiaraviglio a qui havia demanat que acceptés de pujar de Girona fins a Perpinyà per a fer-nos descobrir el seu llibre de poemes : CIRCOLARITÀ publicat a CCG Edicions, cal Quim Curbet el 2005. El llibre és bilingüe i aplega 30 poemes en italià amb la traducció al català feta per en Ricard CREUS que, en la seva nota introductiva, explica així perquè la va fer:
"Només de llegir Circolarità i sentir-me atret pel dens món que el compon, vaig decidir traduir-lo per intentar d'arribar a comprendre'l tant a fons com pogués. Sempre he traduït per passió a entendre."
El poemari es divideix en quatre capítols, el darrer dels qual dóna el títol al llibre. Vam fer una lectura a dues veus, la Sofia en italià és clar i jo en català.

D'en Ricard Creus, el novembre de 2006, ja n'havia llegit, pels INSTANTS POÈTICS, 5 poemes escollits en el seu llibre: 36 poemes a partir del 36 (CCG Edicions, col. Poesia al cànter, Girona 2004).

Joan MORER 1922-2008

"Rossinyol, bon rossinyol, Déu te do bona volada...", diu la cançó.
L'ocell ha pres el vol cap a noves vinyes... nous espais...