Miquel Martí i Pol

Del malaguanyat  poeta que deia:


No hi ha triomf més alt que el de saber-se convenient, però no imprescindible.


ARA, MIQUEL

Ara, Miquel,
torna a ser el temps
del fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
-planye'ls, Miquel!-
només poden permetre's
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll-i-be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa;
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda-ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats,
ens els traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.

Miquel, aquest llevant
fa molt de temps que dura
i el terra és xop
i se'ns podreix la sola
de les sabates.
No trobes que ja és hora
de treure els peus del fang
i espolsar-se el clatell
i fer bugada?

Préssecs

 En aquest llibre publicat (en francès) per primera vegada el 1872 vet aquí el que deia el seu autor Pierre Vidal que fou bibliotecari a la Biblioteca municipal de Perpinyà. Tradueixo:
 
Els préssecs d'Illa són d'un gust exquisit ; han perdut molt de la seva anomenada des que a uns se'ls va acudir collir-los abans que siguin madurs, per mor de poder-los exportar.

Les pêches d'Ille sont d'un goût exquis ; elles ont beaucoup perdu de leur réputation depuis qu'on s'avise de les cueillir avant leur maturité, afin de pouvoir les exporter.

Ara, a demés te'ls aspergen no sé quantes vegades i a les tantes de la nit amb qui sap quines porqueries... i en davant Joan! 

10-J

1 500 000

 "Catalunya, com tota nació, té el dret inalienable, per cap Constitució, de decidir lliurement  el 

 seu futur i aspirar, si ho vol, a la plena sobirania."

Homenatge

Dissabte, la gent de Querol i de Porta, els seus antics alumnes i la Municipalitat rebien N'Adrienne Cazeilles per retre homenatge a la qui, tot just sortida de l'Escola normal de Perpinyà, va ser mestra d'escola dels pobles entre els anys 1942 i 1946.

Tothom ja sap la dedicació indefectible i pacient que, des de fa anys i més anys, Adrienne Cazeilles manifesta públicament per a la  preservació del medi ambient, o senzillament dit, per a la defensa de la Natura (amb majúscula). I com que, d'aquesta Natura, en forma part l'ésser humà -cosa de que llastimosament, el dit ésser humà tant sovint s'oblida- N'Adrienne  Cazeilles també defensa l'humà. Això fa que l'un dels actes més importants d'aquesta diada va ser la plantació d'un ARBRE DE LES LLIBERTATS. L'arbre, l'havia triat ella: una moixera de la guilla, Sorbus aucuparia, perquè és un arbre comú a Cerdanya i no un d'aquests exòtics luxosos i fràgils.

Lectura poètica a Cotlliure

Nos ho vam passar molt bé, realment. La mediateca de Cotlliure, a més d'haver preparat les coses com cal, nos va fer molt bona acollida.  El temps va permetre que la lectura es pugui fer defora i, a despit del transit, tot va anar a l'oli gràcies a la sonorització. El poc de public present al moment de començar ens va fer témer d'haver de llegir per a una assistència reduïda , però poc a poc, la gent va anar arribant i després d'un quart d'hora, les cadires van ser pràcticament totes ocupades i la lectura es va fer davant una trentena d'oients. En acabar el programa vam poder xerrar amb algunes persones, un got de Cotlliure a la ma, assaborint el pa amb tomata i el pica-pica. Els llibres de poemes no es venen gaire i la poesia té un mercat de poc abast, però té un public d'aficionats que s'estima més  escoltar-la que llegir-la personalment.

De la transparència

No m'hi busquin, que no hi surto.

Perquè hauria de servir haver publicat tres reculls 1, exposat obres meves unes quantes vegades -d'un costat i l'altre de la ratlla- haver participat a recitals de poesia, haver, durant cinc anys, animat cada dia l'únic programa de poesia catalana INSTANTS POÈTICS a Ràdio Arrels, creat la revista poètica EHA!2 i convidat al seu micro els poetes de casa nostra 3 que justament figuren en la guia...  Perquè? Vaja, és que així estic assolint el nivell més alt de la transparència... cosa gens fàcil i not tothom hi pervé ja que és una ascesi constant i esgotadora. Tant se val! Que no és la poesia una activitat de solitaris? Doncs, endavant, poetes escrivim.  

1 Com es pot veure en aquest blog.

2 Edicions Hertzianes Arrels! : 12 N° en quatre anys.

3 A part de Patrick Gifreu que no va voler/poder venir en aquests moments.

Les Nits de Cançó i Música d'Eus

La bandera tribarrada

A veure, a veure,  si de cas no seria pas per a que millor faci  parella amb la tricolor francesa, que li acaben d'amputar una barra a la nostra senyera...

Trobada d'amics

 Va ser dissabte al bel mig d'enlloc del Baix Empordà, precisament a Les Olives. En Jordi havia convidat , com cada any, una bona trentena d'amics, majoritàriament pintors1 com ell, a reunir-se entorn d'unes costelles i botifarres torrades degudament acompanyades de pa amb tomata... Bo, no tothom  en aquesta colla era pintor, començant per jo ni tampoc en Joan Comalat que és fotògraf i cantant i que, després del cava, nos va regalar amb les seves cançons i acudits. Aprofitant la seva disponibilitat, vaig demanar-li si  acceptaria de fer-me així, d'improvís, un acompanyament musical. Em va dir que si  i doncs vaig llegir dos poemes meus, ell acompanyant el text amb la guitarra. Vaig llegir els dos texts dedicats a Pierre Drillaud: Fotògraf i Dona asseguda; reagrupats sota el títol: BLANC I NEGRE. Nos ho vam passar tant bé que finalment vam quedar que el juliol, els dos faríem un recital de cançons i poesia a les Olives. A demés, l'actuació va tenir conseqüència... dos joves em van venir a demanar si jo volia participar en un recital poètic que organitzen i que es farà a Salt el dia 19 de juny. Doncs, vinga, si que hi aniré, i molt content. Per acabar, vaig vendre dos exemplars de les meves 12 fotografies instantànies. Que bona que n'és la vida de tant en tant, oi?

1, entre els amics pintors: Sento Masià, Francana, Santiago Raigorodsky 

Apunt

[...] a l'home que no fa ús del riure, Nostre Senyor l'hi estronca i es queda fet un senador dels de la mena vitalícia.

Santiago Rusiñol, El poble gris, (1902)