23 de març 2012
22 de març 2012
Tota paraula canta, tota paraula diu.
Això nos ho van demostrar tot fent-nos-ho viure dos joves poetes ahir vespre al Casal de Perpinyà on es va celebrar, enguany per segona vegada, el DIA MUNDIAL DE LA POESIA.
Just abans del recital, Joan-Lluís Lluís va procedir al lliurament del:
PREMI DE POESIA JOVE CATNORD 2012 creat per la Llibreria catalana i la Casa de la Generalitat de Perpinyà. El jurat compost per: Joan-Lluís Lluís, Gérard Jacquet i Joan Pere Sunyer, va atorgar, amb unanimitat, el premi al jove poeta Nicolas Caveribèra. Li adreço aquí les meves felicitacions i li dic el plaer que vaig tenir tot llegint les seves composicions... ja que ens posen de manifest que no serem pas nosaltres els darrers poetes a la Catalunya boreal!
El recital a dues veus de la Laia Noguera i de l'Edgar Alemany va ser un acte vibrant, sonant, rítmic, empàtic... per resumir-ho amb aquest mot que tot ho inclou, poètic... I això d'escoltar poesia catalana contemporània en català és, a les nostres comarques ultramuntanes, una cosa tan rara que per a mi va ser tot un gaudi a raig! Que en el record em durarà.
Coses vistes
Aquest llibre és tan bo,que ahir, a ca Na Joana
-a la Llibreria catalana -
vaig veure de debò,
com també se'l comprava
el mateix autor.
1 de març 2012
27 de febr. 2012
La revenja del remador
És el llibre que estic llegint... El seu autor ens hi recorda la nostra condició de primats: l'home, diu, és un primat gregari i jeràrquic. També afirma que no som descendents de l'home neolític, sinó que som uns homes neolítics.
En el període que estem vivim trobo la lectura d'aquest llibre totalment necessària tant si mirem cap al sud -car per sort tenim sud- com si endinsem la nostra mirada en el perfecte hexàgon francès...
Com que no té encara traducció catalana, penso, no resisteixo les ganes de traduir un paràgraf de la primera part ( Le mal dominant), capítol 6 (p. 97):
És un atavisme potent que ens empeny a buscar l'estimació dels poderosos i a compartir amb ells els recursos que han anat concentrant a despeses dels dominats. Subestimem constantment la nostra fragilitat respecte d'aquest fenomen ja que fereix la nostra moral i la nostra creença ingènua en virtuts humanes proporcionades a l'altura dels càrrecs assumits. És oblidar que la moral i el manteniment d'aquesta fe en les virtuts dels dirigents estan històricament i fonamentalment destinades a protegir els dominants de les revoltes i les ambicions dels dominats. La realitat és tot una altra cosa: la moral i el sentit del bé comú es dilueixen per mesura que els homes progressen en les jerarquies, senzillament perquè el reclutament de les elits aprecia la seva adhesió segons el principi de realitat és a dir amb l'acceptació de la corrupció.
25 de febr. 2012
21 de febr. 2012
5 de febr. 2012
Amic Carles, i què més direm nosaltres!
TV3 transformada en l’organisme “caritatiu” del govern dels estraperlistes (aquells que fan que un bé sigui escàs per poder-ne fer negoci, com és el cas de la privatització sanitària). Si la televisió catalana ja estava fent feines d’ONG amb les “maratons” mèdiques —una forma d’amagar la irresponsabilitat del poder pel que fa a l’obligació moral de dedicar tots els diners necessaris a la investigació i la medicina pública a través dels impostos—, i també amb tot de programes mel·liflus carregats de “bones intencions”, però sense cap radicalitat crítica a l’hora de l’anàlisi dels problemes socials, ara la teva ens anuncia a bombo i platerets una nova “marató” per recollir diners pels pobres (¡deixem-nos d’eufemismes!). L’acte de presentació el presideix, com una burla infame, el conseller Cleries, l’heroi del PIRMI. Realment vergonyoses aquestes recaptes de diners promogudes pel poder per dir-nos que hem de ser “caritatius” mentre aplica les insolidàries retallades als béns públics i practica la més estricta solidaritat amb les classes pudents ―sí, en el doble sentit― estalviant-los impostos. (Una “marató” d’aquesta mena només tindria sentit si es dediqués a fer visible el problema i alhora a fer una crítica debel·ladora de les (ir)responsabilitats del poder.) Però, com a la ràdio en els temps de la misèria franquista, ¡Ustedes son formidables!
Carles Camps Mundó
Només hauríem de substituir TV3 per TF1, F2, F3... i també els cognom, però, tot hi és i és això, precisament que em fa ràbia. Resistim!
3 de febr. 2012
Al vent, la cara al vent...
La Tramuntana és, per definició, un vent contrari. Bé ho saben els carters, ells qui van amb bicicleta i l'han de sofrir sempre de cara... vés a comprendre, tu! Si no fos el seu fort poder atzurant pel nostre cel, com les canyes enrabiades que lluiten sorollosament contra ella d'ençà d'ahir, li tindríem odi, segur. Però, ens coneix des de fa tant de temps i ve de tant lluny per veure'ns, aquesta cosina del Mestral, que ens guardem els insults i les invectives. El record del roure de la faula ens guarda de l'orgull.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
