VIDA POÈTICA

 La poesia catalana és un art ben vivent a casa nostra.

Mai no podrem regraciar a l'alçària de la seva implicació perseverant l'André Robèr, animador del Taller 13 a Illa i director de les Edicions Paraules i  també  la Joana Serra de la Llibreria catalana de Perpinyà. Aquí els asseguro del meu total i sincer agraïment. 

GERMANOR ?

 OC 148

Març de 2024

Aquest 148 és, per a nosaltres, un N° particular perquè, cosa que no s'havia produït mai, almenys d'ençà del 2012, es publica sense la rúbrica GERMANOR. La rúbrica tornarà a ser present en el pròxim 149.

Convidat

 S'es enauçat un mur roge: Hawad

Poesias

Gong - ressons: Brindaus

Lo men arbo: Danièla Estèbe Hoursiangou

Quand la lenga tonava: Nadina Borgès

Aragon, t'ai vist: Franc Bardòu

L'àngel que renais: Paulina Kamakine e Franc Bardòu

Pròsas

Punts de vista: Bruno Peiràs

Oliu e cipressièrs: Domenge Aussenac

Travèrsas

Do Kre I S, revista haitiana

Cronicas

Brindaus - Haïkus de legenda: Bruno Peiràs

Miquèla Stenta - Cronica de quauques jorns ordinaris: Bruno Peiràs

CATALÀ «ANTEFABRIÀ»

Fa poc, escorcollant la meva biblioteca, vaig trobar (més ben dit, retrobar) dos petits opuscles publicats a Barcelona dins una col·lecció anomenada: «Col·lecció En Patufet». L'un sota el Núm. 45 té per títol: Els ulls del Drach i porta la signatura d'un tal Alexandre Barba pel qual no he aconseguit trobar cap informació. (Potser algú me'n sabrà donar notícies?). L'altre, amb el Núm. 151 que s'intitula: El bruixot és d'en Manel Marinel·lo, el qual surt en el Nou diccionari 62 de la literatura catalana i també a l'Enciclopèdia (sota el nom de Manuel). El cas és que no em puc recordar com ni quan aquests dos llibrets van arribar on els acabo de retrobar! 

Segons el ja mencionat Nou diccionari 62 de la literatura catalana, la col·lecció En Patufet es va publicar a partir del 1904 -doncs, abans de la publicació de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra [Institut d'Estudis catalans] 24/01/1913-, i va existir fins al 1938. Va ser fundada per Aureli Capmany, dirigida per Josep Morató i finalment per J. M. Folch i Torres.  Els dos llibrets que tinc consten de 8 fulls (que són 16 pàgines) amb paper de poca qualitat i en formats aproximatius:  Els ulls del Drach: 7,6 cm x 12,4 cm ; El bruixot: 8 cm x 11,9 cm

Les portades són il·lustrades amb un dibuix de blanc i negre i les contraportades van amb anuncis o informació. És de notar que en els exemplars que tinc les portades van ser pintades amb llapis de colors pel seu precedent propietari...

La lectura de les dues primeres pàgines -d'un estil pompós i d'un interès narratiu que no comentaré- ens dona una imatge parcial del  català que s'escrivia a la premsa a començaments del segle XX. Tot i que no soc ningú per impartir lliçons lingüístiques, m'he passat unes estones fent el llistat de les formes emprades per l'autor i posant a la vora les que recomanen les normes actuals. 

• drach                   drac
• y (5)                      i
• tronchs                troncs
• centenaria          centenària
• resplandor          resplendor
• foch                     foc
• ingenuament      ingènuament
• ab (2)                   amb
• dolsa                   dolça
• pergami              pergamí
• apartarse            apartar-se
• pera (2)                per a
• enlairarse            enlairar-se
• alsés                    alcés
• l'Historia              la Història
• dirigintse             dirigint-se
• èxtasis                 èxtasi
• esplicar               explicar
• mari (2)               marí / mariner
• aixi                      així

Hom veu sobre quins punts va portar la reforma dita fabriana. Posar fi a una innegable manca de lògica (alguns diuen "anarquia" lingüística), suprimir castellanismes, occitanismes, gal·licismes, grafies antiquades i barbarismes, però, tot i que, a les nostres terres, certs de nosaltres li retreguin el rebuig de l'article "lo", al final aconseguint unificar, a benefici de tots, als Països Catalans, i per a tots els catalanoparlants arreu del món, la llengua escrita, fent del català una llengua moderna. Cosa de la qual tots podem regraciar el mestre que, d'ençà del 1948, dorm al cementeri de Prada on va viure els seus darrers anys a l'exili. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch

i també...

https://www.prades.com/articles-3/85-1568-pompeu-fabra-a-prada-el-seu-exili-en-terra-catalana-entre-familia-i-amics-1939-1948/

***

Pel que fa a en Manel Marinel·lo, bo i que presentant els mateixos problemes, trobo d'una qualitat narrativa més bona, els remeto a l'Enciclopèdia: 

https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/manuel-marinello-i-samunta

i a

https://ca.wikisource.org/wiki/Autor:Manuel_Marinel%C2%B7lo_i_Samunt%C3%A0

on trobaran una foto.

VIDA POÈTICA A CA NOSTRA!

 La poesia catalana és viva i ben viva a la nostra Catalunya boreal i fa goig que ho sigui...   Espero que sóc just a temps per fer passar la bona notícia!

EDICIONS PARAULES

GUERGAL 

UNA NOVA COL·LECCIÓ DE LA CONEGUDA EDITORIAL D'ILLA

Doncs, sí, a finals de 2023 les Edicions Paraules, sota la direcció de l'incansable i perseverant André Robèr,  van inaugurar una nova col·lecció batejada amb l'apel·latiu   menorquí del vent de Nord-est que es coneix per les nostres encontrades com a gregal i també a Llenguadoc com a grec. 

La nova col·lecció ens proposa d'entrada dos poemaris de molt agradable aspecte i ma, per parlar com la gent d'impremta; enquadernació en color, a la rústica de format 12,5 cm per 19,5 cm. 

El primer, Terres, és la darrera producció d'una fidel de l'editorial, la Coleta Planas. Dic fidel perquè dels set poemaris que té publicats aquest és el quart llibre que edita a Paraules després de Transparent (2017) quan encara Paraules era una col·lecció de l'editorial K'A, Aigües sempre vives (2019), on era una de les sis coautores i Lluna de buzuki (2021 ).  

Remarquem que el seu nou llibre és encara un recull bilingüe igual que Carrer i dona hort (Les Presses littéraires, 2006 -si no vaig errat), com Transparent i Lluna de buzuki. *

En realitat, precisa l'autora, el llibre consta de dos poemaris: Terra d'insomni i Terra de somni, cosa que justifica el plural del títol: TERRES. Ara, jo, quasi diria tres, afegint-hi -tot i que més curt-: Proses d'estiu.

A propòsit del bilingüisme se n'explica a la quarta de coberta: «La poesia neix en dues llengües, arriba en francès o arriba en català segons els contextos i temes. [...] La traducció és una altra escriptura.»

* No oblido el seu primer «Muralles pintades de blau» (Editions nouvelle Pléiade Paris, 1997)

El segon recull, Per defugir l'oblit, és d'un nou vingut a l'editorial Paraules, Michel Bourret Guasteví, al qui, em sembla sem deutors del nom de la col·lecció perquè és el besnebot d'en Gumersind Gomila Guasteví (Maó 1905-Perpinyà 1970), poeta menorquí instal·lat a Catalunya nord el 1926. En Michel ja té publicats uns 29 llibres en autoedició a Atzavaraflorida entre els quals

en francès:  

Syllabes estivales (2023); Poèmes d'été (2023)

Gumersind Gomila, anthologie poétique (Editions de la Tour Gile, 2007)

en català:

Per mots i carrers (2019); Joies & Joia (2021); Alenades castelleres (2022)

El recull Per defugir l'oblit és, de fet, una mena de dietari com ho explica l'autor: «Per defugir l'oblit proposa una crònica de la vida quotidiana, entre vacances i rentrada, amb versos breus i poemes curts. Unes cosetes aparentment sense gaire d'importància però que ofereixen un mirall privilegiat de la condició humana o, almenys, d'alguns dels seus aspectes.»

Si el recull és totalment en català, l'obra -molt extensa i molt diversa- del Michel és una obra bilingüe. Només pegar una ullada al seu blog ens ho posa evident. 

Aquí l'enllaç: https://atzavaraflorida.blogspot.com/

Bona lectura!

GERMANOR

OC 147
Desembre de 2023

Gumersind Gomila 

Petita antologia amb poemes trets dels reculls: «La sorra calenta» (1943) publicat, cosa de remarcar, a Tolosa de Llenguadoc per la Societat d'Estudis occitans i «Llucifer, llegenda íntima» (1966), amb una breu presentació de Michel Bourret Guasteví. La publicació va il·lustrada amb una foto* -desgraciadament de blanc i negre- d'una obra del poeta menorquí que va viure tants anys a casa nostra.

*Col·lecció particular

RUMIADA 3

 

GERMANOR

 OC 146

Octubre de 2023

FRAGMENTS NOCTURNS

Josep Carles Laínez

Nota prèvia

[...] «Fragments nocturns» està conformat per diverses notes, gens autobiogràfiques, sinó més aviat amb una cercada voluntat teòrica -o almenys abstracta- sobre el fet de l'escriptura. Foren redactades durant l'hivern de 2013, i el títol és clarament denotatiu, però a l'ensems no...

Segueixen aquesta «Nota prèvia» de la qual acabo de citar la conclusió, uns 25 paràgrafs potser més ben dit aforismes, entre els quals no em sé retenir de copiar aquest que em fa ressò en la ment:

«El pitjor no és el desig de no dir res, sinó l'apatia a l'hora de dir alguna cosa.»

IN MEMORIAM HUBERT REEVES

No oblidaré mai el dia que vaig creuar aquest gran senyor sobre la plaça de Prada. Llastimosament, ara, no em puc recordar l'any! Però, érem sols al bell mig d'aquesta plaça. Jo, aprofitant l'avinentesa, em vaig dirigir a ell i li vaig fer, en francès la pregunta: Monsieur Reeves, est-ce que je peux vous serrer la main ? Una mica sorprès, em va respondre que sí... Havent-li tocat la mà, i havent-lo regraciat per tot el bé de coneixements que ens trametia amb els seus llibres -que havia llegit- i també amb les seves conferències i documentals televisius, els seus programes radiofònics a France Culture li vaig recitar el poema meu que poso al costat de la seva foto a tall d'homenatge sincer i agraït. Va quedar un poc desconcertat. I aquí el vaig deixar...

À ceux qui sont épris

de science

et de poésie

« Je me sens vivant, à la surface de la planète Terre, à l'instant présent de l'évolution de l'univers »

« Le thème de «réconciliation» sera présent tout au long de ces pages. Dans la première partie : Reflets de lumière, nous verrons comment la vision scientifique et la vision poétique, loin de s'exclure, se rejoignent pour nous faire percevoir le monde dans sa véritable richesse.»

«Superbe, mathématiquement élégante et physiquement efficace, la théorie de Maxwell déclenche l'enthousiasme de l'étudiant qui la renconte pour la première fois. C'est un des grands moments de l'apprentissage de la physique.»

RUMIADA 2