15 de nov. 2012

Corrandes en són corrandes...

i corrandes en són cançons. 
El meu amic Carles, fa pocs dies, va enviar un text a l'Avui per si de cas li publicaria... És clar que com el text diu coses -que jo, personalment, trobo molt pertinents- de la crisi, dels bancs, del poder i de les seves relacions, ves a saber si el diari, ell, les trobarà igual de pertinents!
El tema aquest es veu que no és nou com nos ho conta una corranda* molt coneguda al Rosselló i que, desgraciadament, a hores d'ara, sona tant actual.

Fa:
Diuen que els temps ja canvien,
que ens passem la vida,
amb festes i balls.
Però, ara, tres cops per setmana,
de tant passar gana,
fotem molts badalls.
Abans per una pesseta,
menjaves costelles,
amb un pa ben blanc,
i ara amb quatre pessetes,
ni un plat de mongetes,
tens al restaurant.

 La tornada diu així:

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem (bis)
volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens donen (bis)
no callarem!

i la darrera fa:

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem (bis)
volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
si no ens donen (bis)
ens el prendrem!

Ara, la "corranda" no conta si als qui la cantaven els contestaren a cops de porra.

* que de fet és una havanera amb lletra parcialment adaptada de la "Trinca" sembla.

26 de set. 2012

OC, el retorn!

 
D'ençà de mesos i mesos que la revista OC estava, diguéssim, eixivernant, nosaltres, poetes i escriptors de la Catalunya boreal, ens trobàvem sense vehicle per escampar i fer córrer les nostres produccions cap als afores nòrdics d'aquest nostre petit territori «deixat de la mà de Déu». *
OC ara, es desperta, reviscola. Un nou equip ja és a l'obra i està preparant el número de tardor que engegarà la nòva tièra. la nova sèrie. Potser ja sabeu que la revista totalment redactada en occità incloïa -i seguirà incloent- un quadern dedicat a la literatura en català, intitulat Germanor i del qual es feia càrrec l'amic Jep Gouzy. Gràcies li siguin donades, que prou se les mereix, pel treball acomplert amb perseverança i fidelitat durant tots aquests anys. En Jep ara, passa la mà... i es troba que sóc jo el a qui li toca, d'ara endavant, continuar la seva feina.
Doncs, per mor de guarnir el pròxim número previst pels finals de novembre o principis de desembre, em podeu enviar els vostres poemes o els vostres texts a la meva adreça de correu electrònic.


* No cal dir que per fer-les córrer cap al sud tenim la possibilitat de sol·licitar  REDUCCIONS:  http://mon.uvic.cat/reduccions/

12 de set. 2012

Carrer Jordi Pere Cerdà

Ahir vespre, a Elna, es va inaugurar el carrer Jordi Pere Cerdà. No cal dir com penso que posar el nom d'un poeta a un carrer, tot i que sent una gran banalitat, és molt bona cosa. No cal dir tampoc com penso que en Jordi Pere Cerdà es mereix l'honor que li acaben de fer. De la cerimònia, res de particular a dir, clàssica: placa descoberta per les netes, cinta sang i or tallada amb tisores i repartida a trossets entre els participants, parlament del senyor alcalde, agraïments de la família per la veu del fill de l'homenatjat... No, el que em va posar en gran perplexitat és veure la quantitat de gent que no hi eren!

8 de set. 2012

Serà decisiu aquest 11s?...

Al Sud, segur.
però a Casa nostra, tot i que...
 
 Tan se val, tirem endavant, sempre!

6 d’ag. 2012

Llengua cremada?

En aquest nostre dissortat país que d'ençà d'anys i panys queda fet una veritable esca, pot passar que desprès d'un incendi -dels majúsculs- ens visiti un ministre de la República i es pot escaure que el dit ministre es conegui com a catalanoparlant! Doncs, en acabat de donar les gràcies als bombers dels dos costats de l'Albera, quan li toca -al ministre de la República- d'haver de contestar una pregunta que li fan en català... ell es demana quina llengua ha de parlar... Renoi! I si la hi haguessen feta en anglès, la pregunta... què?

13 de juny 2012

Vius i morts

Per acompanyar el meu bitllet d'ahir parlant dels arbres del massis de les Mauras, a Provença, poso aquests tres poemes que es troben en el capítol Invocacions del meu llibre (encara inèdit) ARA.









12 de juny 2012

Lei Mauras

Sa majestat suro
Aquest massis provençal que és el reialme del suro, al qual probablement deu el seu nom de muntanya negra -és a dir fosca-, acull, en les seves obagues humides, el castanyer. Però la castanyeda, avui, està llastimosament bastant abandonada. Això fa que s'hi remarquin amb cruesa tots els impressionants cadàvers dels vells gegants. L'arbre, que sap morir a trossos, aconseguix aquí la lenta transmutació de la seva fusta en pedra marbre per esdevenir la seva pròpia i patètica  estàtua funerària.

Morir a trossos
la seva pròpia estàtua funerària

16 de maig 2012

Ecos de Barcelona poesia

A vegades la vida et dóna satisfaccions inesperades. Vet en aquí una que perllonga la felicitat que vaig sentir aquest passat diumenge a Barcelona, amb els meus amics en presència d'un bon centenar de germans de llengua i paraula, música i poesia. El títol del meu poema encapçalant la ressenya: No perdre el nord publicada dilluns 14 per l'Esteve Plantada al seu blog al lloc web del Festival. Que bé que està, oi? 

15 de maig 2012

El Joan Pere al Moog

He decidit publicar aquí els poemes que vaig llegir, acompanyat pel Maties Mazarico, el passat diumenge 13 de maig a la discoteca MOOG de Barcelona on es va fer l'homenatge a Jep Gouzy en el marc del XXVIII festival Barcelona Poesia.
Els dos primers, Anunci i Vida llescada... són del recull encara inèdit ARA.
Els tres altres són del recull que tinc en curs d'escriptura actualment i que tinc obert des de fa bon temps ja.
El Jep Gouzy's blues, ell, és de l'any 2000.









14 de maig 2012

Tornant de Barcelona

Aquest diumenge 13 de maig, a  20:30 h a la sala MOOG, Arc del teatre, 3, es va fer, organitzat per l'Àlex Susanna, i en el marc del XXVIII FESTIVAL, un homenatge al nostre poeta i amic de Sant feliu d'Amunt: JEP GOUZY, amb el motiu que enguany farà 80  anys.
Després dels parlaments de l'Àlex Susana de  la Mercè Trullen Thomas i de l'Eduard Escofet que van constituir la primera part, va venir la part pròpiament poètica i musical de l'acte que havien denominat: 
 «Jep Gouzy’s jazz-poetic-session». 
 En aquesta segona part, primer en Jep va interpretar amb l'acompanyament del nostre còmplice i amic Maties Mazarico i dels seus instruments: tamborí, mandola, clarinet de canya... el seu Tríptic per a John Coltrane -amb suplements-. Unes meravelles de jazz de debò.
Després em va tocar a mi donar lectura de cinc poemes que m'havia triat tenint a l'esperit que d'una manera o altre havien de fer sentir com un eco de certes obres d'en Jep. Com sempre, entre en Maties i jo, la total i mútua confiança, que tenim permet que les coses passin  . Per acabar la meva intervenció en Jep ens havia demanat expressament que cantéssim el meu Jep Gouzy's blues, aquest mateix que havia escrit i li havia dedicat l'any 2000 a l'ocasió de l'homenatge que se li havia fet a Sant Feliu d'Amunt. Llastimosament el compas i jo no ens avenim pas massa... però, vaja no li ho podia refusar, doncs... vinga, el vaig cantar. No comento.
Li tocava al Maties concloure la session interpretant cançons seves: poemes d'en Jep i d'en Francesc Català que havia musicat ja fa anys. El punt final, a la demanda d'en Jep, va ser la cançó homenatge al seus pares, una jota molt encertada i tot i que alegre commovedora.
Algú va dir que unes 120 persones van assistir a l'acte, no me n'esperava tant. Personalment em sento molt content, fins i tot feliç d'haver-me beneficiat de l'oportunitat de fer sonar els meus poemes a Barcelona, capital de la nostra estimada llengua.
Abans de posar el punt final a aquest post vull saludar l'Àlex Berenguer, lector-seguidor d'APuntS i PARladureS que em va fer el plaer de venir-me a escoltar i amb qui vaig poder parlar un momentet. Moltes gràcies, amic de les paraules.