No és de creure, hauré esperat tants anys per fer un viatge amb el tren groc! Però, catacric-catacroc, ja ho tinc fet, i ara em sento talment com si acabés de complir una proba iniciativa... i l'any que en faré setanta, com el Petit Príncep! Això m'ha tornat ganes de refer una lectura més de Jordi Pere Cerdà perquè a cada revolt de la via em pujaven els seus versos a la ment i em sonaven fort i em sentia commogut de cap a peus, ulls mullats, canyó nuat... feliç.
