Tornant de Barcelona

Aquest diumenge 13 de maig, a  20:30 h a la sala MOOG, Arc del teatre, 3, es va fer, organitzat per l'Àlex Susanna, i en el marc del XXVIII FESTIVAL, un homenatge al nostre poeta i amic de Sant feliu d'Amunt: JEP GOUZY, amb el motiu que enguany farà 80  anys.
Després dels parlaments de l'Àlex Susana de  la Mercè Trullen Thomas i de l'Eduard Escofet que van constituir la primera part, va venir la part pròpiament poètica i musical de l'acte que havien denominat: 

 «Jep Gouzy’s jazz-poetic-session». 

 En aquesta segona part, primer en Jep va interpretar amb l'acompanyament del nostre còmplice i amic Maties Mazarico i dels seus instruments: tamborí, mandola, clarinet de canya... el seu Tríptic per a John Coltrane -amb suplements-. Unes meravelles de jazz de debò.
Després em va tocar a mi donar lectura de cinc poemes que m'havia triat tenint a l'esperit que d'una manera o altre havien de fer sentir com un eco de certes obres d'en Jep. Com sempre, entre en Maties i jo, la total i mútua confiança, que tenim permet que les coses passin  bé. Per acabar la meva intervenció en Jep ens havia demanat expressament que cantéssim el meu Jep Gouzy's blues, aquest mateix que havia escrit i li havia dedicat l'any 2000 a l'ocasió de l'homenatge que se li havia fet a Sant Feliu d'Amunt. Llastimosament el compas i jo no ens avenim pas massa... però, vaja no li ho podia refusar, doncs... vinga, el vaig cantar. No comento.
Li tocava al Maties concloure la session interpretant cançons seves: poemes d'en Jep i d'en Francesc Català que havia musicat ja fa anys. El punt final, a la demanda d'en Jep, va ser la cançó homenatge al seus pares, una jota molt encertada i tot i que alegre commovedora.
Algú va dir que unes 120 persones van assistir a l'acte, no me n'esperava tant. Personalment em sento molt content, fins i tot feliç d'haver-me beneficiat de l'oportunitat de fer sonar els meus poemes a Barcelona, capital de la nostra estimada llengua.
Abans de posar el punt final a aquest post vull saludar l'Àlex Berenguer, lector-seguidor d'APuntS i PARladureS que em va fer el plaer de venir-me a escoltar i amb qui vaig poder parlar un momentet. Moltes gràcies, amic de les paraules.

L'amic Maties

"Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer... "

diu la cançó popular i també sembla que ensenyi la foto d'esquerra. En aquesta hi surt el Maties Mazarico sacaire, però, si us hi fixeu una mica, ja notareu el tamborí que porta penjat a l'esquena i qui diu tamborí ja diu flabiol, és clar. Tan clar que en Maties a més de ser flabiolaire, també és factor de flabiols com es veu a la foto de dreta. Qui vol tenir un bon flabiol ja li pot encarregar! Potser sabeu que en Maties va tenir un paper molt important en la renaixença del sac de gemecs a casa nostra. Actualment, és professor de flabiol a l'escola de música del Conflent.

En Maties Mazarico és realment un pluri- instrumentista que a més del sac, del flabiol i el tamborí toca acordió diatònic, guitarres, mandoles, gralla, tarota i tota mena de flautes... La seva participació com improvisador enriqueix els INSTANTS POÈTICS dedicats a la poesia de Dalila Hassain Daouadji , de Khadija Sassi, de Kamel Yahiaoui i Jep Gouzy. Llàstima que no tingui, de moment, una foto del clarinet de canya amb què va acompanyar el primer poema! Quin so, em va deixar meravellat.

Com a instrumentista és conegut per haver estat membre del col·lectiu Guillem de Cabestany i fa poc del grup Els Ministrils del Rosselló, com a cantant va publicar un disc: A la vora del folk, a demés és compositor i ha recopilat les seves obres d'estil popular en el recull Tonades Caseres.
Per acabar, aquest bon home -que quan et demana con vas és que, realment, vol saber com vas- em fa la gràcia de donar-me la seva amistat.

El Casal del conflent engega el CORRELLENGUA

Dissabte 29 de novembre de 2011, primera actuació pública del nou Casal del Conflent. El temps, com per donar el seu beneplàcit es va fer clement permetent que els actes previstos es desenrotllin de manera satisfactòria.

Els caminaires arriben del castell d'Arrià

 

Lectura del Manifest 2011

En Maties Mazarico amb el sac de gemecs

Lectura feta del manifest del Correllengua 2011 pel President del Casal, En Jordi Taurinyà, el nostra amic Maties Mazarico que havia acompanyat les  darreres passes dels caminants a so flabiol i tamborí, ens va fer sonar unes tonades d'arreu dels països catalans amb el seu sac de gemecs.

Després, acompanyats pel flabiol i el tamborí d'en Maties ens vam dirigir cap la sala Gelcen per assistir a la presentació per en Joan-Lluís Lluís del seu nou llibre: A cremallengua

 

 Em va tocar fer una mica d'introducció al nostre autor i aquí en poso la partida que toca al que penso del tema de les llengües "minoritzades", dominades com ho és el nostre català aquí a la Catalunya Boreal.

Això de les llengües és una història de poder, de dominació, la vella, revella història del desig que porta l'home de dominar el món i els altres. De fer de la vida humana una lluita contra la natura en comptes de fer-ne una recerca pacient i constant d'harmonia amb ella i amb els seus coetanis.

Tota dominació d'un poble sobre un altre, d'una cultura sobre una altra, necessita jerarquitzar -amb quins criteris?- pobles i cultures. Perquè és impossible dominar el seu igual... Tota dominació implica doncs, per poc que sigui, un menyspreu de l'altre. En primer lloc del que justament el fa altre: la seva llengua, rebaixant-la al nivell d'idioma o de dialecte incapaç de vehicular cap cultura d'alta categoria. Només pensar amb les colonitzacions que fins i tot van negar tota història als poble colonitzats, i ho tindrem més clar, no? Per tancar-ho, és, en absolut, la qüestió de la dignitat humana que va reflectida en el mirall de cadascuna de les llengües parlades arreu del món.

 Vaig concloure llegint aquest poema meu del futur recull: ARA

Vetllada amb el Foment 11 de setembre

Ahir, a Vernet, l'amic Maties i jo vam participar a la vetllada que organitzava el Foment 11 de setembre abans d'emprendre, com fa cada any, des de fa vint anys, la pujada al Canigó. L'objectiu és trobar-se a la pica el dia 11 al moment de la sortida del sol.
Després del sopar -socissa i botifarrons torrats a la brasa, "tabolé", formatge i galetes- la vetllada girava entorn d'un homenatge a Joan Pere Le Bihan i Rullan *.

En Maties, amb el sac de gemecs, va tocar una ensalada de peces populars bretones i mallorquines i també, amb flabiol i tamborí,  el seguit de tonades de la festa de l'Ós de Prats de Molló. Després vaig llegir 4 poemes meus en Maties acompanyant-me amb mandola i "clarinet".

La vetllada es va concloure per un petit recital d'en Joan Pere que ens va cantar una tria de cançons entre les quals algunes de les seves com per exemple: El delegat de les gallines.

Noi, nos hem passat rebé! Gràcies al Miquel Mayol per haver-nos convidats. Potser que en Miquel em faci arribar algunes fotos...

* President de la Bressola.

He trigat voluntàriament quasi una setmana abans de comentar aquesta nit del passat onze de setembre. Quina data, oi? És que va ser triada perquè les actuacions que es feien aquesta nit en el marc del 31 festival Nits de cançó i música Eus 2010  eren en català!

Parladures(1) amb notes:

Va anar com una seda!... a començar per la vídeo projecció dels meus dibuixos de l'Auca de l'arbre a cura de Pascal Guiblain... Tot al llarg del recital, la il·lustració musical de l'amic Maties Mazarico -com sempre, si puc dir, perquè ell i jo  amb això ja portem experiència- va ser justa, adequada en les seves pertinència i discreció i per tant molt apreciada. Les lectures de les meves traduccions per Michel Picod, tot i que fos la primera vegada que ell i jo actuàvem junts, van ser totalment convincents, impecables, i per dir-ho  ben clar, d'un gran professionalisme.  El public es va adonar del que, a l'escenari, estava passant entre nosaltres, de com la salsa lligava, de com s'instal·lava una real complicitat i del plaer que, per mesura, ens anava ruixant. Aquí, els vull manifestar a tots tres, del fons del cor, la meva gratitud...

Després, havent acabat, quan vaig veure que la gent que em venia a trobar se'm presentava  amb uns somriures de goig i cares d'alegria, vaig sentir una gran, gran felicitat. Quan el poeta s'adona que el que va escriure en la solitud, en aquest cara cara amb la llengua que evoca Jacques Roubaud en el seu article Obstination de la poésie (2), ha trobat el camí d'algú altre en qui fa ressò, doncs, el poeta, dic, rep la recompensa més gran que pugui somiar. Van ser uns moments inoblidables de goig compartit. D'això siguin regraciats els organitzadors de les Nits que nos van convidar i els tècnics que van fer-ho possible.

1: Aquesta paraula la vaig manllevar en el seu darrer llibre: Finestrals d'un capvespre, (Trabucaire , Perpinyà, 2009) i amb permís seu, al mestre i amic Jordi Pere Cerdà.

2:  Vegin el post del 03/01/201

Postdata :

No es va fer cap captació de l'actuació... i no en tinc cap foto ; si algú que en va fer me'n volgués enviar li ho agrairia molt.

EHA! N°11

Llamps d'Slam

Jep Gouzy, encara un cop acompanyat per l'amic Maties Mazarico, ha enregistrat aquest matí mateix, en els estudis de Ràdio Arrels, 10 poemes trets del seu nou poemari: S(a)lam Aleikum, òpera bàrbara a peu coix que ha de sortir per la pròxima Sant Jordi, a:
Aquest número de EHA!, d'acord amb Edicions Trabucaire, constitueix una preestrena del llibre. La difusió radiofònica es farà, com sempre, cada matí poc abans de les nou... un poc més d'hora que de costum, degut a la llargària dels texts. Tots a l'escolta, espero, d'aquest lliurament excepcional de EHA!, a partir de dilluns 30 de mars.

INSTANTS POÈTICS: PUNT FINAL.

I si, al cap de cinc anys, cinc temporades, acabem de posar el punt final als INSTANTS POÈTICS. L'aventura va començar el setembre de 2004 perquè en Berenguer Ballester i jo, els dos i al mateix moment, quasi quasi, varem tenir més o menys la mateixa idea. I aquesta idea era: fer sentir als nostres coetanis que la vulguin escoltar poesia catalana pel mitjà de la ràdio. Girant la mirada cap enrera ara, m'adono de la tasca acomplerta. És que en cinc anys, hem obert les ondes hertzianes a la paraula de 85 poetes catalans, dels quals 19 de casa nostra -per no dir rossellonesos, tal com fan els francesos-. De tots aquests poetes 13, entre els quals 6 de Catalunya Nord, ens van honorar de la seva presència en els estudis perpinyanesos de Ràdio Arrels, alguns fent, sense cap embut, el viatge des de Barcelona. També, sempre amb el mateix objectiu de difondre poesia, vaig rebre uns amics que van prestar la seva veu a poetes desapareguts o absents. Miquela Valls que nos va llegir poemes de Simona Gay ; Gisela Bellsolà interpretant-nos textos de dues poetesses valencianes ; Jordi Barre donant-nos lectura de poemes que s'havia triat entre els que més li agraden ; Pere Figueres cantant dues cançons meves ; sense oblidar l'amic Maties Mazarico que em va acompanyar en directe de la seva música. Aquí i del fons del cor, tots siguin regraciats per haver participat a fer volar pels aires un bon miler de poemes.
Tot això ho va fer possible la gent de Ràdio Arrels. Ràdio Arrels, ràdio única, original... home si... que em trobaríeu una altra ràdio (local) que s'hagi compromès d'aquesta manera per la nostra poesia o fins i tot per LA POESIA! Infinites gràcies a tots vosaltres, amics meus... a tu primer Bringuet, i fins una altra!