30 de set. 2020
29 de set. 2020
Una bona notícia
CAP AL TARD
L'edició d'un nou llibre sempre és una bona notícia i quan el llibre és un recull de poemes i quan l'autor, el poeta doncs, és un bon amic, la notícia passa a ser una molt, molt bona notícia!
L'amic Jordi Sales i Bernús ens proposa el seu llibre i si no vaig errat, penso que deu ser el seu primer recull publicat a EDITIONS PARAULES*. En jordi m'havia donat un poema seu intitulat : Psicoecologia terapèutica i que es va publicar el 2014 a GERMANOR en el N° 108 de OC.
La presentació que anirà a càrrec de Pere Figueres es celebrarà demà, dimecres 30 de setembre, a la mediateca d'Illa a les 18h30.
 |
* Editions Paraules 2, carrer Julien Panchot 66130 ILLE−SUR−TÊT direction André Robèr
ÒC 134
Setembre de 2020
Vet aquí doncs en temps i hora , ja que el vaig rebre el dia 22, el número de tardor de la revista. En aquesta edició el quadern GERMANOR de 8 pàgines acull Ester Xargay amb 7 poemes -entre els quals 2 inèdits- i una foto:
A bol què vols (inèdit 2019)
Rient, rient, contra tot pronòstic (inèdit 2020)
i del recull: Infinitius (Lleonard Muntaner editor 2017)
Afinitat fonamental
Deixat anar
Foc Follet
Plein air
Odi
Bona lectura!
Amics i amigues poetes i poetesses, és el moment de fer-me arribar les vostres contribucions pel pròxim N° 135 d'hivern.
15 d’ag. 2020
ÒC 133
Acaba de parèixer el número 133 de la revista, el qual és totalment dedicat a Montpeller.
És un número excepcional a més d'un títol, ja pel seu gruix de 225 pàgines, desprès i sobre tot per la seva riquesa i varietat de contingut.
Les relacions entre la ciutat llenguadociana i Catalunya en general i l'anomenada Catalunya nord, particularment, són molt antigues, val a recordar-ho... i és més, les dites relacions s'han mantingut fins avui. Les probes, si és que en volem buscar, nos les donen tots els estudiants del departament dels Pirineus orientals que desençà del segle XIX, pel fet que Perpinyà trobant-se sense universitat, van haver d'agafar el camí del «Clapàs» per poder seguir estudis superiors, i això fins a mitjans del segle XX. És aquest fet que justifica plenament el contingut del quadern GERMANOR que en el present número especial canvia de nom per intitular-se: «Carrièra Ramon Llull» i ser coherent amb els altres capítols. Evidentment, el primer estudiant que hi trobem és Josep Sebastià Pons. Pel que fa de Jordi Pere Cerdà, no és la seva condició d'estudiant que justifica la seva presència -no va ser-ho- però la relació enriquidora del nostre etern autodidacta amb els poetes occitans més destacats del segle XX. Jep Gouzy, ell va seguir els estudis a lycée Joffre on el seu professor de literatura francesa Charles Camproux /Carles Camprós que el va encarrilar cap a l'escriptura poètica en català.
Aquí vull regraciar els autors dels tres articles de gran qualitat que constitueixen el quadern «Carrièra Ramon Llull»: Teresa Dalmau, pel seu «El Montpeller de Josep Sebastià Pons»; Maria Grau per la seva contribució «Jordi Pere Cerdà i Montpeller» i Joan-Ives Casanova per la seva introducció a l'article retrobat de Jep Gouzy; «Ho podria haver dit en la seva llengua. Quina llengua?» Trobin doncs aquí, encara un cop, l'expressió del meu agraïment.
Aquest número s'ha de poder trobar a la Llibreria catalana de Perpinyà.
Montpelhièr :a trauca temps
La tissa d'una vila: desrocar de parets per tant de ne quilhar d'autras, sus los brigalhs d'unas memòrias esbolhadas. L'estona d'una espacejada, quau a pas jamai tridolat de solfinar a trauca temps?"Voliáu simplament saber s'aurián pas de sobras de la bastissa vièlha sota lei bastiments modèrns" (Nadala, Robert Lafont)Amb aquela liurason, la còlha editoriala d'ÒC a gaug de portar pèira al Clapas. Avèm volgut un numerò rebolhent de saba jove e de promessas d'endevenidor. Vos convidam a una espacejada somiada: ciutats, plumas e parladura, carrièras e èrbas fòlas, Catalans, estudiants, musica e chivalets, orizonts maritimes, fins lo terren enermassit de l'aventura.Somari del n° 133
Pas dau Lop
En òbras : la redaccion
L’occitan parlat a Montpelhièr : Quentin Peiràs
Plan de l’Om
Montpelhièr vila occitana (sègles XVII-XXI) : Maria-Joana Verny
Montpelhièr o l’espigason plurala : Joan-Frederic Brun
Montpelhièr e qualques plumas : Domenge Aussenac
Joan-Frederic Brun, mètge del còs e de l’arma : Joan-Claudi Forêt
Frédéric-Jacques Temple, escriveire occitan : Joan-Claudi Forêt
Lo Peiron
Sèt abelhas dau silenci : inedits de Max Roqueta
Per las carrièras d’aur : Joan Larzac
Montpelhièr : Franc Bardòu
Ciutat Mion : Laurenç Alibèrt
Aquela espiga : Felip Gardy
Una èrba : Joan-Pau Creissac
Jardin de las Plantas
En lanç de lum, Krimo : Joan-Pèire Tardiu
L’enclausida en garriga : Josiana Ubaud
Lei miraus trebolats de l’istòria : Rotland Pecot
Plaça de l’Uòu
L’arma sòrre : Maèla Dupon
Tanlèu la nuòch : Bruno Peiràs
Serenas : Ulisses Azibèrt
Carrièra de las Cabirolas
Lo Med'òc, còp d’orgòne sus Antigòna : Bruno Peiràs
Montpelhièr, remix : Chab de Mauresca fracàs dub
Promessas maltesas : Rodin Kaufmann
L'agach de mèstre Jaques : Pèire Laurence
Carrièra Ramon Llull
El Montpeller de Josep-Sebastià Pons : Teresa Dalmau
Jordi-Pere Cerdà i Montpeller : Maria Grau
Ho podria aver dit en la seva llengua : Joan-Ives Casanova
Als meus cosins occitans (ÒC n° 300 de 1991) : Jep Gouzy
Los arcèus
Robèrt Lafont – Nadala, lo diable es al Clapàs : Bruno Peiràs
Felip Gardy – Montpelhierencas : Silvan Chabaud
Jaques Rodil, una vida d’escritura : Clara Torreilles
21 de juny 2019
(13) El Taller / (13) Atelier
A la Galeria 13 s'hi va fer festa aquest prop passat dimarts 18 de juny a partir de dos quarts de set de la tarda. Sí al n°13 del carrer de la Santa Creu a Illa (de Tet com diuen ara) a ca L'André Robèr es van aplegar una bona cinquantena de persones que responien a la crida feta per Pere Figueres i Jaume Saïs a totes i tots els qui volien festejar l'amo d'aquesta casa. Perquè li volien agrair el treball fet a favor de l'art, de la literatura i de la poesia en aquest petit país nostre.
L'acte va començar amb unes lectures i recitacions de poemes entre els quals uns quants escrits especialment per a l'André Robèr. Així vam poder sentir poesia en francès, en català, en occità, en crioll de la Reunió i en àrab. Així es va confirmar, un cop més, el caràcter obert i fraternal d'aquest lloc artístic i cultural, jo diria únic. Imprescindible. Insubstituïble. Un lloc on gràcies a l'amo de la casa que fa de catalitzador i potser fins i tot de mag, opera una subtil i benèvola alquímia.
La gent havia portat coses per menjar i per beure. Doncs després d'haver satisfet l'esperit els participants es van dedicar al plaer de menjar i beure en bona companyia tot fent petar la xerrada.
Per a qui encara no coneix el lloc o per a qui en vol saber més, una visita a la seva web s'imposa
13 de juny 2019
L'Empordà a la primavera
Cinc dies de primavera passats a la Casa Taller Rodríguez-Amat a les Olives (Garrigoles) al bell mig d'enlloc del Baix Empordà, no gaire lluny de Verges. En aquest país petit que és ben bé tal com el canta Luís Llach:
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí
Diuen que els poblets tenen por
tenen por de sentir-se sols
tenen por de ser massa grans...
tenen por de ser massa grans...
15 d’abr. 2019
Somni prosòdic
El dia que recuperem les erres... les dues ben entès.
Mentrestant haurem de seguir aguantant la tercera, gutural, que personalment anomeno "erra rascada", i que els francesos també fan servir quan intenten articular la jota castellana.
Mentrestant haurem de seguir aguantant la tercera, gutural, que personalment anomeno "erra rascada", i que els francesos també fan servir quan intenten articular la jota castellana.
8 d’abr. 2019
Poesia visual ?
Lectura
de l'ocell
bec
cap
ploma
ploma ploma
ull
ploma ploma ploma ull
ploma
ala ploma ploma ploma ala
ploma
pota
pota
cua
VOL
rebec
recap
reploma
reploma reploma
reull
reploma reploma reploma reull
reploma
reala reploma
reploma reploma reala reploma
repota
repota
recua
CANT
03/03/12
5 d’abr. 2019
20 de març 2019
L'Illa dels poetes
PRINTEMPS DES POÈTES / 20 ans
Què hi passa Al Taller (13) Treize d'Illa ?
El que va passar ahir. Petita precisió: Denis Rambour va llegir poemes seus en francès i no en català com va anunciat en el programa.
Les lectures es van fer davant una sala plena d'una gent molt atenta i favorable (em va semblar). Va ser tot un plaer, nos ho vam passar molt bé.
El que passarà a finals de setmana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
