12 FOTOS INSTANTÀNIES

Diada de sant Jordi, n'és diada senyalada! Feia temps, bastant de temps, que volia publicar les meves:  

12 FOTOGRAFIES INSTANTÀNIES 

per a que emprenguin camí cap als seus possibles lectors. Les havia exposades l'any 2007 a Girona i a Eus com ja vaig explicar, però, essent jo un home de paper imprès al qual li agrada tenir a les mans coses impreses per fullejar, bé em calia passar per l'impremta... Doncs vet aquí. Més aviat que un llibre, és un objecte poètic, resultat de la  col·laboració amb la relligadora d'art que és la Mireia Prats. Aquest objecte, l'hem volgut bonic, estètic per a que faci encomanadís el plaer de llegir poesia en català. Perquè en català? Doncs, tornem al que va escriure el poeta francès Jacques Roubaud:

[...] la poesia té lloc dins una llengua, es fa amb mots; sense mots cap poesia; [...] un poema ha de ser un objecte artístic  de llengua a quatre dimensions, és a dir compost alhora per a una pàgina, per a una veu, per a una orella, i per a una visió interior. La poesia s'ha de llegir i dir.

 El recull consta de 12 poemes curts impresos separadament amb tinta sèpia, sobre cartolina, talment com si fossin postals de veritat i estan aplegats dins una funda de cartó gris en forma de sobre, creació de Mireia Prats. El tiratge s'ha limitat a cinquanta exemplars numerats a mà de I a L.

Cada una de les "fotos" porta al verso les indicacions que es solen trobar a l'altra cara d'una postal: el títol, el número i en el lloc reservat a la correspondència una traducció al francès. També les ratlles per escriure l'adreça i el petit quadre per enganxar el segell.

De moment es podrà comprar (25 €) a la Maison de la Presse a Prada i ben segur a l'impremta Autre Page.

Preparant Sant Jordi

No m'havia adonat de tot aquest temps que acaba de passar -si és que sigui ell que passi- Temps passat doncs sense escriure res en aquest blog. És que tampoc vull fer-me esclau de  qualsevol  escriptura.

Vaig estar bastant enfeinat amb la preparació de la futura publicació d'un recull de poemes  meus que, de fa anys tenia guardat en un calaix. Bo, de veritat, aquests poemes van ser exposats a Girona a la Fundació Valvi (abril - maig de 2007) i també a Eus a la "Maison du temps libre" a l'agost del mateix 2007. Ara, els publicaré en forma de recull de manera que qui els vulgui llegir se'ls pugui comprar... L'edició es fa en col·laboració  amb Mireia Prats, relligadora d'art i creadora d'objectes gràfics.

 

Vet aquí tres exemples de les creacions de la Mireia Prats a partir de poemes de Jordi Pere Cerdà il·lustrats amb pintures de Catherine Albouy:

 El recull no serà pròpiament dit un llibre sinó més aviat un objecte editorial. Res estrany ja que les anomenades fotos no són fotos... sinó poemes. Cada "foto" irà impresa separadament sobre un cartó lleuger imitant el de les postals. Al recto, el text del poema; al verso, en la part reservada a la correspondència, una "revirada"* al francès. Les 12  postals seran reunides en una funda de cartó fort creada per Mireia Prats. El tiratge serà de 50 exemplars numerats.

Espero tenir-ne alguns acabats pel dia de Sant Jordi, 23 d'abril a Prada i l'endemà 24 a Cotlliure.

* Manlleu que faig a l'occità i que em sembla, en aquest cas, més adequat que traducció .

Dones

La reina d'Egipte Hatšepsut

Dinastia XVIII (1503- 1482 aC)

M'agrada remarcar que tot i havent estat una dona  de gran ambició i molta energia la reina Hatšepsut no va fer cap guerra. No va conquerir ni sotmetre cap territori ni cap poble, ans va fomentar la descoberta del món i el comerç.

Diada de les dones

La grandesa d'un país no està en funció de la seva superfície sinó  en funció de l'estatut que hi tenen les dones i del paper que hi fan.

Les dones no tenen de cap manera tort quan rebutgen les regles de vida que són introduïdes al món, ja que són els homes qui les van fer sense elles.

Montaigne (1533 - 1592)

PARladureS

Entre l'infern desolador i el paradís empipador, sense la mínima hesitació, jo trio la vida.

Encara l'accent!

Sembla mentida, oi?

L'indépendant, vendredi 5 mars 2010

Món Llach hagués estat massa bé, potser.... Però, no perdem mai l'esperança... Catalans, sempre endavant! El poeta Louis Aragon va escriure:

 Un jour pourtant un jour viendra couleur d'orange [...]

 Un dia tanmateix un dia vindrà color taronja [...]

Accent... heu dit accent?

Déu n'hi do, per un cop que no el calia...

L'Indépendant, jeudi 4 mars 2010

M'és bastant difícil d'entendre que la gent que vol posar coses escrites en català en el diari -i se'ls hi ha d'agrair molt- no es documenti prèviament. Existeixen molts recursos i és possible obtenir ajut a prop d'uns quants organismes o associacions. Les mediateques tenen diccionaris... Parlant de diccionaris: alguns es poden consultar gratuïtament per Internet. Per exemple el celebríssim DICCIONARI CATALÀ VALENCIÀ BALEAR d'Alcover a l'adreça següent :  http://dcvb.iecat.net/. També és consultable el Diccionari de l'Institut d'estudis catalans (DIEC): http://dlc.iec.cat/, i encara el de la Gran enciclopèdia: http://www.enciclopedia.cat/

Tornant al Tio tio, tota la cosa la va explicar en Joan Amades en el seu Costumari  català, volum II p 139, 140 i 141. També hi dóna la tonada del ball del Tio fresco. Em recordi que de mainatge la cantàvem en el pati de l'escola, a Ceret, amb una lletra una mica diferent de la  que va apuntar l'Amades i que deia:

Ja te l'encendré

el tio, tio, tio,

ja te l'encendré

el tio de paper.

No me l'encendràs pas

el tio, tio, tio,

no me l'encendràs pas

el tio de paperàs!

De les llengües: bitllet d'humor i de mala fe

"Cada llengua veu el món d'una manera diferent."

va dir Federico Fellini. Aquesta citació que manllevo en les [Barretades] de l'amic Quim Curbet i que trobo de la més gran pertinència -moltes gràcies Quim- em torna cap a un problema que de fa dies i dies se'm va bellugant pel cap. El resumiria així: en tinc fins a la barretina que sempre siguin uns anglosaxons o anglòfons que m'ho expliquin tot de tot el món! La natura, les balenes, la pintura de Boticelli, de com es fa la crema catalana, del primer i del darrer emperador de la Xina, de Mart, de Júpiter, del Déjeuner sur l'herbe, de la guerra del 14, de la del 39, de l'Okavango i de les senyoretes del carrer d'Avinyó 1... Sense dir res del doblatge o de la traducció del comentari, que mira, Déu n'hi do si... Només un exemple entre tants altres. Em recorda que el locutor d'un documental ens va parlar de l'arbre de lleves d'un camió quan se'ns ensenyava l'arbre de transmissió! Cal afegir que, pels estatunidencs, una pel·licula bo i que científica o geogràfica és un espectacle i que per tant, la manera de tractar-ne el tema, molt sovint, retirarà a l'entreteniment. Vinga doncs fer córrer la càmera amb unes acceleracions brutals cap endavant i cap  endarrere, vinga fer-la voltar entorn de la persona abans de donar-li la paraula. Vols que et digui, em fan venir basca! A més a més cada vint minuts et resumeixen el que t'acaben d'explicar com si fossis un ximple, així que, al final, el contingut veritable del documental queda bastant reduït...

1 Ai, que m'havia oblidat els dinosaures!

PARladureS

Al qui no dorm, l'aurora li triga.

Dir o no dir

És en la limitació que el mestre es revela.